Diumenge
VI de Pasqua / Cicle C
Confirmacions a la Parròquia
de Santa Maria de la Bisbal d’Empordà
Dissabte
24 de maig de 2025
Fets
15,1-2.22-29; Salm 66,2-3.5.6 i 8; Ap 21,10-14.22-23 i Jo 14,23-29
Alguns
de la comunitat d’Antioquia havien pertorbat amb les seves opinions i havien
inquietat els esperits dels qui formaven la seva comunitat i per això Bernabé i
Pau amb d’altres delegats hi foren enviats. La fe no està exempta de
dificultats, viure-la no significa pas que el camí cap al regne sigui planer.
La clau restà en fer cas de les paraules del Senyor que se centren en l’amor al
Pare. Qui estima a Crist fa cas de les seves paraules i estima a Déu i als
germans; a tots els germans, els que ens cauen bé i els que no, aquesta i no
pas cap altra és la clau de la fe viscuda sempre en comunitat i aquesta és una
de les quatre claus de la fe, com recordareu ara vosaltres que avui us
confirmeu proclamant que creieu en Déu Pare, en el seu Fill Jesucrist, en
l’Esperit Sant i en la santa Església Catòlica, santa perquè ens ve de Déu i no
pas perquè nosaltres els qui en formen part la fem santa, ja que molts cops en
som més destorb per a la seva santedat que ajuda. La plenitud de l’Església
tant sols la viurem en aquella ciutat santa de Jerusalem, que baixa de cel, de
la presència de Déu i que està envoltada de la seva gloria, com ens ha dit el
llibre de l’Apocalipsi.
Creure és renunciar a l’egoisme, a l’enveja, a la venjança, a la mentida, i a tantes d’altres coses que tant blasmava el papa Francesc quant deia: «la calúmnia o el fals testimoniatge. I nosaltres sabem que la calúmnia sempre mata. Aquest “càncer diabòlic”, nascut del desig de destruir la reputació d'una persona, ataca també a la resta del cos eclesial i el danya greument quan, per interessos mesquins o per a cobrir els propis defectes, s'entra en coalició per a difamar a algú.» (25 de setembre de 2019).
Nosaltres tots sols, amb les nostres soles forces son ben poca cosa per fer camí cap al Regne, però ens ho diu Crist, els nostres cors cal que s’asserenin, no ens hem d’acovardir, tenim l’ajuda de la gràcia que ens ve per l’Esperit Sant, aquell defensor que per intercessió de Crist ens envia en nom seu. Sols així podem gaudir d’aquella pau que ens ve de Crist i que no és la que dona el món, massa sovint dominat per l’egoisme, la mentida o la calumnia que domina fins i tot les relacions internacionals i ens porta a tants conflictes, injustícies i malestar; la pau que ve de Crist, la pau que ens dona Crist, unida a la força de l’Esperit, és una pau constructiva, engrescadora, que ens fa superar tota aquesta mundanitat destructora que fins i tot se’ns posa a vegades dins de la mateixa Església.
Viure en l’amor i la comunió ens recomana el papa Lleó XIV, amor i comunió per construir una Església unida, signe d'unitat i comunió, que es converteixi en llavor per a un món reconciliat; davant de tanta discòrdia, de tantes ferides causades per l'odi, la violència, els prejudicis, la por al que és diferent. Dins d'aquesta massa, ens convida el papa a ser llevat d'unitat, de comunió i de fraternitat; ens convida a dir-li al món, amb humilitat i alegria: mireu a Crist! Acosteu-vos a Ell! Acolliu la seva Paraula que il·lumina i consola! Escolteu la seva proposta d'amor per a formar la seva única família: en l'únic Crist amb el que nosaltres som un. Un camí aquest que hem de recórrer junts, units entre nosaltres, amb aquells que cerquem Déu, amb totes les dones i els homes de bona voluntat, per a construir un món nou on regni la pau; sense tancar-nos a mai en el nostre petit grup ni sentir-nos superiors al món; perquè estem cridats a oferir l'amor de Déu a tots. (Cf. 18 de maig de 2025).
Amor i unitat, aquestes són les dues dimensions de la nostra fe, com ho resumeix el papa Lleó. Avui a vosaltres, pel sagrament de la confirmació, se us dona de manera particular la força de l’Esperit Sant i la pau de Crist; dos bons instruments per tal de viure la fe en la plenitud de l’amor i de la unitat, podrem entregar les nostres vides per la causa de nostre Senyor Jesucrist, com ho feren Pau i Bernabé, si creiem que la causa del Senyor no és altra que la de l’amor viscut amb fe i amb esperança, aquella esperança que mai defrauda com ens recordava el papa Francesc.