Dissabte
de la Setmana V de Pasqua
Confirmació
dels alumnes del Col·legi Bell-lloc
Parròquia
de Santa Susanna del Mercadal a Girona
Dissabte
24 de maig de 2025
Fets
8,1.4.14-17; Salm
103 i Jn 14,23-26
Avui estimats germans, dia en que confirmeu la vostra fe davant d’aquesta assemblea, que representa al conjunt de l’Església, us preguntarem si creieu: en Déu Pare, en Jesucrist el seu únic fill, en l’Esperit Sant que avui se us donarà de manera particular i en la santa Església Catòlica. Un cop hàgiu confirmat la vostra fe fonamentada en aquestes quatre afirmacions, tota l’assemblea proclamarem que aquesta és la fe de l’Església que ens gloriem de professar en Crist Jesús. No es tracta d’un mer formulisme, d’un simple ritus o d’una mena de tràmit; aquest ritual, el de la confirmació, te un contingut teològic molt important perquè a més de declarar en que creieu direu també a que renuncieu per tal de poder creure, és a dir que renuncieu a Satanàs, les seves obres i les seves seduccions que no son d’altres que l’egoisme, l’enveja, la venjança o la mentida, entre d’altres.
Com escrivia el papa Francesc: «No acceptarem
l'existència del diable si ens obstinem a mirar la vida només amb criteris
empírics i sense sentit sobrenatural. Precisament, la convicció que aquest
poder maligne està entre nosaltres, és el que ens permet entendre per què a
vegades el mal té tanta força destructiva.» (Gaudete et exultate, 160). Creure
significa saber perdonar, saber estimar, saber ajudar a qui ho necessita i
fer-ho fins i tot als qui no son els nostres amics.
Proclamar la nostra fe pot semblar fàcil, però no oblidem que proclamar-la, que manifestar-la públicament ens compromet a viure-la en cada instant de la nostra vida. Però no comptem tant sols amb les nostres forces per acomplir aquest nostre compromís, comptem com aquells samaritans amb l’Esperit Sant, ells el reberen de mans de Pere i de Joan i vosaltres avui pel meu ministeri de bisbe, indigne successor dels apòstols, rebreu també aquesta força per mitjà de la crismació al front i donant-vos la pau, aquell pau que deixà i donà Crist als deixebles, una pau que el món no dona, perquè no te, com ho veiem cada dia, però que Déu té i ens ofereix també cada dia i ho farem tot això després d’haver demanat la presència de l’Esperit damunt vostre. Avui ni vosaltres sou aquells samaritans que escoltaren la bona nova de boca de Felip, ni encara menys jo soc Felip, Pere o Joan; però en som els seus successors units a ells per la tradició de l’Església i així vosaltres que fins avui tan sols heu estat batejats en el nom de Jesús, el Senyor; rebreu la mateixa força de l’Esperit que van rebre ells.
Fixeu-vos que nosaltres no hem escoltat directament la paraula de Crist, ni tant sols la dels apòstols; però si que ens ha arribat a través dels Evangelis, dels textos de l’Escriptura i a través de la tradició de l’Església, perquè la paraula que hem escoltat no és nostra, no és un discurs ben intencionat, sinó que és la paraula del Pare que ens ha enviat per Jesús i que hem mantingut, mantenim i hem de seguir mantenint viva a través de la seva Església. Per això sabem que qui estima Crist ha de guardar la seva paraula; i si la guarda el Pare l'estimarà i tant el Pare com el Fill vindran a fer estada en ell; però també sabem que qui no l’estima i no guarda les seves paraules, és a dir no renuncia a fer el mal i es compromet a fer el bé, no viu en l’amor.
A tot això ens hi ajuda el Defensor, l'Esperit Sant que el Pare ens envia en nom de Crist i que ens fa recordar i entendre els manaments del Senyor que es resumeixen en dos: estimar a Déu i estimar als altres. Ens ho deia el papa Lleó aquest dimarts, recordant paraules del papa Benet XVI: «”Benvolguts amics, Déu ens estima. Aquesta és la gran veritat de la nostra vida i que dona sentit a tota la resta. […] En l'origen de la nostra existència hi ha un projecte d'amor de Déu», i la fe ens porta a «obrir el nostre cor a aquest misteri d'amor i a viure com a persones que se saben estimades per Déu” (Homilia en la Vigília d'oració amb els joves, Madrid, 20 agost 2011).»
Avui i a partir d’avui dia en que confirmeu la vostra fe i rebeu la força de l’Esperit Sant no oblideu això, tant sols estimar dona sentit a la nostra vida, perquè Deu és amor i qui estima, guarda els manaments de Crist i rep el Defensor, aquell que es queda amb nosaltres per sempre i ens ajuda a viure en l’amor de Déu.