Divendres
de la VI setmana de Pasqua
Confirmacions
de les alumnes del Col·legi de les Alzines
Parròquia
de Santa Susanna del Mercadal a Girona
Fets
18,9-18; Salm 46,2-3.4-5.6-7 i Jo 16,20-23a
Alegria i tristesa, joia i plors s’alternen en les nostres vides, en les que hi ha moments per a tot. Com escriu el llibre de Cohelet «Tot té el seu moment, sota el cel hi ha un temps per a cada cosa.» (Coh 3,1). Ho hem escoltat en l’Evangeli que hi ha qui plora i qui es dol, qui passa moments de pena i qui oblida els sofriments davant d’una gran joia.
Ara tot això no ho entenem gaire, però arribarà un dia en que cap d’aquestes preguntes sobre el per què passen tantes coses diverses ja no ens les farem perquè no ens caldran, serà quan el nostre cor s’alegrarà amb una alegria que ningú ens podrà prendre.Hi hagué també en la vida de sant Pau moments en que les coses no eren fàcils, quan la por es presentava com una temptació i amb ella la de deixar de parlar, la de deixar de confessar i propagar la fe. No era per menys, tots els jueus a l’una contra un home sol, acusant-lo de practicar una religió il·legal; tant sols l’astúcia del procònsol Galió aconseguí arrancar-lo de les mans poc amigues i evitar una mort imminent.
La fe, viure la fe, viure fidels a Crist no sempre és fàcil i en aquestes ocasions ens cal tenir present les paraules de sant Pere: «Cal obeir Déu abans que els homes.» (Ac 5,29) Però també a vegades conèixer o saber interpretar la voluntat de Déu no ens és fàcil perquè el nostre propi voler sovint s’interposa en el nostre camí.
Avui rebeu un sagrament important, molt important, rebeu aquella força de l’Esperit Sant que va fer que els apòstols perdessin la por i es posessin tot d’una a predicar la bona nova, a difondre les paraules que havien escoltat de Jesús. Això no els va eximir de patir encara temptacions, de tenir por o de sentir-se cansats i fins i tot de tenir encara dubtes. Tot plegat no ho entendrem fins aquell dia en que no ens caldrà fer ja preguntes, perquè entendrem fins i tot perquè el Messies havia de patir i de ressuscitar abans d’entrar a la seva gloria.
Però per fer-hi camí, per anar endavant en el camí de la fe, per ajudar-nos en aquest camí, ens cal la força de l’Esperit Sant, la que avui rebreu. És la que va baixar sobre els apòstols en forma de llengües de foc i és aquesta una bona metàfora, imaginar la força de l’Esperit com una flama, com un foc que segurament que al llarg de les vostres vides a vegades estarà ben alta, amb flames ben visibles i que a vegades s’abaixarà en intensitat fins casi fer-se invisible, però del que en tot moment restaran unes brases que quan necessiteu de nou de la força de l’Esperit atiaran un foc que serà llum per a les vostres passes, que us il·luminarà de nou en el camí cap a Déu.
No tingueu por si a vegades us sembla que el món al vostre voltant s’alegra mentre vosaltres us entristiu i no oblideu de portar l’alegria quan la gaudiu als qui en aquell moment poden estar plorant. Portar l’alegria és possible si vivim la nostra fe amb joia, tot i que a vegades sembla que els núvols l’enfosqueixen, tot i que a vegades sembli que anem contracorrent i molta gent al nostre voltant no ens entengui o no vulgui ni tant sols escoltar-nos. Això no és pas nou, així ho visqueren els apòstols, els deixebles, el mateix sant Pau.
El vertaderament important és que Crist és al nostre costat, que ens hi uneix un lligam immensament fort, el de l’amor, i perquè així sigui ens hi ajuda la força de l’Esperit Sant. I aquest amor que ens uneix a Crist ens ha d’unir també amb els altres.
Ens ho deia aquest dimecres el papa Lleó que a vegades la pressa, tan present en la nostra vida, fa que moltes vegades ens oblidem de sentir compassió, perquè qui pensa que el seu viatge ha de tenir la prioritat davant del viatge dels altres, no està disposat a aturar-se per un altre i és que la compassió, l’amor que ens ve per la força de l’Esperit i que prové de l’amor que Déu ens te, s'expressa a través de gestos concrets.
Com ens deia també el papa Lleó: «Resem, doncs, perquè puguem créixer en humanitat, de manera que les nostres relacions siguin més veritables i més riques en compassió.» i que a aconseguir-ho us hi ajudi la força de l’Esperit Sant que ara rebreu.