Diumenge IV de Pasqua / Cicle C
Dissabte 10 de maig de 2025
Confirmacions
Parròquia de Santa Maria dels
Turers
Banyoles
Fets 13,14.43-52; Salm 99,2.3.5; Ap
7,9.14b-17 i Jo 10,27-30
La paraula del Senyor s’escampava per tota la regió, ens ha dit la
primera lectura treta dels fets dels apòstols. Poc a poc la predicació dels
apòstols anava arribant a molta gent, a moltes contrades. Pau, el darrer dels
apòstols, aquell qui de perseguidor passà a ser evangelitzador, amb el seu
company Bernabé aconseguien que molts dels jueus els seguissin, és a dir seguissin
a Jesucrist. Però volent atiar la gent contra Pau, aquells homes engolosits el
que aconseguiren és que la paraula de Déu arribés també als gentils que acabaren
acollint-la, lloant-la i alegres de rebre-la. La conversió porta a la felicitat
i a la joia i no són Pau o Bernabé els qui la porten, és la força de l’Esperit
Sant la que ho fa. Aquella força que reben tots els cristians i que avui rebreu
vosaltres estimats germans i germanes. Poc a poc, un a un, els creients va
conformant una multitud tan gran que ningú no pot comptar, una multitud
composada per gent de totes les races i de tots els pobles i llengües; són les
ovelles que reconeixen la veu del Senyor, la veu d’aquell bon pastor que és
capaç d’estimar-les fins a l’extrem, que és capaç de reconèixer a cada una, que
és capaç de no perdre’n cap, que és capaç d’impedir que ningú li arrabassi de
les mans ni una de sola, que és capaç de donar la seva vida per elles.
No hi pot haver joia més gran que viure la vida des de la perspectiva de la fe, que viure-la des del punt de vista de la Paraula, tenint aquesta com a eix i tenint com a punt de referència el camí cap a la vida eterna obert per Crist, el tenim amb nosaltres, el tenim caminant al nostre costat i Ell és aquell qui és el camí, la veritat i la vida. No hi pot haver joia més gran que seguir a aquell qui a més de ser un home recte, un home valent, que parla bé i que diu coses justes, és el Fill de Déu fet home per acompanyar a la humanitat en el seu camí cap al Regne.
No hem de viure la fe com una mena de privilegi o amb complex de superioritat, però sí que l’hem de viure sempre amb joia, amb l’alegria de saber que anem pel bon camí, que anem per aquell camí que ens porta cap allí on no hi ha ni fam, ni set, ni calor; allí on hi ha les fonts on brolla l’aigua viva, allí on hi ha Crist. Viure la fe no és sempre fàcil, però no seguim a Crist perquè sigui la manera més fàcil de viure, el seguim perquè Ell és l’únic que te paraules de vida eterna. Ens ho deia tot juts elegit el papa Lleó: «Tots estem a les mans de Déu. Per això, sense por, units de la mà amb Déu i els uns amb els altres, seguim endavant. Som deixebles de Crist. Crist ens precedeix. El món necessita la seva llum. La humanitat necessita d'Ell com a pont per a ser omplert per Déu i el seu amor.»
L’amor nostre per Déu i pels germans no és altra cosa que el reflex de la nostra fe que es fonamenta en l’esperança de que el bon pastor és l’únic capaç de donar la vida eterna. Com escrivia sant Agustí: «al donar la vida, Crist ens demostra que Ell mateix és la vida.»
Deixem-nos guiar pel bon pastor, sempre confiats de que de la seva mà de res hem de tenir por, que de la seva mà la ruta és fa més planera i segura.
Per això creiem en Ell.