Diumenge de Rams
La Passió del Senyor / Cicle C
Catedral de Girona
13 d’abril de 2025
Is 50,4-7;
Salm 21,8-9.17-18a.19-20.23-24; Fl 2,6-11 i Lc
22,14-23,56
«Jesucrist, no es volgué guardar la seva igualtat
amb Déu, sinó que es va fer no-res.» (Fl 2,6) Ens ho ha dit l’Apòstol.
Aquest dies celebrem l’abaixament de Déu, la concreció de la seva condició humana. L’obra de la redempció s’hauria pogut fer de diverses maneres, però Déu va escollir enviar al seu Fill que fent-se com un home qualsevol es reserva simplement de la seva condició divina l’exclusió del pecat. Lliurat en cos i sang a la tasca de la redempció passà en aquests darrers dies de la seva vida de l’acollida a la incomprensió. Ho hem recordat a les portes d’aquesta catedral, Jesús fou acollit aquell diumenge com el qui ve en nom del Senyor, una multitud d’addictes, plena d’alegria, el lloava amb grans crits per tots els prodigis que li havien vist fer. Aquests mateixos dies després es tornaren cecs de cor i sols veuran en Ell una amenaça a tot allò que hi havia establert.
No hi ha lloc per a la improvisació en la passió de Crist, l’evangelista sant Lluc ens ho mostra encara amb més claredat que la resta dels relats. La pujada de Jesús cap a Jerusalem és l’acompliment del pla de Déu. Crist ho anuncia als seus apòstols de manera reiterada. Els digué «Ara pugem a Jerusalem, i es complirà tot allò que els profetes van escriure del Fill de l'home.» (Lc 18,31) i també «cal que avui, demà i demà passat vagi fent el meu camí, perquè no convé que un profeta mori fora de Jerusalem.» (Lc 13,33).
L’entrada a Jerusalem és l’entrada a la recta final de la vida de Jesús que ha vingut al món amb un únic objectiu, el d’abaixar-se i fer-se obedient fins a acceptar la mort i una mort de creu com ens ha dit l’Apòstol. Perquè tants sols de l’arbre de la creu brosta la vertadera vida.
Crist «Havent-se fet semblant als homes es volgué captenir com un home qualsevol». (Cf. Fl 2,7)
La humanitat de Jesús no és una aparença, una mena de joc per fer veure que és com nosaltres sense ser-ho amb totes les seves conseqüències. Déu a través del Fill vol compartir la nostra vida amb totes les seves limitacions, els seus neguits, els seus dolors i també la mort, que és part intrínseca de la nostra humanitat tot i que a vegades ens sembli el contrari i vulguem obviar-ho. Aquesta no serà però una mort qualsevol, aquell a qui han agafat armats amb espases i garrots, aquell a qui el sanedrí, Pilat i Herodes, uns per por, altres per odi, han portat fins a la mort, és l’arbre verd, aquell qui ha vingut a sostenir als cansats, aquell qui en cap moment s’ha donat per vençut, malgrat haver rebut assots, malgrat haver-li arrancat la barba, malgrat haver rebut ofenses i escopinades, tal com havia profetitzat Isaïes; no s’ha fet enrere, perquè malgrat les aparences, malgrat el que un cop mort a la creu pugui semblar als ulls dels qui contemplen aquella escena, que l’arbre de la vida ha estat tallat de soca arrel, Ell és l’arbre verd és el primer brot d’una vida nova, d’una vida plena nascuda de la victòria sobre el pecat i sobre la mort.
Que «Tots els llavis reconeguin que Jesucrist és Senyor, a glòria de Déu Pare.» (Fl 2,11).
Aquest és l’objectiu de la vida, la passió, la mort i la resurrecció de Crist, donar gloria a Déu. Els que valen no són els crits del Diumenge de Rams, ben intencionats segurament, però amb poca arrel; tampoc els crist del Divendres Sant, fruit de la rauxa i de la manipulació dels poderosos. El que realment val, el que Crist ens ha vingut a portar és la vida que neix de la pau i del silenci del sepulcre. Sembla una contradicció que de la mort en pugui venir la vida, però és aquesta la realitat, una realitat que escapa als nostres ulls i que tant sols podem descobrir amb els ulls de la fe. La fe no és un acte cec, sinó una elecció conscient d'acceptar allò desconegut, escrivia Blaise Pascal, està vetada als ulls humans i a un raonament merament racional i s’obre tant sols en el misteri que s’endinsa a l’interior dels nostres cors.
«T’ho dic amb tota veritat: Avui seràs amb mi al paradís.» Digué Jesús al bon lladre de la creu estant.
El paradís, la vida eterna, sembla lluny de la realitat del calvari i malgrat el que sembli n’està ben a prop, perquè està a punt d’arribar aquella llum que trencarà la tenebra de la nit, la foscor del pecat i de la mort i la vencerà per sempre més i el qui anomenem bon lladre n’és el primer convidat a aquesta gloria. La misericòrdia del Senyor no té més límit que la duresa del nostre cor, no té altre distància que la que hi posem nosaltres, com aquells coneguts i aquelles dones que s’ho miraven a distància entre la por i l’astorament. Però en aquella solitud, en aquell cos torturat i escarnit, en aquell fred sepulcre, hi ha la llavor de la vertadera vida. Guardem també nosaltres el repòs, guardem tot el que hem escoltat reposant-ho en el nostre cor i preparem perfums i ungüents perquè l’hora s’acosta. Recuperem la disposició al servei tal com ens l’ha ensenyat el Crist, perdem la por dels deixebles, guardem l’espasa com fou obligat Pere per Jesús i mirem l’arbre de la creu, l’arbre verd, amb la confiança d’aquell bon lladre, perquè en ell hi ha penjat el Salvador del món, aquell qui és el camí, la veritat i la vida; la vida en plenitud, la vida eterna.
Ara tot és foscor, també en el nostre entorn, però la llum és a punt d’esclatar, la llum per a tot el món, una llum que el món necessita com mai. Però per arribar a la llum cal passar abans per la tenebra, com per arribar al sepulcre buit cal passar abans per Getsemaní, pel calvari, per azots, escarnis, traïcions i negacions, cal passar per la creu.
Ens ho deia sant Joan Pau II: «Encara que la victòria sobre el pecat i la mort, aconseguida per Crist amb la seva creu i resurrecció no suprimeix els sofriments temporals de la vida humana, ni allibera del sofriment tota la dimensió històrica de l'existència humana, malgrat això, sobre tota aquesta dimensió i sobre cada sofriment, aquesta victòria projecta una llum nova, que és la llum de la salvació. És la llum de l'Evangeli, és a dir, de la Bona Nova.» (Salvifici Doloris, 15).
I la llum de l’Evangeli és la llum del Crist ressuscitat victoriós sobre la mort.