Diumenge II de Pasqua
Administració dels Sagraments d’iniciació als Catecúmens
Catedral de Girona
Diumenge
27 d’abril de 2025
Ac
5,12-16; Salm 117; Ap 1,9-13, 17-19 i Jo 20,19-31
Els evangelis estant escrits perquè
creguem en Jesús és el Messies, el Fill de Déu i havent cregut tinguem vida en
el seu nom. Ens ho diu sant Joan en l’Evangeli que hem escoltat. Els evangelis
estan escrits per tal de que sense veure, sense haver estat testimonis de les
aparicions del ressuscitat, sense haver escoltat directament la seva paraula,
ens arribi el seu missatge i creguem.
Fer arribar la Paraula en diem evangelitzar i aquesta no és una tasca reservada a uns quants, és una tasca que tot cristià ha d’assumir com a pròpia. «En virtut del baptisme rebut cada membre del Poble de Déu s'ha convertit en deixeble missioner. Cadascun dels batejats, qualsevol que sigui la seva funció a l'Església i el grau d'il·lustració de la seva fe, és un agent evangelitzador». (Evangelii Gaudium, 120).
Mirem l’escena evangèlica d’avui, les dues aparicions de Crist als deixebles, el que Crist els destaca és la pau i l’enviament, pau als cors per tal de poder ser evangelitzadors. No és aquesta una tasca fàcil; els apòstols estaven aquell diumenge amb les portes tancades per por a ser descoberts i detinguts; el mateix sant Joan ens ho ha dit en la lectura del llibre de l’Apocalipsi, ell havia estat deportat a la illa de Patmos per haver predicat la paraula de Déu i haver donat testimoni de Jesús. Això ens mostra que ser cristià, que seguir al Crist no és fàcil, que no sempre és còmode, no ho ha estat en cap temps i tampoc ho és en els nostres dies. Pot no ser fàcil, però és apassionant; ser seguidors d’aquell qui és el camí, la veritat i la vida és la millor opció de vida que podem escollir.
No dubteu pas doncs estimats germans i germanes que avui heu escollit el millor camí i que les vostres vides a partir d’avui estaran centrades en Crist. És Ell qui te un missatge de pau i d’amor, perquè el centre del seu magisteri és l’amor a Déu i als germans. Cert que el nivell d’exigència és alt, cert que a vegades ens sentim indignes de ser anomenats cristians, però això no ens ha de fer defallir, no ens ha de temptar a tirar marxa enrere, Crist sap molt bé que som com som, que som febles i per això donà als apòstols el poder de perdonar els pecats, perquè nosaltres puguem rectificar el rumb del nostre camí i dirigir-lo de nou cap a Crist i el seu regne.
Avui vosaltres us incorporeu a l’Església de Crist després d’haver seguit el camí del catecumenat; us incorporeu a l’Església amb alegria i amb el suport de la pregària de tota l'Església, que us mira amb estima. En aquest camí María, la deixebla perfecta, us acompanya, recordem-ho avui dia en que habitualment celebrem la Mare de Déu de Montserrat.
Dirigint-se als catecúmens l’any 2013 el
papa Francesc convidava a no perdre mai l'entusiasme del primer moment que us fa
obrir els ulls a la llum de la fe; convidava a recordar el dia, l'hora en el
qual per primera vegada us sentit units a Crist, aquell dia en que heu sentit la seva
mirada sobre vosaltres o us heu sentit cridats pel vostre nom. (Cf. Papa
Francesc 23 de novembre de 2013).
Crist crida, ens crida a cadascun en particular, pel nostre nom i ens crida també a viure la fe, aquest compromís personal amb Ell, en comunitat, perquè la fe no és per viure-la aïllats, sinó junts i amb voluntat d’incorporar nous batejats a l’Església de Crits. No oblideu per tant que la millor manera que teniu per evangelitzar no son grans discursos o exposicions teològiques, la millor manera que teniu per fer arribar la vostra fe als altres és viure-la amb netedat, en plenitud i amb sinceritat. «Tots som cridats a oferir als altres el testimoniatge explícit de l'amor salvífic del Senyor, que més enllà de les nostres imperfeccions ens ofereix la seva proximitat, la seva Paraula, la seva força, i li dona un sentit a la nostra vida. El teu cor sap que no és el mateix la vida sense Ell; llavors això que has descobert, això que t'ajuda a viure i que et dona una esperança, això és el que necessites comunicar als altres. La nostra imperfecció no ha de ser una excusa; al contrari, la missió és un estímul constant per a no quedar-se en la mediocritat i per a continuar creixent.» (Evangelii Gaudium, 121).
Un cristià no pot desitjar ser un cristià mediocre, a mig gas, seguir a Crist demana dedicar-s’hi en plenitud i és això al que avui us comprometeu. No patiu, comptareu amb la força de l’Esperit Sant i amb l’ajut d’aquell aliment que és l’Eucaristia amb el qual participem del cos i de la sang de Crist. No patiu comptareu també amb el suport de la vostra comunitat parroquial, diocesana i amb el de l’Església universal. Viure la fe en comunitat, dins de l’Església, vol dir no fer-ho sols i comptar sempre amb una mà estesa al costat quan ens sorgeixen dificultats i la primera mà estesa que trobareu sempre serà la de Crist.
Us heu trobat amb el Senyor en el decurs de la vostres vides, uns l’heu trobat uns d’una manera i d’altres d’una altra, perquè l’encontre és sempre personal. Ara cal que us animem i que feu camí amb nosaltres per caminar tots junts cap a Ell, que sempre ens espera amb els braços oberts.
El vostre baptisme ens interpel·la també a nosaltres a viure el nostre compromís amb Crist amb més rigor i amb més joia. Una fe sense joia no és fe, en aquest aspecte hi ha insistit molt el papa Francesc al llarg d’aquests darrers anys.
Així doncs que la joia de l’Evangeli us acompanyi sempre i que en sigueu transmissors especialment als qui us envolten i que a aquesta tasca us hi encoratgi la força de l’Esperit Sant i la que neix de la taula de l’Eucaristia allí on Crist es fa tot per a tots amb un amor fins a l’extrem.