Dimarts
de la V Setmana de Pasqua
Festa de Sant Baldiri de
Taballera a Port de la Selva
Dimarts
20 de maig de 2025
Rm
8,31b-39; Salm 125 i Mt 10,28-33
Els
màrtirs son aquells que no tenen por de la mort, això ens pot semblar agosarat,
fins i tot un xic irresponsable o un acte d’inconsciència. De fet segurament
molts o tots els màrtirs temien la mort, temien els sofriments que ens poden
portar a la mort, no hi ha ningú que no temi patir. De fet tots nosaltres
davant la idea de la mort ens fa patir més sofrir abans d’arribar-hi que el
mateix moment o el mateix fet. Però l’actitud dels màrtirs davant de la mort,
aquesta pau amb la que ho viuen és fruit de la seva esperança, així ho visqué
sant Baldiri en ser-li tallada la garganta i lo cap amb promptitud, com diuen
els seus goigs.
La mort en si mateixa sols pot portar desesperança, però si hi veiem més enllà, si creiem fermament en que Jesucrist quan va morir a la creu va assumir la nostra mort i que quan va ressuscitar ens va oferir la vida eterna, l’esperança ens hauria d’omplir el cor i és precisament així com viuen els màrtirs la seva mort, esperançats. Els màrtirs estan certs de que Jesucrist és aquell qui va morir, encara més, qui va ressuscitar i intercedeix per nosaltres prop del Pare. Els màrtirs estan certs de que qui nega Déu davant dels homes, Déu el nega també i que qui reconeix Déu davant dels homes, com fan ells, Déu el reconeix també.
El martiri no es busca, es troba; un màrtir no és un algú que busca morir, sinó aquell a qui la mort li surt a l’encontre perquè es manté fidel a la seva fe i a Crist. Sempre celebrem aquells que han perdut la vida en el martiri, però n’hi ha molts d’altres que han patit martiris i no han mort, però també son vertaders màrtirs de Crist i tenim també molta gent avui i ben a prop nostre que sofreixen el martiri de la vida diària víctimes de la mateixa societat en la que lluiten per viure. Es bo tenir sempre prop nostre el record dels màrtirs, com vosaltres hi teniu el de sant Baldiri, aquell qui per a alguns segons la tradició fou bisbe de Nimes, per a d’altres diaca, que fou rebut on anà amb amor, aquell home de virtut i zel fervorós, predicador incansable. El seu record és el d’aquells que tingueren Déu a prop seu, aquells a qui ni els contratemps, ni la por, ni la fam, ni la nuesa, ni els perills, ni la mateixa mort, van poder allunyar de Crist. Homes i dones fems, d’una sola peça, que van sortir vencedors de tot gràcies a aquell que els estimava, gràcies a ser estimats per Déu.
La tradició de sant Baldiri està ben arrelada en aquesta terra i a més vinculada a la vida monàstica, més concretament a Sant Pere de Rodes. Perquè els màrtirs s’arrelen a la terra, la reguen amb la seva sang i son per a nosaltres testimonis i llavor de fe. Sant Baldiri, com tots els màrtirs amb la llum i la força de l'Esperit Sant, construirem una Església fundada en l'amor de Déu i que és signe d'unitat, una Església missionera, que obre els braços al món, que anuncia la Paraula, que es deixa qüestionar per la història, i que es converteix en ferment de concòrdia per a la humanitat, com ens deia el papa Lleó XIV aquest darrer diumenge en la Missa d’inici del seu ministeri. Que l’exemple de la vida de sant Baldiri ens ajudi també avui a nosaltres a viure la nostra fe mentre naveguem en aquesta nostra societat plena de tempestes, amb la generositat amb que ell la visqué. Tal com ell amb la seva vida i la seva pregària fou far per als mariners que navegaven per les perilloses aigües d’aquest Cap de Creus.