Dilluns
de la setmana V de Pasqua
Dominiques
de l'Anunciata a Girona
Festa
de Sant Francesc Coll
Dilluns
19 de maig de 2025
Fets 14,5-18;
Salm 113B, 1-2.3-4.15-16 i 21ab i Jo 14,21-26
Hi
ha gent que confon els termes, no és un tema nou, ja els va passar a Pau i a
Bernabé, la gent els volia divinitzar a ells perquè no entenien el que els
deien, aquells creien que tot allò que feien ho feien per ells mateixos i no
pas que era Déu qui ho feia a través d’ells. En la nostra societat passa
exactament al inrevés, no es comet l’error de divinitzar als qui anunciem la
Paraula de Déu, als qui feu el bé en nom de Crist, sinó que es tracta de que
Crist mateix perd la seva condició de Fill de Déu. Ens ho advertia el papa Lleó
en una de les seves primeres intervencions, tot just l’endemà de ser elegit com
a bisbe de Roma, ens deia que molts creuen que Jesús: «és un home recte, un
home valent, que parla bé i que diu coses justes. Per això el segueixen,
almenys fins on poden fer-ho sense córrer massa riscos i inconvenients. Però el
consideren només un home». N’hi ha alguns altres que consideren «a Jesús una
persona mancada totalment d'importància, com a molt un personatge curiós, que
pot suscitar sorpresa amb la seva manera insòlita de parlar i d'actuar. I així,
quan la seva presència es torna molesta per les seves crides a l'honestedat i
les seves exigències, aquest món no dubtarà a rebutjar-lo i a eliminar-lo.» (9
de maig de 2025).
Més enllà de l’home, de l’home per a alguns bo, per a d’altres curiós i per a alguns incòmode, hi ha la realitat de Déu. Es tracta d’un Déu exigent amb els qui el seguim, perquè la fe no és mai una fe de mínims, sempre és una fe de màxims. Ens ho diu avui Jesús en l’Evangeli, qui l’estima ha de complir els seus manaments, ha de fer cas del que Ell ens diu, i el que Ell ens diu és el que el que el Pare ens vol dir.
La nostra societat, el nostre món està molt més inclinat a no estimar a Déu, a no fer cas de les seves paraules, molt més inclinat a la indiferència, més que a l’hostilitat i això sovint és pitjor perquè no dona lloc al debat sinó que tot conclou en un oblit de Déu. Quin ha de ser el nostre paper en aquest món confós on es vol apartar a Déu de les nostres vides, on veiem encara massa discòrdia, masses ferides causades per l'odi, la violència, els prejudicis, la por a aquell que és diferent. Ens ho deia el mateix papa Lleó ahir, en aquest món indiferent a Déu i molts cops indiferent al patiment dels altres hem de ser: «dins d'aquesta massa, un petit llevat d'unitat, de comunió i de fraternitat. Nosaltres hem de dir-li al món, amb humilitat i alegria: mireu a Crist! Acosteu-vos-hi. Acolliu la seva Paraula que il·lumina i consola. Escolteu la seva proposta d'amor per a formar la seva única família: en l'únic Crist on tots som un.»
Hem de ser llevat d’unitat, ser testimonis d’aquella unitat que vol Crist i que està bastida sobre el fonament de l’amor, de l’esperança i de la fe. Un bell programa, unes belles paraules de Jesús que ens recorda l’Esperit Sant perquè la gloria no és mai nostra, sempre és del Senyor. Com ho fou sant Francesc Coll que cercà d’ajudar als qui més ho necessitaven.