Dijous Sant
Missa de la Cena del Senyor
Catedral de Girona
17 d’abril de 2025
Ex 12,1-8.11-14; Salm 115,12-13.15-16.17-18; 1C 11,23-26; Jo 13,1-15
«Enteneu això que us acabo de fer?» Certament els
apòstols en aquella darrera jornada que compartien amb Jesús sense saber que
era la darrera i que el fi era proper, no devien entendre res. Ell els ho havia
anat anunciant, certament, que li calia patir, que en certa manera restaria
sempre al seu costat, que se n’anava al Pare al preparar-los-hi estada; però
ells estaven més pendents de qui era el traïdor que de cap altra cosa i tot i
així quan els va indicar qui era pensaren que parlava de la bossa comuna. Certament
en Jesús hi ha present el misteri, parla als senzills amb gestos senzills i
paraules senzilles però ni així a vegades és comprés. Per això exclamarà «Felip, fa tant de temps que
estic amb vosaltres, i encara no em coneixes? Qui m'ha vist a mi ha vist el
Pare. Com pots dir que us mostri el Pare?» (Jn 14,9). Avui en la vigília del
gran sacrifici recordem i celebrem la institució de l’Eucaristia. Aquest és el
sagrament central, la font i cimal de tota vida cristiana com ens diu el Concili Vaticà II (LG,
11). Què és l’Eucaristia per a nosaltres? Què representa en les nostres vides?
És realment el centre? Celebrar el seu memorial, com ens diu en la Carta als
cristians de Corint sant Pau, és fer-lo present enmig nostre, és anunciar la seva
mort confiats alhora en el seu retorn, és unir-nos-hi de manera real.
El memorial del Senyor ja el celebrava i celebra
el poble de l’aliança, ho feia i ho fa tal com Déu ho prescriví a Moisès en record
de l’alliberament de l’esclavatge. Nosaltres en celebrar aquest nou memorial
que és comunió amb la sang de Crist, com ens ha dit el salmista, és a dir units
en el seu sacrifici, veiem transformades les nostres vides i dirigides cap al
servei a Déu i als altres, és a dir als germans i germanes. El servei de Crist,
al que ens convida dient-nos «vosaltres feu tal com jo us ho he fet» és fruit
del pla de salvació. Ens ho digué el mateix Crist quan exclamà «el Fill de l’home
no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar
la seva vida com a rescat per tothom.» (Mt 20,28).
Si l’experiència de l’Eucaristia no és
transformadora, no és vertadera experiència; si la presència de Crist, una
presència real i plena en el misteri eucarístic, no ens canvia els cors, és que
no estem en comunió plena amb aquell a qui diem Senyor. El misteri eucarístic és el resultat directe
de l’amor, d’aquest amor fins a l’extrem que porta a Crist a mostrar al
deixebles fins a quin punt els estimava. No hi n’havia prou amb el lliurament
de la seva vida? No, perquè la seva mort no és una mort estèril, tal com
creuran els qui el portaran a la creu, de la seva mort neix la vertadera vida i
d’aquesta nova vida en participem de manera anticipada compartint el pa i el
vi, el cos i la sang de Crist en la taula de l’Eucaristia. L’Eucaristia és el
sagrament per excel·lència del misteri pasqual i del misteri pasqual neix
l'Església; precisament per això l'Eucaristia està en el centre de la vida
eclesial, i és, des dels primers temps de l'Església, quan els Fets dels
Apòstols ens diuen: «Tots eren constants a escoltar l'ensenyament dels apòstols
i a viure en comunió fraterna, a partir el pa i a assistir a les pregàries.» (Ac
2, 42). I la fracció del pa no és altra cosa que l'Eucaristia. (Cf. Ecclesia
de Eucharistia, 3).
Tot això no és un parlar per parlar, una manera d’expressar una realitat, l’Eucaristia és una realitat en sí mateixa. «La copa de la benedicció que nosaltres beneïm, no és comunió amb la sang de Crist? El pa que partim, no és comunió amb el cos de Crist?» (1Co 10,16). Ho son perquè la presència eucarística del Senyor és el do complet de la salvació, i la salvació prové de l’amor de Crist que ens convida a estimar-nos i a servir-nos els uns als altres tal com Ell ha fet.