Dedicació
de la Basílica del Laterà
Festa
Parròquia
de Sant Esteve a Bordils
Diumenge
9 de novembre de 2025
Ez
47,1-2.8-9.12; Salm 45,2-3.5-6.8-9; 1C 3,9b-13.16-17 i Jo 2,13-22
Al
costat dret del santuari naixia una font d’aigua ens ha dit el profeta
Ezequiel. Celebrem avui la festa de la dedicació de la basílica de sant Joan
Laterà, la catedral de Roma; una església dedicada o consagrada l’any 324. L’Església
ens proposa doncs celebrar avui la festa de la catedral de Roma i és una ocasió
per celebrar també la comunió amb el bisbe de Roma, el papa Lleó XIV, i per
celebrar la comunió amb el conjunt de l’Església.
La fe la vivim en una triple dimensió: personal, familiar i eclesial. Dins del marc eclesial vivim la fe com a comunitat formant part d’una parròquia, d’una diòcesis i del conjunt de l’Església universal. Per això avui és bonica aquesta coincidència perquè quan la litúrgia ens proposa de recordar que sant Joan del Laterà és la catedral de Roma, la catedral que ens uneix amb el papa, celebrem avui aquí l’Eucaristia per agrair els anys de ministeri de mossèn Josep Maria Garcia.
Ens ho ha dit l’apòstol sant Pau nosaltres som un edifici construït per Déu, un edifici que te a Crist com a fonament, amb Ell som el temple de Déu, un temple sagrat. Per mantenir aquest temple ben viu ens calen dues coses: viure la fe en comunitat, perquè vivint-la sols no podríem viure-la en plenitud i tenir a prop un ministre que l’Església destina a la tasca d’acompanyar-nos com a comunitat. Per a vosaltres aquest ministre ha estat al llarg dels darrers anys mossèn Josep Maria Garcia. És hora avui, quan ho ha donat tot al vostre servei i al de l’Església, que donem gràcies a Déu pel do del seu ministeri i donar-li també les gràcies a ell per haver prestat aquest servei amb generositat, amor i humilitat.
Cert que mossèn Josep Maria te ara el dret a viure alleugerit de les responsabilitats que han exercit fins avui mateix, però això no impedeix que a ell i a vosaltres us acompanyi avui amb la gratitud un sentiment de tristesa. És ben just tenir-lo i aquest sentiment mostra la vostra estima per mossèn Josep Maria i el d’ell per tots vosaltres. I junts estimeu a l’Església que segueix fent camí, amb dificultats, amb moments de joia i de pena, però sempre amb els ulls posats en Crist que amb el seu amor ens uneix. Nosaltres som pedres vives del temple sant de Déu i tenim a Crist com a perdre angular. Ell és qui manté la construcció dreta, Ell és qui està al mig i manté la construcció ferma i uneix aquestes pedres febles que som nosaltres amb lligam del seu amor. Déu ens és un castell, una defensa ferma, perquè en un moment o altre de la nostra vida de fe, la terra se somou al nostre voltant, fins i tot, com ens ha dit el salmista, les muntanyes s’enfonsen dins del mar. Sols la certesa de que Déu és a prop nostre ens permet no témer res quan arriben les hores del perill.
L’amor de Crist ens agermana com a comunitat, com a Església. És aquell amor, aquell zel que Crist mateix tenia pel temple del qual va haver de foragitar mercaders i canvistes que convertien en mercat la casa del Pare. També nosaltres hem de foragitar sovint, d’aquest temple de Déu tant particular que som nosaltres, tot allò que ens allunya de Déu, tot allò que entorpeix la nostra vida de fe personal i comunitària.
Donem gràcies avui al Senyor pel do de la fe viscuda en comunitat, viscuda dins de l’Església. Donem gràcies per aquests ministres, que com mossèn Josep Maria, l’han servit i la serveixen amb tant d’amor, fins al límit de les seves forces donant-ho tot per Crist. Son aquests exemples els que ens encoratgen a seguir endavant, perquè mossens com mossèn Josep Maria han viscut i viuen per servir als altres, per servir a l’Església, per servir a Crist; sempre amb l’ajut de la gràcia de Déu.
Gràcies mossèn Josep Maria pel vostre servei, el vostre treball i el vostre amor a l’Església.