Dijous dins l'Octava de Pasqua
Festa de la Mare de Déu del Roser
Parròquia de la Mare de Déu de Sales
a la Cellera de Ter
Dijous 24 d’abril de 2025
Fets 3,11-26; Salm 8,2a i
5.6-7.8-9 i Lc 24,35-48
Els dies
posteriors al diumenge els deixebles van de sorpresa en sorpresa. El sepulcre
on havien dipositat a Crist la tarda del divendres és buit; el ressuscitat s’apareix
a Maria Magdalena i aquesta no el reconeix fins que la crida pel seu nom; després
s’apareix a uns deixebles que anaven camí d’Emmaús i aquests tampoc no el
reconeixen fins que parteix el pa; ara s’apareix a tots reunits en un sol lloc
mentre escolten encara meravellats el relat dels d’Emmaús. En aquesta aparició
segons el relat de sant lluc hi ha quelcom que queda clar, que Jesús no és un
esperit, que te cos i carn, que menja, però sobretot queda clar el seu primer
missatge: la pau. Hem escoltat avui a l’evangelista sant lluc, és aquest
evangelista el qui dedica els seus primers capítols a Maria, a la Mare de Déu,
i ens explica l’anunci de l’àngel en l’encarnació, la visita a la cosina
Elisabeth, el naixement de Jesús, la seva circumcisió, la presentació al temple
i la pèrdua del infant. Malgrat dedicar tanta atenció a Maria en aquests
primers anys de vida de Jesús, sant Lluc no ens diu res de Maria quan ens parla
de la resurrecció. De fet tant sols l’esmenta sant Joan als peus de la creu i
els fets dels apòstols quan ens diuen que tota aquela primitiva comunitat eren
constants i unànimes en la pregària, juntament amb algunes dones,
amb Maria, la mare de Jesús, i amb els germans d'ell (Cf. Ac 1,14). Com
interpretar aquesta absència de referències a Maria que havia patit tant per la
passió i mort de Jesús i que ara sembla no ser digna ni d’una sola de les
aparicions del Crist ressuscitat?
María «és
l'única que manté viva la flama de la fe, preparant-se per a acollir l'anunci golós
i sorprenent de la Resurrecció» (Sant Joan Pau II, Audiència general del 3
d'abril de 1996). Ella confia plenament en el Déu de la vida. Cert que els
evangelistes ens parlen de les diverses aparicions del Ressuscitat i no parlen
de cap aparició de Jesús a la seva mare. Tal vegada s'ha d'atribuir al fet que
els que negaven la resurrecció del Senyor podrien haver considerat aquest
testimoniatge massa interessat i, per consegüent, no digne de fe, que no ajuda
a transmetre la fe, com si fos quelcom particular, domèstic. De fet els
evangelis ens parlen d’unes quantes aparicions de Jesús ressuscitat, i
certament no pretenen ser una crònica exhaustiva de tot el que va succeir
durant els quaranta dies després de la Pasqua. Pensar que Jesús ressuscitat es
va aparèixer a la seva mare en primer lloc seria el més adequat; pensar que
Jesús es va aparèixer primer que a cap altra a la seva mare, la primera
deixeble, és el més raonable.
Un autor del segle V, Celi Seduli, sosté que Crist es va manifestar un cop ressuscitat abans que a ningú a la seva mare. Ella per l'anunciació va ser qui el va portar al món, estava per tant cridada a ser missatgera també de la seva resurrecció. Maria és imatge i model de l'Església, la que espera al Ressuscitat i que formant part del grup dels deixebles es testimoni de les aparicions pasquals. María participà d’aquella primera Església, feu comunitat amb els deixebles i les dones més properes a Jesús i pregava amb ells. Com pregava Maria? Sens dubte recordant la vida de Jesús, els moments joiosos, els dolorosos, els moments de llum, els de foscor i els gloriosos. No és així mateix com resem el rosari, recordant la vida de Crist? Aquest és el testimoniatge de la resurrecció de Crist que ens dona Maria. En paraules del papa Francesc: «La seva flama, petita però clara, va estar encesa fins a l'alba de la Resurrecció; i quan li va arribar la notícia que el sepulcre estava buit, el seu cor va quedar ple de l'alegria de la fe, de la fe cristiana en la mort i resurrecció de Jesucrist.» (12 d’octubre de 2023).