Exèquies

 

Exèquies Mossèn Joan Riu I Ferrer

Parròquia de Sant Tomàs de Fluvià

Dimarts 7 d’octubre de 2025

Rm 6,3-9; Salm 121,1-2.4-5.6-7.8-9 i Jo 6,51-58

Hem estat batejats en Crist, submergits en la seva mort i sepultats amb ell en la mort; aquestes paraules de l’apòstol sant Pau venen a resumir la vida del cristià. Morim en Crist per viure en Crist. Aquest és el gran misteri de la nostra fe i n’és també el centre. En això cregué Mossèn Joan Riu i això mateix predicà al llarg dels seus setanta anys de ministeri.

Nascut a Sant Tomàs de Fluvià el 31 de març de 1933, va fer els estudis eclesiàstics al Seminari de Girona i fou ordenat prevere a l’església de sant Martí del mateix Seminari el 6 de novembre de 1955 pel meu predecessor el bisbe Josep Cartañà. Després de servir al Seminari diocesà li va ser confiat com a primer destí pastoral de ser vicari de Banyoles. El 1959, fou nomenat ecònom de Capsec i el 1963, regent de Vidreres. Del 1966 al 1974 exercí el seu ministeri a la parròquia de Sant Cugat de Salt, primer com a regent i després com a ecònom. Del 1974 al 2009 fou primer ecònom i després rector de Roses. Durant aquest etapa també fou arxipreste de l’arxiprestat del Golf de Roses en dos períodes, del 1978 al 1981 i del 1984 al 1987. Des de l’any 2004 era rector d’aquesta seva parròquia de Sant Tomàs de Fluvià on avui ens hem reunit per acomiadar-lo i on fou batejat. El 2009 es traslladà ja a Girona essent-li confiats diferents serveis ministerials a parròquies de la ciutat i de la Vall del Llémena. Des del 2021 residia a la Residència sacerdotal Bisbe Sivilla de Girona, on ha mort.

Setanta anys de servei a l’Església de Girona i al poble sant de Déu que aquí hi fa camí. Una vida ministerial que tingué l’Eucaristia com a centre. Ho hem escoltat en l’Evangeli, Crist és el pa viu, aquell pa que qui en menja viu ja per sempre. Així ho cregué Mossèn Joan celebrant l’Eucaristia i convocant als fidels de les diverses parròquies en les que serví al voltant de l’altar i avui demanem per a ell la vida per sempre.

El ministeri de Mossèn Joan ha estat dedicat especialment a anunciar als qui l’escoltaven que aquest pa viu baixat del cel que és Crist, cal compartir-lo per tal de donar vida al món. La mort per al qui ha cregut en Crist no és més que un pas, el pas d’aquesta vida que aquí coneixem, on el dolor alterna amb la joia i el neguit amb la confiança, a una vida plena, a una vida eterna, centrada en Crist, al costat de Crist.

Avui ens hem aplegat aquí en aquesta parròquia de Sant Tomàs de Fluvià on el nostre germà Mossèn Joan va ser batejat, per acomiadar-lo i per encomanar-lo.

Acomiadar-lo perquè deixa aquest món, després de noranta-dos anys de vida i setanta de ministeri sacerdotal.

Encomanar-lo al Senyor perquè tots al llarg del nostre pas per aquest món ens embrutem, fallem, pequem i aquestes faltes nostres cal que el Senyor ens les perdoni i que valorant tot allò que de bo hàgim pogut fer ens les perdoni.

Ens hem reunit avui aquí amb aquest doble propòsit. Donar gràcies pel do de la vida de Mossèn Joan i demanar-li al Senyor, que ha conegut el que hi havia en el fons del seu cor, que el rebi ara amb els braços oberts com a Pare misericordiós que és.

Mossèn Joan creia fermament en la vida eterna, creia fermament en la misericòrdia de Déu, creia fermament en la pregària pels vius i pels difunts i així ho va ensenyar als altres. Ara preguem nosaltres per ell, confiats, esperançats i certs de que la misericòrdia de Déu que tot ho perdona no tindrà pas en compte el bé que el nostre germà Mossèn Joan hagi deixat de fer al llarg de la seva vida i valori tot allò de bo que ha fet. Perquè també nosaltres creiem que si hem estat plantats vora de Crist per aquesta mort semblant a la seva, també hem de ser semblants a Ell per la resurrecció.

Déu l’ha cridat al seu costat i demanem ara al mateix Senyor que l’hagi abraçat; per la fe sabem que la mort és l’encontre amb el Senyor, una abraçada del Senyor que va cridar un dia a Mossèn Joan a seguir-lo aquell dia en que li va dir: segueix-me i Mossèn Joan respongué afirmativament.

Mossèn Joan ho deixà tot per entrar al seminari i servir a l’Església de Crist, ara acabada la cursa, havent-se mantingut fidel fins al final, sols espera que la seva confiança no es vegi defraudada i pugui dir com el salmista: Anem amb alegria a la casa del Senyor.

No som pas uns il·lusos, la nostra fe no es recolza en paraules buides, es recolza en la certesa de que el sepulcre buit és una promesa per a tots els que creiem en Ell; la certesa de que com Crist morint va vèncer la mort, també nosaltres podrem vèncer-la amb el seu ajut i amb el seu perdó.

Vivim l’any jubilar de l’esperança i la vida eterna és la gran esperança del cristià. Com ens deia el papa Francesc en iniciar aquest any jubilar de l’esperança: «L’esperança cristiana consisteix precisament en això: davant la mort, on sembla que tot acaba, es rep la certesa que, gràcies a Crist, a la seva gràcia, que ens ha estat comunicada en el Baptisme, «no es destrueix la vida, […] tan sols la transforma» per sempre. En el Baptisme, en efecte, sepultats amb Crist, rebem en Ell ressuscitat el do d’una vida nova, que enderroca el mur de la mort, fent-ne un passatge cap a l’eternitat.» (Spes non confundit, 20).

Això ho creiem i ho manifestem, ho fem avui aquí on Mossèn Joan Riu va ser sepultat en Crist en el baptisme i on demanem ara per a ell que enderrocat el mur de la mort visqui la vida nova que tant sols Crist ens pot donar.

Com deixà escrit l’any 20222, ara li ha arribat a Mossèn Joan l’hora d’abaixar el teló, una mort que li ha arribat amb la senzillesa que demanava. Ara nosaltres demanem al Senyor que s’aixequi per a ell un nou teló, el de l’eternitat viscuda en plenitud en el Regne prop del Senyor.