Diumenge II de Pasqua
Confirmacions
Parròquia
de La Immaculada Concepció i Sant Pau de Figueres
Diumenge
27 d’abril de 2025
Ac
5,12-16; Salm 117; Ap 1,9-13, 17-19 i Jo 20,19-31
Reunits unànimement, així
aconseguien els apòstols que se’ls unissin cada vegada més homes i dones que es
convertien a la fe en el Senyor. El do de la unitat és fruit directe de la
resurrecció de Crist, la d’aquell que havent estat rebutjat pels constructors
és ara la pedra que corona l’edifici, un edifici que és l’Església. Hem
escoltat avui el relat de l’aparició de Jesús als deixebles, uns deixebles que
no actuen amb llibertat, que se senten atemorits i creuen que en qualsevol
moment poden ser ells mateixos objectes d’una persecució i acabar com el
mestre, penjats d’una creu. També Joan ens relata al llibre de l’Apocalipsi que
pateix deportació per haver predicat la paraula de Déu i haver donat testimoni
de Jesús; la fe molts cops no és còmode de viure. Però la por els apòstols la
vencen per la força de l’Esperit Sant que Crist els porta. Aquesta aparició que
ens relata avui l’Evangeli segons sant Joan sovint la recordem com l’episodi de
Tomàs, un deixeble absent un diumenge, que es nega a creure el que li expliquen
els altres i que fins que no veu no creu. I és aquest un relat útil per a
nosaltres que no hem vist a Crist ressuscitat, però que sí que creiem a pel que
ens ha arribat a través dels relats evangèlics, dels Fets dels Apòstols o de
les cartes de sant Pau i que ens fa pensar que som d’aquells feliços que han
cregut sense haver vist. Cert que no hem vist amb els ulls físics, però ho
veiem amb els ulls de la fe i per la fe creiem que Crist realment ha
ressuscitat.
Crist un cop vençuda la mort es manifesta als qui tant va estimar i els fa dos dons: el de la pau i el de l’Esperit i els confia dues missions: portar la bona nova arreu i perdonar els pecats. El desconcert que envaïa als deixebles potser no els feu prestar la deguda atenció a aquests aspectes, sens dubte el sol fet de veure a Jesús enmig d’ells tot i tenir les portes tancades, ja deuria ser un ensurt tant gran com per no prestar atenció a masses coses més. Però nosaltres que ja sabem que Crist ha vençut la mort sí que ens en podem adonar de que Crist ressuscitat ens exhorta a ser evangelitzadors i missatgers de pau.
Això és el que vosaltres avui estimats germans us comprometeu a fer d’una manera més ferma que fins ara; avui renoveu les promeses del baptisme que tal volta feren els vostres pares i padrins en nom vostre i ho feu manifestant la vostra voluntat de seguir al Crist i seguir-lo implica transmetre la seva paraula i treballar per la pau. Ambdues coses van estretament unides perquè Crist que vingué a portar la pau i l’Evangeli ens crida a estimar-lo a Ell i a tots els germans. No sembla una tasca difícil però a vegades la imaginem com quelcom teòric o a gran escala, pensem que sí que estaria bé portar la pau al món però que això resta fora de la nostra disponibilitat, que això ho han de fer els governants i no pas pobres homes i dones com nosaltres. Però la pau la podem portar al nostre voltant, l’Evangeli el podem fer present als qui tenim més a prop. Podríem dir que és la fe que han treballat i viscut aquells que el papa Francesc definia amb una expressió col·loquial però ben expressiva “els sants de la porta del costat” i de ben segut que més d’un n’hem conegut. Als creients no se’ns demanen grans coses, se’ns demana viure amb coherència la nostra fe i fer-ho implica voler transmetre allò que per la fe sabem de Crist. Hem de ser testimonis al servei de la comunitat, persones que anunciem incansablement l'Evangeli de la misericòrdia; persones capaces de crear els necessaris vincles d'acolliment i proximitat que permeten apreciar millor la Paraula de Déu com ens deia el papa Francesc (17 de setembre de 20221). Que així sigui amb l’ajut del Sant Esperit per a vosaltres que ara rebreu la seva força i per a tots nosaltres també, avui i sempre.