Diumenge de Pasqua
Vetlla
Pasqual / Cicle C
Catedral de Girona
19 d’abril de 2025
Gn 1,1-2,2; Gn 22,1-13.15-18; Ex 14,15-15,1a; Is 54,5-14; Is 55,1-11; Ba
3,9-15.32-4,4; Ez 36,16-17a.18-28; Rm 6,3-11; Lc 24,1-2
«Nit realment benaurada, que uneix
cel i terra, nit en que l’home retroba Déu.» hem proclamat en el bellíssim
pregó pasqual. Aquesta és la nit de les nits, la nit que es fa dia il·luminada
per una llum vigorosa i única, la llum del ressuscitat.
Molt
de matí les dones que van al sepulcre amb les herbes aromàtiques per tal de
formalitzar allò que el divendres no havien pogut fer, és troben amb dues
evidències: la pedra apartada i el sepulcre buit, el cos del Senyor dipositat
allí hores abans amb certes presses per alguns fidels i per elles mateixes no
hi és. Ara sabem que no pot estar entre els morts aquell qui ha ressuscitat,
però en aquell moment elles no hi cauen; li havien sentit dir que al tercer dia
venceria la mort, però en principi les sospites van més cap un robatori del cos
i es malfien els seus seguidors de les autoritats i les autoritats dels seus
deixebles, en un primer moment el desconcert és la sensació imperant en uns i
altres. Han de ser dos homes vestits de blanc, dos àngels, els qui els facin
memòria del que s’havia anunciat sobre el Messies de com havia de morir i
ressuscitar, perquè es recordin del que Jesús havia predit i lliguin caps. Un
àngel anuncià a Maria que concebria un fill per obra de l’Esperit Sant; ara dos
àngels anuncien a aquelles dones, és a dir a tota la humanitat que Jesús ha
ressuscitat.
Tots els relats de la resurrecció del Senyor passen per l’estupefacció, el desconcert i la sorpresa passant per un més o menys elevat grau d’incredulitat, abans d’arribar a ser vertadera experiència del ressuscitat. El que havien viscut feia pocs dies havia estat molt dolorós: la mort del mestre, la dispersió dels deixebles, la por fins a tancar-se a casa. De fet era el primer cop que contemplaven la resurrecció perquè al cap i a la fi Llàtzer, el fill de la vídua o d’altres, de fet havien tornat a la vida, a la mateixa vida que havien perdut, mentre que Crist és glorificat i inicia una altra vida. Tornar un mort a la vida ho havia realitzat fins i tot el mateix Elies amb el fill de la viuda de Sarepta i ho faria també Pere amb Tabita; però el que ara ha succeït és molt més gran que tornar a algú a la vida, per grandiós que això sigui; Crist vencent la mort d’una vegada per sempre ens guanya per a tots una vida que no té fi, una vida eterna, una vida gloriosa.
No és pas que all llarg de la història de la salvació el poble d’Israel no hagués contemplat prodigis. La creació, el mar obert per deixar passar al poble alliberat de l’esclavatge, Déu parlant amb Abraham o amb Moisés, ja eren signes; tampoc no és que els profetes no ho haguessin anunciat; però la gran novetat de la història costa d’acceptar, no és fàcil d’entendre que Déu ha enviat al seu Fill únic fet home, igual en tot a nosaltres llevat del pecat, que aquest havia de patir i morir a la creu, deixant la impressió de fracàs absolut, per finalment ressuscitar amb un cos gloriós i retornar al Pare per seure a la seva dreta.
Aquells primers testimonis necessitaran l’explicació dels àngels, la presència mateixa del Senyor, que davant d’ells mengi, que els cridi pel seu nom; són les experiències personals de la resurrecció; perquè la fe és primer que tot una experiència personal, però sempre per a ser compartida, per a ser viscuda en comunió dins de l’Església; d’antuvi és sempre una experiència personal, que cal viure-la abans de transmetre-la; però sempre també cal transmetre-la, no ens la podem quedar tant sols per a nosaltres mateixos. Vivim la fe no sols a partir del que llegim en l’Escriptura sinó també a partir del que han viscut els qui ens han precedit en el senyal de la fe i és a partir d’aquí que en fem experiència personal. És el que el Concili Vaticà II ens diu, que la nostra fe es recolza en la Sagrada Escriptura i en la Tradició (LG, 14). També aquelles dones i els deixebles després de la seva experiència del ressuscitat la comparteixen, cadascuna en la mesura de com l’ha viscuda; formant així la tradició que nosaltres hem rebut.
La nostra fe en el ressuscitat es fonamenta en l’Escriptura i en l’experiència del ressuscitat que ha anat fent l’Església. Per l’Escriptura i per la tradició sabem que realment el Senyor ha ressuscitat i que realment l’obra de la redempció s’ha completat, per la fe n’estem certs i ho creiem. Tot i que divendres al migdia tot semblava perdut, el pla de Déu s’ha acomplert tal com estava previst. Les dones es recordaren llavors del que Jesús havia predit. En paraules de sant Hipòlit de Roma «la nit densa i fosca s’ha aclarit, i l’odiosa mort ha estat relegada a la foscor; la vida irromp en el món, tot desborda de llum indeficient i tots els qui neixen entren en possessió del món nou.» (Homilia 6 en la Pasqua).
I avui aquesta fe, que ara mateix renovarem la compartirem des d’aquesta nit amb la Mònica de la parròquia de Santa Cristina d'Aro. El Baptisme és present des dels inicis en la celebració pasqual com és avui present de manera particular en aquesta nostra celebració amb l'administració dels sagraments de la iniciació cristiana a la nostra germana Mònica. La resurrecció del Crist és sempre present, no és mai passat; tampoc el Baptisme no és passat, sinó que per mitjà d’ell la mateixa resurrecció ens arriba a nosaltres, per tal d’atreure’ns cap al Crist. El Baptisme és molt més que un acte eclesial formal, que un ritual pensat per a acollir a les persones a l'Església. És molt més que una espècie de purificació o embelliment de l'ànima. És realment participació de la mort i resurrecció del Crist essent per a nosaltres renaixement i transformació en una nova vida. Avui estimada Mònica rebràs l’aigua del baptisme, el crisma de la confirmació i el pa i el vi de l’Eucaristia; els tres sagraments d’iniciació cristiana. Els reps després d’haver-t’ho pensat tant, en cada pas del teu catecumenat, quan has pogut acceptar o refusar-ho lliurement. Ara reps el baptisme que és la porta de la vida i del regne, el sagrament que Crist va oferir als homes perquè tinguessin vida eterna. Reps la confirmació que significa la unitat del misteri pasqual, la relació entre la missió del Fill i l’efusió de l’Esperit Sant. Reps també l’Eucaristia amb la que confirmaràs els dons rebuts i faràs un tast de l’eternitat.
Demanem al Senyor que et guiï i t’acompanyi, que per mitjà de la seva Paraula et doni forces per al camí, que per mitjà dels seus sagraments et doni coratge i que per mitjà de l’exemple de la seva vida t’envigoreixi davant de les dificultats.
Només Crist, el vivent, pot donar sentit a la nostra existència i fer que quan el cansament, la tristesa i la desconfiança ens abasten; per la fe ens obrim a l’esperança del ressuscitat, una esperança que ha de donar fruits de caritat. (Cf. Benet XVI 11 d’abril de 2012).