Exèquies
Mossèn Pere Travesa i Xiberta
Santuari de la Misericòrdia de Canet
de Mar
Dijous 27 de novembre de 2025
2M 12,43-46; Salm
24,6-7bc.17-18.20-21 i Lc 12,35-40
És un gest noble i inspirat per
l’esperança de la resurrecció pregar pels nostres difunts, encomanar la seva
ànima a la misericòrdia de Déu. És això el que avui fem, demanar al Senyor que
rebi l’ànima de Mossèn Pere Travesa amb aquell amor que tant sols un pare pot
tenir, aquell amor que estem certs de que el Pare té envers Mossèn Pere i
envers tots nosaltres. Ara és l’hora, després d’una llarga vida, en que Mossèn
Pere arriba a la presència de Déu, a ell que ha viscut 74 anys de la seva
llarga vida dedicat al ministeri sacerdotal, dedicat a anunciar als altres la
bona nova de Crist i aquesta bona nova té per centre la victòria de Crist sobre
la mort, la victòria de la llum sobre la tenebra, la victòria de la vida sobre
la mort.
Queda lluny aquell 25 de febrer de
1927 quan Mossèn Pere va venir al món aquí mateix, al seu estimat Canet, però
tot i quedar lluny en aquell mateix moment Mossèn Pere entrà pel baptisme a
formar part de l’heretat del poble sant; un compromís que refermà quan
respongué positivament a la crida que li feia el Senyor i entrà al seminari. A
Torruella, a Llers, aquí a Canet, a Figueres, a la Salut de Terrades, a Ordis,
a les Escaules, a Biure, a Pont de Molins i de nou aquí a Canet Mossèn Pere posà
el seu ministeri sota la protecció de la Mare de Déu sempre cert de que no
s’enduria un desengany, cert de que la seva aflicció, les seves penes i els
seus pecats, que com tot home i dona portava a sobre, es veurien perdonats per
la misericòrdia per part d’aquell en qui Mossèn Pere havia posat tota la seva
esperança.
Per això avui demanem que no
s’endugui un desengany, perquè Mossèn Pere ha estat fidel en l’amor a Crist, s’ha
emparat en Ell i ha mirat de que l’honradesa i la rectitud guiessin la seva
vida de sacerdot i de cristià. No sabem ni el dia, ni l’hora en que està
programada la nostra trobada cara a cara amb el Senyor, tant sols tenim la
certesa de que arribarà i això ens empeny a vetllar per poder obrir la porta
dels nostres cors a Crist quan truqui i tant bon punt ho faci.
La vida de Mossèn Pere ha estat
llarga, noranta-vuit anys i escaig, el seu ministeri sacerdotal també, la seva
ha estat una llarga vetlla viscuda no amb l’angoixa de qui se sent en fals
davant de l’amo, sinó com aquell que creu tenir-ho tot ben endreçat perquè
sigui a la nit o sigui a la matinada, estigui tot a punt per aquell moment que
a tots ens arribarà i que és el moment clau, el de l’encontre amb el Senyor
cara a cara.
Per a nosaltres la mort és el moment
del pas d’una vida on l’aflicció i les penes no deixen d’estar presents, a una
altra vida on la recompensa magnifica de la que ens ha parlat el segon llibre
dels Macabeus és viscuda en companyia de
tots aquells que s’adormen mantenint-se fidels.
Als nostres ulls, ulls humans i per
tant limitats, Mossèn Pere Travesa ha mantingut la seva fidelitat a Crist al
llarg de la travessia que ha estat la seva vida; ara demanem que també als ulls
de Déu aquesta seva fidelitat, que de ben segur com tota vida humana ha tingut
un o altre moment de debilitat, de dubte o de desencís, sigui recompensada amb
la proximitat de Déu.
La salvació no ens la guanyem, la
salvació se’ns dona i és Déu qui ens la dona; per això la participació en la resurrecció
de Crist no s’exigeix, es demana i és aquest el sentit de la nostra pregària
pels difunts; demanar a Déu la seva misericòrdia mostrada en l’acolliment a un
dels nostres, a un prevere, a un creient que ha dedicat tota la seva vida a
Crist. Perquè «Ell ens permet que l’acompanyem i que, sota l'impuls de la seva
gràcia, donem el millor de nosaltres mateixos, són el seu propi poder i la seva
misericòrdia els que, en definitiva, - quan morim - són glorificats.» (Mater
Populi fidelis, 29).
I en aquest camí cap a la llum, Maria
ens és el model, ella comparteix ja la glòria del seu Fill i Senyor nostre. Ens
adrecem avui a ella, sota l’advocació de la Mare de Déu de la Misericòrdia aquí
venerada, una advocació a la que Mossèn Pere es va mantenir fidel des de la
seva infantesa com a fill del seu estimat Canet, fins a servir-la en aquest
santuari com a prevere al servei de l’Església.
Sabem que al costat de Crist hi ha en
primer lloc la seva Mare, que és també la nostra mare. Ella es converteix en
signe matern de la misericòrdia del Senyor ja que Crist lliurement ho ha volgut
així i per Maria el Senyor atorga a la seva pròpia acció en nosaltres un rostre
matern. (Cf. Mater Populi fidelis, 42).
En Maria tenim un model de confiança, un model d’amor i un model d’entrega. Maria ens obre camí en la vida, perquè ella vencé les dificultats, es mantingué sempre fidel i la seva fe ens és model. Ella ha estat assumpta al cel i asseguda al costat del seu Fill ens mostra el camí cap al Pare.
Un camí que Mossèn Pere al llarg de la seva vida
ensenyà i predicà als altres i recorregué també ell. Demanem, avui al Senyor
que hagi arribat a la meta tal cop desitjava, un cop desfetes les amarres
d’aquest món.
Que Maria, mare de dolcesa, mare de
misericòrdia, intercedeixi davant del seu Fill Jesucrist, per tal de que Mossèn
Pere Travesa, el degà dels nostres sacerdots, pugui participar ja de la gloria
eterna.
Demanem-li a la Mare de Déu de la
misericòrdia la seva intercessió com diuen els seus goigs:
Vostres ulls
gireu Senyora,
puix són
misericordiosos,
envers els
nostres ulls plorosos
en tot perill
i a tota hora;
de
misericòrdia autora
en vida i
mort sigueu.