Diumenge IV de Pasqua / Cicle C
Diumenge 11 de maig de 2025
Baptismes i confirmacions
Parròquia de la Mare de Déu dels
Àngels
Sant Feliu de Guíxols
Fets 13,14.43-52; Salm 99,2.3.5; Ap
7,9.14b-17 i Jo 10,27-30
Jesús és el bon pastor, aquell del que reconeixem la seva veu quan
escoltem la Paraula de Déu, aquell que ens dona la vida eterna, que sap que per
a Ell valem més que tot. Per la fe estem lligats a Crist, no d’una manera que
ens angoixi, ans al contrari el nostre lligam a Crist ens dona la llibertat
dels fills de Déu. Com aquells homes a qui Pau i Bernabé predicaven la bona
nova, que eren lliures d’escoltar-los o de rebutjar el que els deien; Pau i
Bernabé acomplíem amb el seu deure i ells eren lliures de rebre-la o de
rebutjar-la aquella Paraula que sentien. Però la Paraula de Déu no està
reservada a uns o a d’altres, Crist ha mort i ha ressuscitat per a tots, nosaltres
som lliures d’acceptar de viure com a fills de Déu, compartint la filiació
divina que Crist ens ha guanyat o de no fer-ne cas. Fer arribar la Paraula de
Déu, és a dir evangelitzar, no és moltes vegades una tasca agraïda, sovint
comporta dificultats com les portà a Pau i a Bernabé que patiren l’expulsió i
la persecució a causa de Crist.
Però la missió d’evangelitzar, de fer arribar la bona nova de l’Evangeli, és sempre una tasca apassionant i està lligada a la fe. No podem viure-la la fe sense estar-nos de fer-ne partícips als altres i no podem estar-nos-en perquè per a nosaltres viure en Crist és la millor de les maneres de viure, és aquella esperança que no defrauda. Sense por, units de la mà els uns amb els altres, de la mà de Déu hem de seguir endavant, tal com ens convidava el papa Lleó XIV en les seves primeres paraules un cop elegit bisbe de Roma. I un dia després ens deia que Pere en respondre a la crida de Jesús assumia el do de Déu i el camí que cal recórrer, deixant-se transformar per Crist i ens convidava a nosaltres a fer el mateix, a deixar-nos transformar per Crist sense por..
La fe, la vida en Crist, és un camí que anem recorrent al llarg de la nostra vida; no importa quan ens hi incorporem, avui, cada cop més, n’hi ha molts que ho fan ja d’adults, d’altres anem confirmant pas a pas el nostre compromís amb Crist des de la infància; no ve d’aquí, el que vertaderament si que cal és fer camí dret cap al Senyor, no vacil·lant i aixecant-nos cada cop que caiem, perquè al nostre costat sempre hi ha Crist que ens dona la mà per tal d’aixecar-nos de nou i poder així de la seva mà seguir endavant. Creure i renunciar, creure en Crist i renunciar a fer el mal, a viure en el mal; perquè si Déu és amor res de dolent pot venir d’Ell ni tampoc del nostre amor cap a Ell que ha de ser un amor compartint amb els germans i dirigit cap als germans.
Tenim una relació personal amb el Senyor, cadascun de nosaltres i que avui vosaltres la confirmeu, pel baptisme i per la confirmació; però també és cert que la fe no és per viure-la en solitud, de manera individual, la fe és per viure en comunitat, sigui parroquial o sigui conformant l’Església diocesana, en el nostre cas la de Girona i totes les esglésies particulars juntes formant l’Església universal i aquest fet aquests darrers dies amb la mort de l’estimat papa Francesc i l’elecció del papa Lleó hem viscut aquesta comunió d’una manera particularment intensa.
Crist ens coneix, nosaltres el coneixem i ens reconeixem també entre nosaltres units tots per aquest bon pastor que és capaç de donar la vida per nosaltres. No dubteu incorporant-vos a l’Església feu la millor opció de vida; confirmant la vostra fe, feu una opció per l’amor i per viure amb joia l’Evangeli.