Divendres de la setmana VIII durant l'any
/ II
Confirmacions
de les alumnes del Col·legi de les Alzines
Parròquia
de Santa Susanna del Mercadal a Girona
Divendres 29 de maig de 2026
1Pe 4,7-13; Salm 95,10.11-12.13 i Mc
11,11-25
Sant
Pere ens recomana de portar una vida sòbria i ordenada, on hi hagi espai per a
la pregària, és a dir per a Déu, on hi sigui present l’amor, que esborra moltes
coses i no en deixa créixer d’altres; on cadascú posi els dons que ha rebut al
servei de tots, valent-nos de les nostres pròpies forces però sabent que de Déu les hem rebut i que per
Ell i en nom seu les hem de fer servir; alegrant-nos si ens cal compartir els
sofriments de Crist.
Jesús,
un Jesús aïrat perquè una figuera no ha fet fruit i de la casa del seu Pare
n’han fet una cova de lladres; ens diu que si tenim fe tot és possible. És
aquesta fe, tant efectiva, la que vosaltres avui proclamareu davant d’aquesta
comunitat que representa al conjunt de l’Església, una fe a través de la qual
tot allò que demanem ens ha estat concedit per endavant, però que no és un xec
en blanc, cal per la nostra part aquesta sobrietat i ordre en la nostra vida de
les que ens parla sant Pere i sobretot ens cal el perdó cap aquells contra els
que en algun moment podem tenir alguna cosa, un perdó que ja rebem del Pare i
que un cop ens és concedit ha de canviar la nostra mesura, la nostra manera de
mirar als qui ens ofenen o pels quals ens sentim ofesos.
Us
sembla un programa de vida difícil? Potser no ho és tant si tenim present que
tot i que les nostres forces puguin ser insuficients per acomplir-lo, comptem
amb la força de l’Esperit Sant. Sou molts els que aquets dies rebeu el
sagrament de la confirmació, la gràcia de l’Esperit a través de les meves
pobres mans; molts joves i adults que confirmeu la vostra fe des de la plena
consciència del que feu, comprometent-vos amb el Senyor, prometre-li de portar
una vida de fe ajustada al que Crist ens demana i avui sant Pere ens explicita.
Acomplint-ho,
volent acomplir-ho la vostra fe donarà fruit i no s’assecarà com aquella
figuera ornada tant sols amb fulles, sense cap fruit encara. Crist
no demanava un absurd, un impossible, ja sabia ben bé que no era temps de figues,
però sabia també que si no dubten, que fins i tot si algú mana a una muntanya
que s'aixequi i es tiri al mar, i ho diu sense dubtar, amb fe, creient que Déu
farà això que ell mana, Déu ho complirà. Déu ho farà i no pas nosaltres, el que
ens cal és confiar-nos al Senyor, ser conscients de que tant sols en les seves
mans serem capaços d’assolir qualsevol cosa de bé que ens proposem.
Sant
Pau VI, la memòria del qual avui celebra l’Església, ens deia que en el
Baptisme, rebem el perdó dels pecats, l'adopció de fills de Déu i el caràcter
de Crist, pel qual queden agregats a l'Església. I amb el sagrament de la
Confirmació els renascuts en el Baptisme reben el do inefable, el mateix
Esperit Sant, pel qual som enriquits amb una força especial i marcats pel
caràcter del mateix sagrament, quedant vinculats més perfectament a l'Església,
i som convidats a difondre i defensar de la paraula i d’obra la nostra fe com a
vertaders testimonis de Crist. (Divinae Consortium Naturae).
A això
mateix us convida avui l’Església, a vincular-vos més perfectament a l’Església,
a difondre i a defensar de paraula i d’obra la vostra fe, que és també la
nostra fe, que és la fe de l’Església. Tots, vosaltres i nosaltres, som testimonis
de Crist i això ens agermana, ens uneix en una comunitat que anomenem Església
i que és obra del Senyor.
Fa
pocs dies ens deia el papa Lleó XIV, per la visita del qual ens estem
preparant: «És molt bonic rebre aquest Sagrament, perquè la plenitud de
l'Esperit Sant ens dona aquest entusiasme, aquesta força, aquesta capacitat de
seguir a Jesucrist, de dir «sí» al Senyor sempre, de no tenir por de seguir-lo
amb valentia, de viure la fe en un món que moltes vegades vol allunyar-nos de
Jesús.»
I per
seguir-lo teniu a les vostres mans una virtut molt útil per caminar cap a Crist,
la perseverança, poc a poc, pas a pas, dia a dia, any rere any. Es preguntava
sant Josepmaria que quin és el secret de la perseverança? I responia: L'Amor. Enamora't,
i no «el» deixaràs. (Camí 999).
I per
perseverar ens hem de sentir acompanyats, ens cal viure la fe en comunitat:
«presteu – doncs - especial atenció a un dels dons de l'Esperit Sant anomenat
perseverança. (...) Sigueu perseverants en la fe, (...) perquè Jesucrist vol
caminar amb vosaltres, amb cadascuna de vosaltres i amb tots nosaltres en
comunitat. La fe no la vivim sols, la vivim junts i formar aquestes relacions
d'amistat, de comunitat, és la millor manera de viure la perseverança com a
deixebles de Jesús. (Cf. Lleó XIV 16 de maig de 2026).
Perseverants
en la fe, sòbries i ordenades mantindreu la vostra fe ferma, incommovible, com
ens ha dit el salmista.
Avui
demanem que vingui damunt vostre l’Esperit Sant i que com els apòstols pugueu
donar testimoni de la vostra fe davant de la comunitat.
Avui us toca a vosaltres fer-ho, com a partir de la Pentecosta pertocà aquesta missió als apòstols.