Dimarts de l’octava de Pasqua
Mare
de Déu del Vilar
Santuari
de la Mare de Déu del Vilar
Dimarts
22 d’abril de 2025
Ac 2,36-41;
Salm 32,4-5.18-19.20 i 22 i Jo 20,11-18
Aquí una humil
pastoreta un 5 d’agost del 1012 trobà una imatge. Maria Magdalena un matí de
diumenge creient que anava a veure un cos mort es trobà, entre el neguit i el
desconcert, amb Crist ressuscitat. Crist i Maria surten a l’encontre dels
altres. Ens ho deia aquest darrer diumenge el papa Francesc: «la fe pasqual,
que ens obre a la trobada amb el Senyor ressuscitat i ens disposa a acollir-lo
en la nostra vida, està lluny de ser una solució estàtica o un instal·lar-se
tranquil·lament en alguna seguretat religiosa. Per contra, la Pasqua ens
impulsa al moviment, ens empeny a córrer com María Magdalena i com els deixebles;
ens convida a tenir ulls capaços de veure més enllà, per a descobrir a Jesús,
el Vivent, com el Déu que es revela i que també avui es fa present, ens parla,
ens precedeix i ens sorprèn. Com María Magdalena, cada dia podem sentir que hem
perdut al Senyor, però cada dia podem córrer a buscar-lo de nou, sabent amb
seguretat que Ell es deixa trobar i ens il·lumina amb la llum de la seva
resurrecció.»
Aquest Déu que
es deixa trobar, aquesta Mare de Déu que també es deixa trobar, es fan realment
el trobadissos, no tenen cap recança en que els trobem, ans al contrari venen
al nostre encontre, com Maria vingué aquí a l’encontre d’aquella noieta o Crist
anà a l’encontre de Crist a la porta del sepulcre. Per això de sempre vosaltres
heu vingut fins aquí a l’encontre de Maria i aquesta idea de caminar, d’anar
cap a un lloc, de peregrinar és la idea central del jubileu que avui hem volgut
mostrar amb aquest petit pelegrinatge cap a aquest santuari. Com escrivia el
papa Francesc en la Butlla de convocatòria d’aquest any jubilar: «tants
santuaris marians escampats pel món són metes de nombrosos pelegrins, que
confien a la Mare de Déu preocupacions, dolors i esperances. Que en aquest Any
jubilar els santuaris siguin llocs sants d’acollida i espais privilegiats per a
generar esperança.» (Spes non confundit, 24).
L’esperança
sempre posada en la trobada amb Crist i no hi ha millor model d’esperança que
Maria, que la Mare de Déu i mare nostra. Avui és un dia de sentiments una mica
contradictoris, estem joiosos perquè la joia de la Pasqua és encomanadissa i no
ens en podem estar de compartir-la, com Maria Magdalena no es pogué resistir a córrer
cap als apòstols per explicar-los que havia vist al Senyor. També ens envaeix
la tristesa per la mort del papa Francesc que ha estat una alenada d’esperança
per a l’Església i pel món.
Però la vertadera esperança, l’única esperança és Crist, Ell és aquesta esperança que no defrauda i que ens obre les portes a la vida eterna. A través de nosaltres l’esperança ha d’esdevenir contagiosa per a tots els qui la desitgen, la força de l’esperança omplint el nostre present és la que ens ha de mantenir en l’espera confiada de la vinguda de Nostre Senyor Jesucrist, vertadera esperança.