Divendres de la setmana XXVI durant l'any / I

 

Divendres de la setmana XXVI durant l'any / I

Parròquia de Sant Genís de Torroella de Montgrí

Divendres 3 d’octubre de 2025

Ba 1,15-22; Salm 78,1-2.3-5.8.9 i Lc 10,13-16

«Qui us escolta a vosaltres m'escolta a mi» ens ha dit Jesús en l’Evangeli segons sant Lluc que hem escoltat. Ens reunim en nom de Crist, som l’Església de Crist, creiem en Crist, Ell és la nostra esperança i som testimonis de Jesucrist per als altres. L’Església que peregrina a la terra tot i ser anunci d’aquella Església definitiva, tot i ser l’Església de Crist està marcada per l’acció humana; la gent que ens tracta, la gent que ens coneix, sap de crist en gran part pel nostre testimoni, per com vivim la fe.

Els ho deia l’apòstol sant Pau als cristians de Filips «Viviu sempre contents en el Senyor! Ho repeteixo: viviu contents! Que tothom us conegui com a gent de bon tracte. El Senyor és a prop. No us inquieteu per res. En tota ocasió acudiu a la pregària i a la súplica i presenteu a Déu les vostres peticions acompanyades d'acció de gràcies. I la pau de Déu, que sobrepassa tot el que podem entendre, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Jesucrist. » (Fl 4,4-7). Un bon programa de vida per a les nostres comunitats parroquials, per a la nostra Església diocesana i per a l’Església universal.

En primer lloc viure la fe amb joia, mai com una càrrega, com quelcom que ens afeixuga, que ens domina o que fins i tot poguéssim creure que ens esclavitza. El Fill de Déu en fer-se home vingué a portar-nos la veritat, aquella veritat que ens ha de fer lliures. De res serviria una fe imposada, la fe l’hem de viure de bon grat i en profunditat i vivint-la d’aquesta manera ens donarà pau i aquesta pau ens portarà joia. El papa Francesc insistia molt en unir aquests dos conceptes: fe i joia. «L'alegria de l'Evangeli omple el cor i la vida sencera dels qui es troben amb Jesús. Els qui es deixen salvar per Ell són alliberats del pecat, de la tristesa, del buit interior, de l'aïllament. Amb Jesucrist sempre neix i reneix l'alegria.» (Evangelii Gaudium, 1) deia.

Vivint la fe amb joia el tracte amb els germans es suavitza, tracte amb tots els germans i germanes, amb els qui comparteixen la nostra fe i amb els qui no, amb els qui creuen i els qui no, amb els qui han viscut tota la seva vida en la fe i en els qui l’han abandonat per tantes raons, amb els qui han nascut aquí i amb els qui venen de fora. Per a tots ells el millor llenguatge per evangelitzar és la joia. Per aconseguir viure la fe amb joia el mateix sant pau ens dona una recepta: pregària i obertura a la pau de Déu.

La pregària ens acosta a Déu una pregària que ha de tenir una doble direcció: demanar i agrair. No ens podem limitar a parlar amb Déu quan les coses no rutllen, quan ens cal un cop de mà, perquè aquesta pregària és aleshores condicionada, i pregant així mercantilitzem la nostra relació amb Déu.

Sempre hem de confiar-nos a Déu i fer-ho en els moments de dubte, de dolor, de desencís ens ajuda a superar-los. Però ens cal saber també parlar amb Déu quan les coses ens van bé, quan vivim aquells moments de felicitat humana que son part de la vida i li donen sentit, això també ens ajuda, perquè ens prepara per a viure el conjunt de la vida, en la que hi ha de tot com tots sabem ben bé, preparar-nos-hi amb confiança i amb alegria. I la pregària porta a la pau, a la nostra pau interior i alhora ens ha d’ajudar a demanar aquella pau pel món del que te tanta necessitat especialment quan vivim moments convulsos, quan escoltem missatges inquietants i quan tant de dolor amara tantes regions de la terra.

I és això el que hem de viure com a comunitat: familiar, parroquial i diocesana. Pregària i pau, una pregària que te en l’Eucaristia la seva font i cimal, com ens diu el Concili Vaticà II, perquè l’Eucaristia és el centre de la nostra vida de fe i la vivim en comunitat, al voltant de l’altar, en el marc de la parròquia i presidits pel rector. Per això avui és un dia important, després de més d’un any sense rector avui inicia de manera solemne el seu ministeri entre vosaltres Mossèn Miquel, que ve amb un profund bagatge espiritual i una gran voluntat de servei, per viure la seva fe entre vosaltres i amb vosaltres.

I continua dient sant Pau als de Filips: «interesseu-vos per tot allò que és autèntic, respectable, just, pur, amable, lloable, tot allò que sigui virtuós i digne d'elogi. Poseu en pràctica allò que de mi heu après i rebut, vist i sentit. I el Déu de la pau serà amb vosaltres.» (Fl 4,8-9). Cercar la justícia, la virtut, el respecte i l’afabilitat es fa de bon grat i amb alegria quan s’aplica allò que aprenem en el si de l’Església, quan apliquem en la nostra vida individual i de comunitat la bona nova que ens porta Crist, és a dir l’Evangeli.

No hi ha millor full de ruta per a la nostra vida que el que ens ha marcat Crist. Ens ho deia el papa Lleó XIV en els primers dies del seu ministeri quan afirmava que l'escolta més important que fa possible tota la resta és la de la veu de Déu; tants sols d’aquesta manera recorden que la comunió es construeix abans de res en la pregària i en un continu compromís de conversió; és aquesta tensió, on cadascun pot sentir dins seu la veu de l'Esperit i pot escoltar i comprendre als altres com a germans. (Cf. 25 de maig de 2025).

Escolta i comunió, compromís i conversió son el millor camí no tant sols per mantenir-nos ferms, sinó per poder avançar més i més cap a Crist i mostrar així als qui ens tracten que Crist és la millor opció de vida. Mostrant que aquí en aquesta comunitat parroquial, que és cert que fa uns anys era més gran, però que aquí també avui se segueix cercant a Déu units, contents i en comunió.

La parròquia no és una estructura caduca si realment està en contacte amb les llars i amb la vida del poble, i no es converteix en una estructura separada de la gent o en un grup de selectes que tant sols es miren a si mateixos; la parròquia és presència eclesial en el territori, allí on s’escolta la Paraula, lloc de creixement de la vida cristiana, de diàleg, d'anunci, de caritat generosa, d'adoració i de celebració.

La parroquia com a comunitat amb la vida que es mostra a través de totes les seves activitats, encoratja i forma als seus membres perquè siguin agents d'evangelització.

Esdevé així comunitat de comunitats, santuari on els assedegats beuran per a continuar caminant, i centre de constant enviament missioner; un àmbit de viva comunió i de participació; com la definia el papa Francesc (Cf. Evangelii Gaudium, 28).

Que el Senyor us concedeixi de seguir vivint així la vostra fe, que és la fe de l’Església.