Sant
Antoni Maria Claret
Fills
de l'Immaculat Cor de Maria
Església
del Cor de Maria de Girona
Divendres
24 d’octubre de 2025
Is
61,1-6; Salm 22,1-6; 2Co 5,14-21 i Mc 16,15-20
Quan l’Esperit del Senyor reposa sobre algú, quan l’amor que Crist ens te ens obliga i som convidats a anar per tot el món i a predicar la Bona Nova de l’Evangeli la migradesa de les nostres forces deixa de tenir importància i la fe tot ho omple, la fe que deixa actuar a Crist en nosaltres per tal de fer coses que fins llavors no estaven al nostre abast.
La grandesa dels sants no està tant en la seva vida virtuosa, que també, en la seva capacitat de rectificar el rumb, que també, en el seu amor a Déu, que també, com en aquesta seva obertura al Senyor perquè Ell actuï a través nostre. Ho va dir Jesús «no sereu vosaltres qui parlareu, sinó que l'Esperit del vostre Pare parlarà per mitjà vostre.» (Mt 10,20). Aquesta fou la grandesa de sant Antoni Maria Claret, no fou ell qui parlà, sinó que fou l’Esperit que parlà per la seva boca.
Un sant sovint incomprès, sovint perseguit, sovint davant de situacions i prop de personatges incòmodes, però amb una cosa sempre segura: la seva fidelitat a acomplir la voluntat del Pare. D’altra manera no hauria pogut sobreviure a tantes dificultats, no hauria pogut perseverar en el camí que el Senyor li marcava. Dúctil a la voluntat del Senyor escrivia que «Jesús va servir-se del ruc quan volgué entrar triomfal a Jerusalem. Jo també m’ofereixo de bon grat a Jesús, per si es vol servir de mi per entrar triomfant dels enemics del món.»
Sant Antoni Maria Claret no volia servir-se de Déu, sinó que Déu ser servís d’ell quan Déu volgués i allí on volgués, per això escrivia aquell 15 de gener de 1857 quan li demanava al Senyor que li calia fer: «Jesús va dir-me “Ja treballaràs Anton, encara no és hora”.» I l’hora arribà amb escreix i la feina d’escampar la Paraula de Déu també.
Què ens queda avui de sant Antoni Maria Claret? Ens queda la seva obra, el seu record i el seu exemple. No tot son flors i violes en la vida dels sants, més aviat estan plenes de desencisos, de calumnies, però tot això sofert a causa de Crist és poca cosa. «Contemplava Jesucrist – escrivia – i veia que lluny era encara de sofrir el que Crist va patir per mi, i així em tranquil·litzava.» Per això avui el recordem celebrant la seva festa, enmig dels seus fills que segueixen treballant, fills de l'Immaculat Cor de Maria. «Perquè si es treballa, encara el terreny és capaç de llevar fruit», en paraules seves manllevades de la seva autobiografia.
Els sants ens son exemples no pas perquè estiguin exemptes de cometre errors, ni de travessar tempestes espirituals, ni de viure nits fosques o períodes de persecució; ens son exemple per la perseverança, per la seva capacitat de no defallir davant de les dificultats, de passar per barrancs tenebrosos sense por, certs de que Déu és amb ells, que la seva bondat i el seu amor els acompanyen.
Tant de bo també nosaltres puguem viure amb aquesta confiança, conscients de que vivint en Crist som una creació nova que anul·la allò antic i passat quan Déu comença en nosaltres quelcom nou. No foren les dignitats, ni la proximitat dels poderosos el que acabà omplint la vida de sant Antoni Maria Claret, fou la proximitat a Crist quan reconeixia que «se m’han presentat moltes dificultats; he superat incomptables persecucions (...) però recolzat en la divina Providència tot ho he superat amb serenitat, i tots aquests obstacles han augmentat la meva força.» Sant Antoni Maria Claret esdevingué enmig de tantes dificultats un vertader ambaixador de Crist. Que la seva força i el seu exemple ens encoratgin a nosaltres a perseverar en la fe i a no defallir en el camí cap a Crist.