Dimarts
de la setmana III de Pasqua
Seminari
Interdiocesà de Catalunya
Institució
de lectors i acòlits
Dimarts 6 de maig de 2025
Fets 7,51-8,1a; Salm 30,3cd-4.6 i 7b i 8a.17 i 20c i 21ab i Jo 6,30-35
Estimats rebeu avui els ministeris del lectorat i de l’acolitat, un pas més
en el vostre procés cap al ministeri diaconal i sacerdotal, que si Déu vol essent
el vostre camí l’adient, rebreu un dia no massa llunyà.
Cal que us centreu en cada un dels passos que aneu donant, discernint si aquesta vocació vostra ve realment de Déu i no és una il·lusió humana, ja que de ser-ho no respondria a la voluntat del Senyor, sinó a la vostra. Com saber-ho? Com estar certs de que pas a pas acompliu la voluntat d’aquell qui us ha cridat?
Avui en teniu una bona prova essent instituïts com a lectors refermeu el vostre compromís d’escolta i acompliment de la Paraula que ve de Déu i essent instituïts com a acòlits feu del servei a l’Església la vostra principal tasca. Proclamar la Paraula i servir a la comunitat són dos dels grans eixos de la vocació presbiteral, un do tant gran que ens fa el Senyor que cal anar assaborint cadascun dels passos que l’Església estableix per arribar-hi, sense presses perquè Déu no te mai presses i sense pauses perquè arribar a servir-lo des del ministeri sacerdotal és quelcom que es desitja amb tot el cor.
Rebreu avui el llibre de la Sagrada Escriptura per tal de trametre fidelment la paraula de Déu a fi de que qui l’escolti dels vostres llavis la porti al seu cor. Rebreu la patena amb el pa i el calze amb el vi de l’Eucaristia per servir dignament la taula del Senyor i la de l’Església. La Paraula i l’Eucaristia són els aliments del cristià i a vosaltres avui se us confia un i altre.
Ens diu el Concili Vaticà II que els acòlits i lectors exerceixen un autèntic ministeri litúrgic i ho fan de la manera que convé a tan gran ministeri i com exigeix amb raó el Poble de Déu (Sacrosantum Concilium, 29). Feu-ho doncs amb dignitat i sempre ben conscients de que pels vostres llavis i amb la vostre veu fareu arribar la Paraula de Déu als qui us escoltin i de la vostra mà molts rebran el cos de Crist
La funció pròpia del lector és llegir la paraula de Déu en l'assemblea litúrgica i ajudar en la preparació d'altres fidels als qui s'encomani temporalment la lectura de la Sagrada Escriptura en els actes litúrgics; i convidava sant Pau VI que per a realitzar millor i més perfectament aquestes funcions, cal que el lector mediti amb assiduïtat l’Escriptura. Feu-ho doncs perquè no tindreu millor escola en el vostre camí cap al diaconat i el sacerdoci.
Per la seva banda l’acòlit queda instituït per a ajudar al diaca i prestar el seu ajut al sacerdot cuidant el servei de l'altar, assistint així al diaca i al sacerdot en les funcions litúrgiques i en la celebració de l’Eucaristia i a més, de manera particular, distribuint, com a ministre extraordinari la Sagrada Comunió quan calgui, exposar públicament a l'adoració dels fidels el Sagrament de la Sagrada Eucaristia i fer-ne després la reserva; tot i que sense beneir al poble; cuidant de la instrucció dels altres fidels, exercint el ministeri dignament i participant amb pietat en l’Eucaristia, alimentant-se d'ella i adquirint un més profund coneixement d'aquesta. (Ministeria Quaedam, 5-6).
Sigueu-ne doncs dignes d’aquesta funció alimentats per la Paraula i per l’Eucaristia, servint a la comunitat amb total disponibilitat i esperit de servei allí on us indiquin, per tal de fer-vos dignes de nous ministeris en bé de l’Església i del poble de Déu que la integra. Fugint de la mundanitat i de l’ambició personal, conscients de les vostres fragilitats i de les nostres, avançant en aquelles quatre proximitats de les que ens parlava el papa Francesc: proximitat a Déu, proximitat al bisbe, proximitat als germans preveres i proximitat al poble de Déu.
Sempre al servei dels homes imitant a Jesucrist i al servei de l’Evangeli, en paraules de sant Joan Pau II (Cf. Pastores Dabo Vobis, 5).
Teniu molts exemples i el de sant Esteve, el primer dels diaques i el primer dels màrtirs és el millor exemple, ell fou fidel a la Paraula i fidel servent, ho fou fins a donar-ne la vida i esdevenint llavor de nous creients, com aquell jove Saule als peus del qual la gent deixà els mantells.