Divendres
de la setmana XXXII durant l'any / I
Parròquia
de Sant Jaume de Salt
Divendres
14 de novembre de 2025
Sa
13,1-9; Salm 18,2-3.4-5 i Lc 17,26-37
Hi
ha qui no es capaç de descobrir a Déu, qui pren per déu allò o aquell que no ho
és, que s’enlluerna amb qui te poder, riquesa o capacitat de convenciment, però
no arriba a Déu. Déu és aquell de qui el llibre de la Saviesa ens diu que és incomparablement
millor a tot altre, molt més poderós. Déu és present arreu diem, és ben cert,
és present en la seva creació i és present en cada germà i germana, ja que tots
hem estat fets fills de Déu. I Déu està present de manera molt principal en la
l’Església, que és la seva Església.
Déu està present aquí, entre nosaltres, perquè en reunim en el seu nom, escoltem la seva Paraula i a través del pa i del vi de l’Eucaristia està present de manera admirable i real. Aquest nostre Déu present en la nostra comunitat, reunida en el seu nom i en els sagraments que aquí s’administren, és la nostra fortalesa, és el centre de la nostra vida de fe, de la nostra vida de cristians.
Una vida, com ens ha dit l’Evangeli segons sant Lluc, que no podem viure endebades. Una vida que l’hem de viure amb un caràcter evangelitzador, amb la il·lusió i l’esperança de fer arribar aquesta gran bona nova que és Crist a tots els qui ens envolten. Hi ha qui és indiferent a Déu, qui el desconeix, fins i tot qui el rebutja per una mala experiència personal, una fe formada poc sòlidament o perquè el dolor de la vida l’ha deixat sense respostes davant de Déu. A tots ells ha d’anar adreçada la nostra tasca evangelitzadora. Evangelitzar és una responsabilitat que és de tots, certament, però que ens uneix també com a comunitat eclesial, i així cada parròquia és una comunitat eclesial i evangelitzadora, com ho és també cada família.
Evangelitzar a través primer que tot de la litúrgia, en les nostres celebracions, acollint al qui hi ve ja sigui constantment o de manera esporàdica. Quantes vegades participar o ser observador d’una Eucaristia no ha atret a algú cap a Crist. Com deia el papa Lleó diumenge passat, cal celebrar l’Eucaristia: «respectant les normes, parant esment a les diferents sensibilitats dels qui hi participen.» (9 de novembre de 2025).
Evangelitzant a través de la catequesis, adreçada als més petits, als joves, als qui s’interessen per la nostra fe, als qui volen constituir una família. Evangelitzant amb la nostra mateixa vida. Vivint amb joia i esperança la nostra fe. La fe a vegades, potser moltes vegades, no és fàcil de viure i encara més difícil de transmetre. Vivim molts cops un entorn indiferent o hostil.
Com vèncer les dificultats? Com enderrocar murs de mútua incomprensió que ens impedeixen una comunicació fluida i fructífera? Primer que tot centrant-nos en Crist i en el seu doble manament de l’amor; allò que s’estima, a aquell qui s’estima no se’l pot defugir, ni ignorar, ni encara menys rebutjar. Acollir és el que ens uneix com a comunitat, una comunitat, en aquest cas la parroquial, que té en el rector al col·laborador essencial i insubstituïble. La parròquia sou tots vosaltres, com l’Església universal està formada per tot el poble sant de Déu. En ella cadascú desenvolupa el seu ministeri, un aquell, l’altre l’altra.
Avui de manera formal el vostre nou rector inicia el seu servei entre vosaltres. Com deia el papa Francesc el vertader poder és servir; un bell pensament que cal que tots tinguem present en el nostre camí de fe cap a Crist. Gràcies Mossèn Marc per la teva disponibilitat, gràcies a vosaltres per aquesta comunitat diversa, activa i integradora. Aquí es respira fe, aquí es veu com feu present a Crist enmig d’una població diversa en origen i tradicions.
Les comunitats acollint son testimoni viu d'esperança, una esperança entesa com a promesa d'un present i d’un futur en el qual ens reconeguem com a fills de Déu, com a germans i germanes, part d'una família en la qual podem expressar la nostra fe en Crist i participar-ne plenament en la vida comunitària de l’Església.