Dimarts de l’octava de Pasqua
Festa
del Cor de Farners
Santuari
de la Mare de Déu de Farners
Dimarts
22 d’abril de 2025
Ac 2,36-41; Salm
32,4-5.18-19.20 i 22 i Jo 20,11-18
Maria Magdalena
se n’ha anat de bon matí cap al sepulcre i no ha trobat el cos de Jesús. Allí
el seu desconcert és total i aquest augmenta quan hi veu dos àngels vestits de
blanc. Ella plora certa de que el cos d’aquell qui estimava tant ha estat robat,
així li diu al qui creu que és l’hortolà, vol saber on s’han endut el cos del
seu estimat mestre i recuperar-lo. Crist la crida pel seu nom i al instant
Maria el reconeix. Hi ha hagut una certesa, el cos no és allí on el van deixar,
hi ha hagut uns minuts de desconcert i d’angoixa creient que el cos ha estat
robat i en un instant aquell a qui tant estimava Maria la crida pel seu nom i
ella intenta abraçar-lo, una reacció natural perquè aquell qui creia mort és
viu, aquell de qui creia fins i tot haver perdut el cos ara li parla.
Tota aquesta
escena provoca dos reaccions. Jesús demana a Maria que no el retingui i Maria
corre a trobar als deixebles per dir-los el que ha vist i el que ha sentit.
Crist ha ressuscitat per anar cap al Pare i tots aquells qui són testimonis de
la resurrecció el primer neguit que tenen és explicar-ho als altres. Com Pere
ho feu a aquells jueus que el dia de la Pentecosta l’escoltaven.
Ens ho deia tot
just aquest darrer diumenge el nostre estimat papa Francesc: «la fe pasqual,
que ens obre a la trobada amb el Senyor ressuscitat i ens disposa a acollir-lo
en la nostra vida, està lluny de ser una solució estàtica o un instal·lar-se
tranquil·lament en alguna seguretat religiosa. Per contra, la Pasqua ens
impulsa al moviment, ens empeny a córrer com María Magdalena i com els deixebles;
ens convida a tenir ulls capaços de veure més enllà, per a descobrir a Jesús,
el Vivent, com el Déu que es revela i que també avui es fa present, ens parla,
ens precedeix i ens sorprèn. Com María Magdalena, cada dia podem sentir que hem
perdut al Senyor, però cada dia podem córrer a buscar-lo de nou, sabent amb
seguretat que Ell es deixa trobar i ens il·lumina amb la llum de la seva
resurrecció.»
Córrer cap a Ell
segurs de que l’atraparem, de que es farà el trobadís amb nosaltres, però no
vulguem retenir-lo per a nosaltres sols, Ell és el Déu de tots i per a tots, un
Déu per compartir amb els altres, com la nostra fe és per viure-la en comunitat.
Fixem-nos en aquesta
darrera homilia del papa Francesc, llegida tot just unes hores abans de la seva
mort, en que ens insta de nou a córrer cap a Crist quan sentim que hem perdut
al Senyor, quan creiem que no som capaços de trobar-lo perquè ens n’hem
allunyat, perquè no el busquem on cal, perquè ens busquem més nosaltres
mateixos que a Ell.
Hi ha algú però que
sempre acabà trobant-lo, com al temple, com a la creu. Ella és Maria, la mare,
aquella de qui no ens en parlen els relats que se li aparegués Crist ressuscitat
perquè potser no calia. Ell i la seva mare era una unitat en la fe i Maria, la
primera deixeble, estava certa de que Crist no restaria al sepulcre i de que venceria
la mort i així ens oferiria a tots la possibilitat d’una nova vida, la vida
eterna.
Avui Maria Magdalena passa del desconcert a la joia, del neguit a les ganes de córrer a anunciar la bona nova i ens convida també a nosaltres a córrer a anunciar-ho, perquè Crist vertaderament ha ressuscitat.