Dilluns Sant
Capella
conventual de la Catedral de Girona
Dilluns
14 d’abril de 2025
Is
41,1-7; Salm 26 i Jo 12,1-11
Jesús compateix
amb els seus amics de Bet-Hània un sopar amb regust a comiat. Llàtzer, el seu
amic rescatat de la mort, Maria i Marta formen comunitat amb Crist, una
comunitat domèstica unida pels lligams de l’amor, la fe i el servei. Ens ho ha
dit el profeta Isaïes, Crist és aquest servent, aquell que el Pare estima i que
està destinat a portar el dret i la llum a les nacions, la vista als cecs i la
llibertat als captius.
Jesús visqué la
seva vida en estret contacte amb els seus. La comunitat més propera fou sens
dubte la dels deixebles i malgrat haver estat escollits per Ell això no fou garantia
de que d’entre d’ells no sorgís qui procurés més per ell que pels pobres. La fe
és per a viure-la en comunitat, viscuda de manera aïllada perd el seu vertader
sentit evangèlic.
A Bet-Hània
aquella petita església domèstica vivia la fe; els deixebles, malgrat els seus
dubtes, les seves pors i una peça malmesa pel pecat de la traïció, foren l’embrió
de l’Església que avui ens acull, per viure la fe en comunitat. De sempre doncs
les comunitats, d’una o altra naturalesa, han estat un instrument privilegiat
per viure la fe. Com aquest Capítol de la Catedral de Girona que avui celebra
el seu capítol pasqual. Aquí de segles ençà la vida comunitària hi és present
sota la forma del capítol catedralici i la funció principal d’una comunitat, d’un
capítol catedralici en aquest cas, és la pregària.
Ens ho diu el
Concili Vaticà II: «convé que tots tinguin en gran estima la vida litúrgica de
la diòcesi entorn del Bisbe, sobretot a l'Església catedral; persuadits que la
principal manifestació de l'Església es realitza en la participació plena i
activa de tot el poble sant de Déu en les mateixes celebracions litúrgiques,
particularment en la mateixa Eucaristia, en una mateixa oració, al costat de
l'únic altar on presideix el Bisbe, envoltat del seu presbiteri i ministres.» (SC,
41).
Que malgrat les
dificultats es mantingui aquí en l’actualitat la celebració de l’Eucaristia i l’ofici
diví de manera comunitària, és per a l’Església de Girona una riquesa
espiritual. Que malgrat les moltes ocupacions que tots teniu, un grup de
canonges us esforceu per ser presents aquí cada matí a l’entorn de l’altar i de
la pregària oficial de l’Església, és quelcom que ens enriqueix a tots els qui
formem el conjunt d’aquesta Església local.
El servei de Crist, aquest esperit de servei que passa per davant de qualsevol altra consideració, ens és el model a seguir, un model inabastable certament, però model al cap i a la fi. A Bet-Hània alguns entengueren que calia fer, ungir els peus de Jesús com a anunci del que ben aviat esdevindria; algun altre no veia altra cosa que el seu propi interès encegat per l’afany del diner. La pregària amoroseix el cos de l’Església, tant més si preguem en comunitat. Estimats germans canonges, l’Església de Girona confia en vosaltres i en el vostre ministeri perquè aquesta Catedral sigui un autèntic lloc de pregària i de lloança al Senyor. En aquest lloc sagrat, on arriben cada dia centenars de visitants, cal que hi hagi una comunitat estable d'oració, que garanteixi la continuïtat amb la tradició i al mateix temps intercedeixi per les intencions de l'Església i del món, com deia el papa Benet XVI als canonges de Sant Pere. (8 d’octubre de 2007).