Diumenge
I d'Advent / Cicle A
Festa de Sant Andreu
Parròquia de Sant Andreu de Borrassà
Diumenge 30 de novembre de 2025
Is 2,1-5; Salm 121,1-2.4-5.6-7.8-9;
Rm 13,11-14a i Mt 24,37-44
Les lectures d’aquest primer diumenge
d’Advent ens conviden a la vigilància, a estar a punt, pendents de l’arribada
del Fill de l’Home. Durant aquest temps litúrgic que és l’Advent ens centrem en un triple adveniment; d’una
banda recordem el primer, aquell moment històric en que nasqué un infant, Jesús
de Natzaret, que era Déu mateix.
De l’altra
ens preparem pel darrer i definitiu adveniment del Fill de Déu, del Fill de
l’home, en el darrer dia de la humanitat.
Hi ha enmig
un adveniment personal per a cadascun de nosaltres, quan el Senyor ens parla,
ens crida pel nostre nom. Així fou per a l’apòstol sant Andreu.
A la vora del llac de Galilea hi
havia dos germans feinejant amb les xarxes, capficats amb la pesca i les seves
cabòries i s’adonaren que de sobte tenien al seu costat algú que en haver-los
vist, els mirava i els convidava a anar amb Ell i canviar peixos per homes en
la seva pesca.
Un xic més enllà dos altres germans
de la barca estant, repassant les xarxes, foren també cridats per aquell home;
ells de nou deixant barca i pare marxaren amb Ell.
L’evangelista Mateu inicia el seu
relat sobre la vida pública de Jesús passant de l’escenari del desert on hi ha
Joan, aquell qui anuncia la vinguda del Messies, aquell qui prepara la ruta per
al Senyor, a la verdor i la bellesa de la riba del llac; Jesús ha anat de
Natzaret a Cafarnaüm; al seu pas tot reverdeix, tot neix a una nova vida.
Així, a la vora del llac, de l’aigua,
la vida de Pere, Andreu, Jaume i Joan canvia, s’incorporen a una aventura,
neixen de nou; com tots nosaltres per l’aigua del baptisme.
La raó d’aquest canvi és una persona,
un home, Jesús que mira, que crida; que crida de dos en dos perquè la fe és per
compartir-la, per viure-la en comunitat, en família, en Església.
Aquells pescadors descobriran tot
seguint a Jesús que son part dels qui creuen en Ell i el segueixen. Aquells
homes, potser sense adonar-se’n del tot, han vist en Jesús al Senyor; aquell a
qui nosaltres esperem en aquest temps d’Advent.
Els apòstols son els enviats a
predicar-lo, els cridats a rebre l’Esperit i fer que molts en sentin parlar,
els encarregats de fer que molts hi creguin i creient-hi l’invoquin i
invocant-lo se salvin; tan se val el seu origen, raça o llengua. La fe no entén
de diferències, entén de comunió, d’amor entre Déu i els homes.
En Jesús, pel seu naixement en aquell
humil pessebre, Déu ha deixat de ser un ésser a voltes llunyà, s’ha fet home,
es mou en el món, és algú que mira, que cerca, que crida a anar amb Ell, a
creure en Ell. En trobar a Jesús en el camí de la seva vida, la fe va entrar en
el cor d’Andreu, en el cor dels primers apòstols.
Tot just iniciar l’Advent nosaltres,
com els apòstols, estem sovint capficats en les nostres xarxes i barques
particulars; potser la nostra activitat
diària ens impedeix de veure que Jesús ens mira, que s’ha aturat al nostre
costat i tot mirant-nos ens crida. Ens crida a esperar-lo de nou aquest any, a
viure de nou el seu adveniment amb l’esperança i la joia de saber que si
l’invoquem, si l’esperem serem salvats.
Ens crida a reconèixer-lo, perquè
sempre està vora nostre, en el rostre dels nostres germans, en el d’aquells qui
pateixen, en el d’aquells quin són rebutjats i ignorats per la nostra societat,
en el d’aquells qui es juguen la pell per una vida més digne; en el d’aquells a
qui la malaltia, la pèrdua de la llibertat o la llunyania de la llar els fa
rostres, imatges del Crist. Mentre l’esperem cal que ens esmercem en
reconèixer-lo en l’altre.
En paraules del Papa Benet: «Que
l'apòstol Andreu ens ensenyi a seguir a Jesús amb promptitud, a parlar amb
entusiasme d’Ell amb tots aquells amb els quals ens trobem, i, sobretot, a
conrear amb Ell una relació d'autèntica familiaritat, conscients que només en
Ell podem trobar el sentit últim de la nostra vida i de la nostra mort.» (Benet
XVI, 14 de juny de 2006).
Que aquesta voluntat ens mogui, com a l’apòstol sant Andreu, a viure aquest temps d’Advent, amb esperança renovada i amb la certesa de que Jesús ve perquè Ell ens estima.