Diumenge III de Pasqua / Cicle C
Constitució de la Delegació de la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat
Catedral
de Girona
Diumenge
4 de maig de 2025
Fets
5,27b-32.40b-41; Salm 29,2 i 4.5-6.11 i 12a i 13b; Ap 5,11-14 i Jo 21,1-19
«Simó, fill de Joan, m’estimes?» Crist s’ha aparegut als deixebles, ho ha fet vora el llac de Galilea o de Tiberíades, el mateix llac vora el qual havia multiplicat Jesús els pans, el llac on van veure que Jesús s'acostava a la barca caminant sobre l'aigua i es van esglaiar, abans que els digués Jesús, «soc jo, no tingueu por.» Crist es fa el trobadís amb els deixebles, s’atura vora l’aigua, però ells no el reconeixen.
Un de sol serà el que exclamarà «És el Senyor.», és aquell a qui Jesús estimava, és aquell qui amb Pere van sortir cap al sepulcre, corrien tots dos junts, però ell s'avançà a Pere i va arribar primer al sepulcre, s'ajupí i veié aplanat el llençol d'amortallar, però no hi va entrar. Quan després arribà també Simó Pere, que el seguia, i va entrar al sepulcre veié aplanat el llençol d'amortallar, però el mocador que li havien posat al cap no estava aplanat com el llençol, sinó que continuava lligat a part. Sols llavors el deixeble que Jesús estimava va entrar veié i cregué; abans de torna se’n a casa i explicar-ho als altres.
Per tal de reconèixer al Senyor, per tal de veure amb els ulls de la fe i de creure, cal estimar, sense amor no hi ha fe. La primera vegada que Jesús pregunta a Pere: "Simó, m'estimes" li pregunta per aquest amor total i incondicional amb que sols Déu pot estimar. Pere que ha experimentat l'amarga tristesa de la infidelitat, el drama de la seva pròpia feblesa, diu amb humilitat t'estimo amb el meu pobre amor humà. Crist insisteix: "Simó, m'estimes amb aquest amor total amb que jo vull ser estimat?". I Pere repeteix la resposta del seu humil amor humà, sols pot estimar a Crist de la manera que sap. La tercera vegada, Jesús només diu a Simó: "em vols?". Simó comprenent que Jesús en té prou amb aquest amor humà, pobre i incomplert, l'únic amb el qual és capaç l’home d’estimar, malgrat saber que no pot estimar fins a l’extrem, tal com Jesús els havia estimat, i s'entristeix perquè el Senyor li ho ha hagut de preguntar tres cops i conformar-se amb aquest amor humà feble i pobre.
És Jesús qui s’ha de conformar a les limitacions humanes de Pere i aquesta adaptació divina és el que obra la porta de l’esperança a Pere que ja ha experimentat el sofriment de la infidelitat; ell estima al mestre de manera limitada, però és tot el que li pot donar. D'aquí neix una més ferma relació amb el mestre amb la consciència clara de la seva pròpia fragilitat; una fragilitat sols suportable per la certesa de la presència del ressuscitat al seu costat. De l'ingenu entusiasme de l'adhesió inicial, passant per l'experiència dolorosa de la negació i el plor de la conversió, Pere va arribar al cor de Jesús que es va accepta la seva pobra capacitat d'amor, i així també a nosaltres ens mostra el camí, malgrat tota la nostra feblesa, sabem que Jesús accepta a la nostra feblesa. Nosaltres com Pere el seguim amb la nostra pobra capacitat d'estimar i sabem que Jesús és bo i ens accepta així tal com som. (Cf. Benet XVI 24 de maig de 2006).
Sols hi ha algú capaç d’estimar a Jesús amb la mateixa intensitat amb la que ell estima, fins a l’extrem. Aquesta persona és la seva mare, Maria. «Ella, amb el poder del Ressuscitat, vol donar a llum un món nou, on tots són germans, on hi hagi lloc per a cada descartat de les nostres ciutats, on resplendeixin la justícia i la pau» (Fratelli tutti, 278). Per a ella no hi ha “descarte”, és la Mare dels descartats, dels que nosaltres descartem perquè va allí a buscar-los. No coneix l'actitud de descartar a ningú. I com que és Mare, sap escoltar tantes coses, tantes peticions, fins i tot quan neixen d'un cor doble, d'un cor que no és coherent amb si mateix, un cor injust que fa mal.» (7 d’octubre de 2023), deia el papa Francesc en beneir aquesta imatge que venerem a la nostra catedral, aquí on avui es constitueix la Delegació de Girona de la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat.
Una Confraria creada per tal de «celebrar a María – que - és celebrar la proximitat i la tendresa de Déu que es troba amb el seu poble, que no ens deixa sols, que ens ha donat una Mare que ens cuida i acompanya. És celebrar la proximitat de Déu perquè l'estil de Déu és proximitat, compassió i tendresa.», com afegia el papa Francesc aquell 7 d’octubre de 2023 en beneir aquesta imatge.
Fixem-nos en l’amor de Maria per
Jesús i per tots nosaltres, nosaltres que sols podem estimar com Pere, amb
limitacions i febleses, però que tenim una mare model d’amor que estimà al seu
fill fins a l’extrem i que així ens estima també a nosaltres.