Dimarts de la setmana III de Pasqua
Col·legi Bell-lloch
Dimarts
6 de maig de 2025
Fets
7,51-8,1a; Salm 30,3cd-4.6 i 7b i 8a.17 i 20c i 21ab i Jo 6,30-35
Esteve
és apedregat pel poble, els notables i els mestres de la Llei, els fa nosa
aquell qui parla amb tanta llibertat i tanta autoritat i mentre la apedreguen i
Esteve prega, els mantells estan dipositats als peus d’un jove que es deia
Saule, un espectador més a vista dels presents, un espectador únic als ulls de
Déu.
La fe no és fàcil de viure, moltes vegades comporta sacrificis, fins i tot persecucions. Per això no la podem viure d’una manera rutinària, com aquell que pertany a un club o a una associació. La fe, viure la fe, és quelcom que ens compromet i que hem de viure a temps complert, no unes hores al dia o unes hores a la setmana, sinó que Crist ha de ser en tot moment el centre de la nostra vida i seguir-lo a Ell ha de ser la nostra norma de vida i seguir-lo és estimar a Déu i als altres.
La gent demanava a Jesús un aliment, com el mannà que els seus pares havien menjat al desert; però el que Jesús els ofereix no són uns pans o uns peixos, és l’autèntic pa de cel, és Ell mateix que es dona, que se’ns dona estimant-nos fins a l’extrem.
És aquesta una realitat que a vegades potser ens costa una mica d’entendre, però l’hem de viure dins nostre, conscients de que tot això és fruit de l’amor de Déu per tots nosaltres.
El salm que hem escoltat ens convida a confiar en el Senyor, fins i tot a confiar-li el darrer alè. És un signe de màxima confiança, un signe de reconeixement del seu amor per a nosaltres.
Ho vivim de manera especial aquests dies en que celebrem encara la Pasqua, si Crist ha vençut la mort, si Crist ens estima fins a l’extrem, no hem de témer res, perquè de la seva mort per nosaltres no pot venir altra cosa que la vida.
Aquesta és la nostra esperança, aquella esperança que ens deia el papa Francesc que és l’única que no defrauda.
Esteve confiava en el Senyor, tenia posada en el Senyor la seva esperança i li va confiar fins al darrer alè. La seva mort fou llavor d’un nou creient, sant Pau, aquell Saule que observava i guardava els mantells dels qui apedregaven a Esteve i que esdevindria apòstol i evangelitzador.
Tots nosaltres cadascú a la manera que Crist ens demana, som evangelitzadors. No tinguem por de ser-ho, de ser testimonis de Crist davant del món, davant especialment dels qui tenim més a prop.