Ritu d'ingrés al catecumenat
Monestir de Solius
Diumenge I d'Advent
Diumenge 30 de novembre de 2025
Estimats germans i germanes,
avui amb aquest petit gest, amb aquesta cerimònia heu donat un pas important, molt important en les vostres vides. El Senyor us ha cridat a la fe de manera individual a cadascun de vosaltres, us ha cridat pel vostre nom i de maneres ben diverses. A partir d'avui inicieu el camí de la fe dins de l'Església. La fe te una doble dimensió: individual i comunitària. Fins ara n'heu viscut la dimensió individual, Crist us ha cridat a seguir-lo però per viure la fe cal fer-ho en comunitat, juntament amb els altres creients per caminar trots junts cap a Crist, cap a la vida eterna.
Feu aquest pas en un diumenge ben especial. Avui l'Església inicia un nou any litúrgic, al llarg del qual i de la mà de l'evangelista sant Mateu anirem recorrent el misteri de la salvació que te a Crist com a centre.
L'Advent és el temps de l'espera, de la preparació per l'encontre amb el Senyor. No tant sols recordem aquella nit a Betlem quan Jesús naixia en una humil establia; ens preparem també pel darrer encontre quan el Senyor tornarà a la terra per a jutjar-la, a la fi dels temps.
Hi ha també una altra vinguda del Senyor, la que es refereix a cadascun de nosaltres, el Senyor ve a nosaltres, ha vingut a vosaltres i us ha cridat pel vostre nom a seguir-lo. De ben segur que ho ha fet de maneres ben diverses, però totes coincidents en Ell.
Avui, a més, l'Església recorda la figura de sant Andreu, un dels primers apòstols cridats pel Senyor a seguir-lo. Andreu era el germà de Pere i seguidor de Joan baptista, aquell que tenia per missió preparar el camí al Senyor.
L'Evangeli segons sant Joan ens diu que l'endemà de ser batejat Jesús per Joan al riu Jordà, el baptista tornava a ser en el mateix lloc amb dos dels seus deixebles i que, fixant la mirada en Jesús que passava, va exclamar: «Mireu l'anyell de Déu!» Tant bon punt aquells dos deixebles el sentiren parlar així, van seguir a Jesús. Jesús es girà i, en veure que el seguien, els preguntà que buscaven i tot seguit els digué:« Veniu i ho veureu.» Ells i es quedaren amb ell aquell dia. Andreu anà tot seguit a trobar el seu germà Simó i li digué: «Hem trobat el Messies». Celebrem doncs aquell apòstol que primer va seguir a Jesús i que segons el relat de l’evangelista sant Mateu cridà Jesús quan tot caminant vora el llac de Galilea, veié aquells dos germans, Simó, l'anomenat Pere, i el seu germà Andreu, que tiraven les xarxes a l'aigua. Ells eren pescadors i Jesús els cridà a ser pescadors d'homes. Tant bon punt van ser cridats ho deixaren tot immediatament i el van seguir.
Jesús crida i els apòstols ho deixen tot i el segueixen. Com vosaltres heu fet, Ell us ha parlat a cau d'orella i heu deixat tot allò que us impedia d'escoltar la seva veu per aixecar-vos i seguir-lo. Però el camí de la fe no acaba aquí, és llarg, no acaba fins a l'encontre amb el Senyor quan hàgim fet la travessia de la vida. Per això ens cal ajuda, fer el camí en comunitat.
Aquesta comunitat, que és l'Església de Girona, que avui us acull, s'alegra de la vostra decisió i prega per vosaltres. Us acull i us acompanyarà en el vostre camí i ens ajudarem els uns als altres. Per fera quest camí tindreu dos grans referents: la creu i la Paraula de Crist, l'Evangeli. Per això us hem lliurat una petita creu i us hem donat un Evangeli. En la creu teniu la mostra de l'amor de Crist, d'aquell que ens estimar fins a l'extrem de donar la seva vida per nosaltres. En l'Evangeli teniu la seva paraula, el seu mestratge, una guia per la vostra vida de cristians.
No tingueu por de seguir a Crist, Ell és la millor opció.