Diumenge III de Pasqua / Cicle C
Sagraments
d’iniciació a la parròquia de Sant Esteve
Riudellots
de la Selva
Dissabte
3 de maig de 2025
Fets
5,27b-32.40b-41; Salm 29,2 i 4.5-6.11 i 12a i 13b; Ap 5,11-14 i Jo 21,1-19
Estimada
germana avui declares la teva fe davant del Senyor, confirmes el teu compromís
amb Crist i la seva Església. La nostra fe es fonamenta en aquell qui Déu va
ressuscitar d’entre els morts i del qual els apòstols ens n’han donat testimoni.
Ell amb la seva mort a la creu i la seva resurrecció ens ha obert les portes a
la vida eterna i a la seva immensa misericòrdia. Crist és de qui hem de donar
testimoni, com ho feren els apòstols, aquells als qui prohibiren de parlar més
en nom de Jesús, aquells que es retiraren del sanedrí contents de que Déu els
considerés dignes de ser maltractats pel nom de Jesús.
La nostra fe es fonamenta en l’Escriptura i en la tradició de l’Església. Nosaltres no hem estat testimonis directes de la predicació de Jesús, no l’hem escoltat ni encara menys hem estat testimonis de la seva resurrecció. Però aquesta realitat ens ha arribat pel relat dels apòstols, aquells que esglaiats creien veure un esperit quan Jesús es presentava enmig d’ells; ells no entenien que tot allò que havien viscut i ara veien, era l’acompliment del que hi havia escrit en els profetes i els salms. Allí hi havia anunciat que el Messies havia de patir i de ressuscitar i que calia predicar en nom d’Ell la conversió i el perdó dels pecats a tots els pobles.
Per la nostra fe, aquesta fe que avui declares, tots som cridats a ser testimonis de Crist davant del món. Cadascú en la mesura de les seves possibilitats, cadascú en el seu entorn, davant dels qui tracta; sempre fent-ho amb joia. Perquè seguir a Crist ens ha d’omplir de joia, com aquella que envaïa als apòstols que de tanta alegria no acabaven de creure-ho. «La joia de l’Evangeli omple el cor i la vida sencera dels qui es troben amb Jesús. Els qui es deixen salvar per ell són alliberats del pecat, de la tristesa, del buit interior, de l’aïllament. Amb Jesucrist sempre neix i reneix la joia» (Evangelii Gaudium, 1), escrivia el papa Francesc.
No ens deixem endur pel dubte o la mandra; deixem-nos endur sempre per la joia. Si tenim Crist al costat, si caminem al seu costat, al costat d’aquell qui és el camí, la veritat i la vida en sortim plenament vencedors perquè Ell ens estima; amb Ell al costat ni la mort ni la vida res no ens podrà separar de l'amor de Déu que s'ha manifestat en Jesucrist, Senyor nostre.
Ell s’ha manifestat amb la seva mort i la seva resurrecció. Per la fe en Crist som cridats a ser evangelitzadors i com ens deia el papa Francesc: «El que sosté l’evangelització és la força que brolla de la creu i de la resurrecció de Crist.» (Spes non confundit, 4). La confiança que Pere i els altres dipositaren en aquell que s’havia aturat vora l’aigua, aquell que ells no reconegueren a primer cop d’ull, que sols reconegué el qui Jesús tant estimava, la confirmem avui també nosaltres davant d’aquesta assemblea que representa al conjunt de l’Església.
A Jesús se’l reconeix a través de l’amor i de tant en tant li agrada que li diguem que l’estimem, que li demostrem com l’estimem i no tenim altra mitjà que fer-ho que a través dels nostres germans i germanes, a través d’aquells amb qui tractem. «La primera motivació per evangelitzar és l’amor de Jesús que hem rebut, aquesta experiència de ser salvats per Ell que ens mou a estimar-lo per sempre més. – i amb aquest amor a Crist – l’amor a la gent - que - és la força espiritual que facilita la trobada plena amb Déu.»(Evangelii Gaudium, 272).
Sigues doncs tu també que avui t’incorpores a l’Església testimoni de Crist, siguem-ho doncs també nosaltres, germans i germanes com ho foren els apòstols, com se’ns crida a ser-ho amb la nostra vida, tot i les nostres febleses i debilitats, tal com eren febles aquells deixebles esglaiats davant del Crist ressuscitat, sorpresos pel que veien, però per damunt de tot plens d’alegria, perquè l’estimem.
Se’ns demana que com els altres apòstols davant la invitació de Pere d’anar a pescar, responguem amb joia: «nosaltres també venim.»