Diumenge
VI de Pasqua / Cicle C
Santuari
de la Mare de Déu del Tura
L
Aniversari de la coronació canònica de la Mare de Déu del Tura
Diumenge
25 de maig de 2025
Fets
15,1-2.22-29; Salm 66,2-3.5.6 i 8; Ap 21,10-14.22-23 i Jo 14,23-29
Fa cinquanta anys el meu predecessor el bisbe Jaume Camprodon coronava aquesta imatge de la Mare de Déu del Tura, patrona d’Olot. Així es reconeixia que ella regna sobre vosaltres, però si bé la major part dels reis i reines d’aquest món acaben tard o d’hora defraudant-nos, Maria és l’única reina que ni mai ens deixa, ni mai ens negarà, la que sempre ens ajudarà i atendrà les nostres súpliques per presentar-les al seu Fill. Perquè Maria és aquella qui sempre va fer allò que Déu li demanava, aquella que mai va deixar d’estimar a Déu i a tots els homes i dones, i fer-ho amb un amor que li surt del més profund del cor, aquell cor on ella guardava els records de tot el que vivia i els meditava.
Des de que
Maria, sota l’advocació del Tura, us va sortir al pas, des de que ella es va
fer la trobadissa amb els olotins; no ha deixat mai ni d’estimar-vos ni de ser
la principal intercessora davant del Senyor, aquell que no és pas cap altre que
el seu Fill.
Maria pot fer-ho, pot vetllar per nosaltres per múltiples raons. Ella és la més propera a Crist, com a mare i com a primera deixeble; ella ha estat ja transportada dalt d’aquesta muntanya gran i alta de la que ens ha parlat el llibre de l’Apocalipsi, ella ja gaudeix i comparteix el culte en aquesta ciutat santa, aquesta Jerusalem celestial on hi ha establerta l’Església de Crist.
Maria va acceptar de ser mare de Crist, va acceptar complir la voluntat de Déu, sabent que aquesta acceptació li portaria moltes dificultats, molts dolors i no pocs maldecaps; i malgrat tot això va acceptar que des de la creu el seu fill li confiés al deixeble que tant estimava i amb ell ens confiés també a tots nosaltres.
En el cor de Déu sempre hi ha espai per a l'home, Déu està sempre al nostre costat, i María, unida a Déu, estant tant prop d’Ell ens és model d’esperança certa i consol del poble que camina. Si en Déu hi ha espai per a l'home; també en l'home hi d’haver espai per a Déu. N’hi havia en María, aquella dona que tenia el sol per vestit, la lluna sota el seus peus i duia al cap una corona de dotze estrelles, que aquesta corona de la nostra Mare de Déu del Tura vol evocar. Ella fou l’arca santa que portà en el seu ventre Déu fet carn.
També en nosaltres hi ha d’haver espai per a Déu, hi serà si amb la fe obrim les portes del nostre cor perquè Déu entri en nosaltres, perquè Déu pugui ser la força que ens doni la vertadera vida. Obrir-nos a Déu com María s’hi va obrir, tot dient: «Heus aquí l'esclava del Senyor, faci's en mi segons la teva Paraula». Obrint-se a Déu ella no perdé res, ans el contrari, llur vida es feu rica, gran i plena. En Maria la fe, l'esperança i l'amor s’hi combinaren. Sols en presència de Déu hi ha esperança. María ens és model; model d’alegria, model d’esperança.
Maria parla amb nosaltres, ens parla a nosaltres i parlant-nos ens convida a conèixer la paraula de Déu, que ella acollí en el seu ventre virginal, ens convida a estimar-la, a viure amb ella, a pensar des de la paraula de Déu. Qui pensa amb Déu, pensa bé; i qui parla amb Déu, parla bé, té criteris de judici vàlids per a totes les coses del món, es fa savi, prudent i, al mateix temps, bo; també es fa fort i valent, gràcies a la força de Déu, que resisteix al mal i promou el bé en el món. Qui acull la paraula de Déu i l’acompleix està en Déu i Déu està en ell, com estigué i està en Maria.
Maria mare de Déu, mare de l’Església i mare nostra, és mare d’esperança perquè el que Déu ha obrat en ella ens mostra el camí que ens porta al Pare. Per Déu tot és pur do, per a nosaltres, com per Maria, tot és gràcia. En paraules de sant Bernat: «Amb tot l'íntim, doncs, de la nostra ànima, amb tots els afectes del nostre cor i amb tots els sentiments i desitjos de la nostra voluntat, venerem a María, perquè aquesta és la voluntat d'aquell Senyor que va voler que tot ho rebéssim per María. Aquesta és, repeteixo, la seva voluntat, per a bé nostre.»
I no hi ha millor bé nostre que el de la pau. Maria és anomenada reina de la pau, d’aquesta pau que ve de Déu i que el mon no coneix. Demanem-li que la faci regnar arreu del món i en els cors dels homes i dones que l’habiten, en tots.