Dilluns de l’octava de Pasqua
Capella
conventual de la Catedral de Girona
Dilluns
21 d’abril de 2025
Ac
2,14.22b-33; Salm 14 i Mt 28,8-15
Por i alegria
semblen dos sentiments contradictoris, però aquelles dones mogudes per una gran
joia vencent la por i l’esglai surten alegres corrents a anunciar la bona nova:
Crist ha ressuscitat. És el seu camí de fe i recorrent-lo a poques passes els
surt Jesús i quan trobem a Jesús sols podem fer com elles adorar-lo. Tant les
dones com els deixebles van entenent poc a poc, la realitat és tant sorprenent
que la por és el primer sentiment que els envaeix i no tant sols a les dones,
primers testimonis, i als deixebles sinó també als grans sacerdots que fan
panys i mànigues, amb l’ajut dels soldats també esporuguits, en aquest cas pel
càstig que els pot caure per haver negligit la seva tasca de vigilància, per
evitar que la bona nova s’expandeixi arreu de Jerusalem.
La realitat de
la resurrecció provoca tres sentiments: por, joia i un desig irrefrenable de
comunicar-ho. No n’hi ha per menys, quan escoltem el resum fet per Pere en dia
de la Pentecosta, ens n’adonem de la grandesa de l’acció de Déu: Crist traït i
clavat a la creu ha estat ressuscitat per Déu, alliberant-lo dels braços de la
mort. Qui ha compartit la mort i una mort ben real i amb tants testimonis, ha
restat glorificat a la dreta de Déu i ha rebut del Pare l’Esperit Sant.
Aquesta és la
realitat que es va revelant poc a poc, boca orella i a alguns per la revelació
directe d’aquest nou Crist que apareix no ja tant sols fet home com nosaltres,
sinó, fet igual a Déu, perquè Ell és Déu, que apareix tal com Pere, Jaume i
Joan l’havien vist al mont Tabor. Aquesta és la realitat que els deixebles
veieren i sentiren, aquesta és la realitat que experimentaren les dones i
aquesta és la realitat que nosaltres creiem per la fe. Lluitaren vida i mort,
ens diu la seqüència pasqual, i la vida n’ha sortit vencedora. Com Maria és
convidada a explicar que ha vist pel camí, també nosaltres som convidats a
explicar-ho al món, perquè també avui el món té set de Déu, tot i que a vegades
se senti saciat amb d’altres begudes que al cap i a la fi acaben provocant més
set que nos pas calmant-la.
Aquesta és la
nostra tasca, una tasca que també ens provoca sentiments encontrats: Por davant
la immensitat del repte, joia per la victòria eterna de la vida sobre la mort i
de nou un desig d’explicar-ho, de fer-ne partícips als altres, a tots, creguin
o no creguin, practiquin o no practiquin, siguin qui siguin, perquè Crist
vingué a redimir a tota la humanitat. Com ens deia ahir el papa Francesc: «la
fe pasqual, ens obre a la trobada amb el Senyor ressuscitat i ens disposa a
acollir-lo en la nostra vida (...) la
Pasqua ens impulsa al moviment, ens empeny a córrer com María Magdalena i com
els deixebles; ens convida a tenir ulls capaços de “veure més enllà”, per a
descobrir a Jesús, el vivent, com el Déu que es revela i que també avui es fa
present, ens parla, ens precedeix i ens sorprèn. (...) cada dia podem córrer a
buscar-lo de nou, sabent amb seguretat que Ell es deixa trobar i ens il·lumina
amb la llum de la seva resurrecció.»
Ressonen aquestes paraules d’ahir del papa Francesc quan ara ens assabentem de la seva mort fa tot just unes hores. Que la seva ànima reposi en pau i que el seu llegat ens sigui de profit per al bé de l’Església i del món.