Diumenge
XXXIII Durant L'any / Cicle C
13è
Congrés d’Hospitalitats de Catalunya
Parròquia de
Sant Josep a Girona
Dissabte 15 de novembre de 2025
Ml 3,19-20a; Salm 97,5-6.7-9b.9cd;
2Te 3,7-12 i Lc 21,5-19
Qui venera el nom del
Senyor te promès el sol de la felicitat, qui viu en l’orgull serà com un
rostoll del que no quedarà ni arrel, ni tija. Les paraules del profeta
Malaquies sonen solemnes i greus, ben bé podríem que amenaçadores. Déu no
amenaça pas, el que Déu fa és convidar-nos a viure com ho feia aquella
primitiva Església, de la que ens parla sant Pau en la segona carta als
cristians de Corint; una Església que lluny de voler ser una càrrega per als
seus fidels, es fonamentava en l’esforç dels qui la integraven.
Davant de Déu no si val a reclamar drets que imaginem adquirits, el seu amor, sempre generós, sempre desinteressat sols demana dures coses: ser conscients de la nostra feblesa i ser agraïts amb els seus dons. Això precisament és el que mostreu any rere any, en cada pelegrinatge a Lourdes, demanant-li a la Mare de Déu que intercedeixi davant del seu Fill per tal d’alleugerir el dolor dels malalts, per tal de demanar la seva guarició.
No és una confiança estèril, no és pas la recerca d’un consol humà per temperar les nostres consciències; això seria recórrer a aquells pels qui no ens hem de deixar enganyar, a aquells que s’apropien del nom de Déu i contra els qui cal estar alerta. Els hem de deixar estar, no anar amb ells i quan la malaltia, la discapacitat i tantes altres coses ens envolten no ens hem d’alarmar, no pas per inconsciència, ans al contrari, sinó perquè la nostra confiança està posada en el Senyor i en Maria, la seva mare i mare nostra.
Aquella promesa que Jesús va fer als seus de que no es perdia ni un dels seus cabells segueix vigent en nosaltres, tot i que a vegades ens costi d’entendre la voluntat de Déu i els camins per on ens porta. Som a l’any jubilar de l’esperança, una esperança que el papa Francesc volia que arribés a tothom, però molt especialment als qui més la necessiten: joves, migrants, pobres, gent gran, presos i malalts.
Ho expressava el papa Francesc escrivint: «Que s’ofereixin signes d’esperança als malalts que estan a casa seva o a l’hospital. Que els seus patiments puguin ser alleujats amb la proximitat de les persones que els visiten i amb l’afecte que reben. Les obres de misericòrdia són igualment obres d’esperança, que desvetllen en els cors sentiments de gratitud. Que aquesta gratitud arribi també a tots els agents sanitaris que, en condicions no poques vegades difícils, exerciten la seva missió amb cura sol·lícita vers les persones malaltes i més fràgils.» (Spes non confundit, 11).
Vosaltres sou un signe viu d’esperança per als malalts que s’acullen a l’amor immens de Maria i aquest amor seu que consola als afligits és la millor de les intercessions davant de Crist, el seu fill i el nostre Senyor. Crist ens fa en l’Evangeli d’aquest diumenge una crida a la confiança, a la confiança davant de situacions difícils, quan perilla la nostra salut, la nostra vida. Crist ens diu que no ens cal patir, que és aquesta una ocasió de donar testimoni. Sofrint amb constància ens podem guanyar la vida, vertadera, plena i eterna per sempre.
Vol Déu doncs que sofrim, que siguem perseguits o que siguem traïts? No pas, però Ell ha compartit la nostra vida humana i sap que en ella tot això hi és ben present, per això ens diu que quan tot sembla perdut, quan sembla que al nostre voltant no hi ha res on agafar-nos, sempre tenim al Senyor.
I el Senyor mou els cors dels homes, els vostres cors, vosaltres sou la mà de Déu que s’apropa al qui pateix per agafant-lo de la mà donar-li consol, confiança i esperança. Com escriu el papa Lleó: «La presència cristiana al costat dels malalts revela que la salvació no és una idea abstracta, sinó una acció concreta.» (Dilexit te, 52).
Vosaltres sou aquesta presència de l’Església al costat dels malalts. Donem-ne gràcies a Déu i demanem a Maria, sota l’advocació de la Mare de Déu de Lourdes, que us protegeixi, encoratgi, ajudi i beneeixi i amb vosaltres a tots els qui es posen sota la seva protecció.