Dedicació
de la Basílica del Laterà
Festa
Confirmacions
a la parròquia de Santa Maria de Palamós
Dissabte
8 de novembre de 2025
Ez
47,1-2.8-9.12; Salm 45,2-3.5-6.8-9; 1C 3,9b-13.16-17 i Jo 2,13-22
Som
un edifici construït per Déu, és Crist qui ha posat el fonament i nosaltres
esdevenim així un temple sagrat, l’Esperit habita en nosaltres i Déu demanarà
comptes a aquell qui gosi profanar aquest temple.
És aquest Esperit el que avui rebeu de manera sacramental vosaltres, ben bé doncs podeu dir que avui sou consagrats com a temple del Senyor, perquè l’Esperit davallà sobre vosaltres per l’aigua, la imposició de les mans i la crismació.
Pel baptisme entrem a formar part de la comunitat cristiana i per la confirmació refermem el nostre compromís amb l’Església de Crist. Són signes concrets, signes eficaços de la gràcia de Déu Pare que rebem de Crist i que han estat confiats a l’Església.
Son doncs accions de Déu mitjançant les quals Ell ens fa present el seu amor, la seva proximitat, atorgant-nos aquesta gràcia concreta, que rebem personalment i que ens individualitza com a fills de Déu i ens incorpora a la comunitat dels fills de Déu que és l’Església.
Per aquests sagraments Déu es fa present en la nostra vida i s’hi fa per la força de l’Esperit, una força de la qual els ministres en som humils transmissors. Per aquesta gràcia que avui rebreu sou convidats a ser com un riu de fe, sou convidats a ser-ne transmissors, és a dir a ser evangelitzadors amb la vostra vida. Allí on arribi aquesta aigua tot viurà, al seu voltant creixeran tota mena d’arbres que donaran fruits, encara més seran uns arbres que no perdran la fulla en cap moment de l’any ni deixaran de donar aliment; com ens ha dit el llibre del profeta Ezequiel.
Nosaltres som pedres vives del temple sant de Déu i tenim a Crist com a perdre angular. Ell és qui manté la construcció dreta, Ell és qui està al mig i manté la construcció ferma. Déu ens és un castell, una defensa ferma, perquè en un moment o altre de la nostra vida de fe, la terra se somou al nostre voltant, fins i tot, com ens ha dit el salmista, les muntanyes s’enfonsen dins del mar. Sols la certesa de que Déu és a prop nostre ens permet no témer res quan arriben les hores del perill.
Però aquest temple cal que el defensem també nosaltres, cal que el mantinguem ben net, cal que espolsem d’ell tota aquella pols que si la deixem reposar, acabarà per malmetre’l. Jesús perdé la paciència quan veié el temple ple de venedors i de canvistes, quan descobrí que aquell lloc que era la casa del seu Pare, que és el nostre Pare, s’havia convertit en un mercat on s’hi feia de tot menys adorar al Senyor, un temple brut de la pols de tantes coses.
Aquest diumenge celebrem la dedicació de la basílica de sant Joan del Laterà a Roma. És una festa litúrgica que ens passa sovint desapercebuda i que descobrim quan cau la seva celebració en diumenge. Cada catedral, cada església celebra anualment la festa de la seva dedicació, el record d’aquell dia en que un edifici més o menys bell fou dedicat, consagrat, destinat de manera concreta a acollir en el seu interior la celebració de l’Eucaristia, la proclamació de la Paraula o l’administració dels sagraments, especialment els de la iniciació: el baptisme, l’Eucaristia i la confirmació; com també el matrimoni o l’orde sacerdotal.
I avui celebrem tota l’Església la festa de la dedicació de la catedral de Roma, sant Joan del Laterà l’any 324. És aquesta la seu del papa en tant que ell és el bisbe de Roma, el successor de sant Pere. Celebrar aquesta festa és un doncs signe de comunió amb el papa Lleó i per extensió amb l’Església universal. Una Església formada per aquestes pedres vives que som nosaltres, aquestes pedres a les que cal sempre polir, traient-los tot allò que ens pot afeblir en el nostre camí de fe, que ens pot entorpir en el nostre camí cap a Crist.
Ens hem de preguntar sovint com es preguntava el Papa Francesc: «Com vivim el nostre ser Església? Som pedres vives o, per contra, som, per així dir-ho, pedres cansades, avorrides, indiferents? Ens obrim a l'acció de l'Esperit Sant per a ser part activa de la nostra comunitat o ens tanquem en nosaltres mateixos?» (26 de juny de 2013).
El camí de la fe és un camí que fem tots junts i al que vosaltres avui us hi uniu o us hi refermeu, refermeu el vostre compromís amb Crist. Compartir l’aigua del baptisme, el crisma de la confirmació, la taula de la Paraula i de l’Eucaristia i rebre el cos i la sang de Crist ens uneixen com a Església de Crist que som.
Diguem-li a Crist com li deia el papa Lleó a sant Joan del Laterà, que li oferim al Senyor el poc que tenim i el poc que som i això ho farem realitat si ens mantenim fidels a les paraules de Jesús, com s’hi mantingueren els deixebles.