Diumenge
després de Pentecosta
Solemnitat
de la Santíssima Trinitat / Cicle A
50è aniversari de la Parròquia
de Santa Teresa a Blanes
Diumenge
31 de maig de 2026
Ex
34,4b-6.8-9; Salm Dn 3,52a.52b.53.54.55.56; 2C 13,11-13 i Jo 3,16-18
Avui
celebrem una doble festa. D'una banda, la solemnitat de la Santíssima Trinidad,
el misteri central de la nostra fe. Per un altre, donem gràcies a Déu pels 50
anys de vida d'aquesta Parròquia de Santa Teresa de Blanes, una comunitat que
durant mig segle ha estat lloc de trobada, escola de fe i signe de l'amor de
Déu per a punts de vosaltres i de tants uns altres que ja no estan entre
nosaltres.
Quan
parlem de la Trinitat, parlem de Déu se'l seu amor. El Pare estima al Fill, el
Fill estima al Pare, i aquest amor és tan perfecte que és l'Esperit Sant. Déu
no és solitud; Déu és comunió, és comunitat, una comunió que vaig existir des
de tota l'eternitat com una família d'amor.
I
precisament per això, en contemplar aquests cinquanta anys de la vostra
parròquia, descobrim que la millor manera d'entendre la Trinitat és mirant una
comunitat cristiana com la vostra que intenta viure unida, compartir la fe i
servir als altres.
Fa
cinquanta anys el Patronat de la Santa Creu va participar i molt activament en
la cr4ació d’aquesta comunitat i de la parròquia i amb el Patronat la
importància de les associacions per a la vida del barri, les quals van trobar
aixopluc i promoció també a la parròquia. L'edificació dels principals blocs
del barri de Ca la Guidó fou obra també del Patronat de la Santa Creu, de
manera que, des del principi, la gent es referia al barri com "los pisos
del Obispado". I encara no pas pocs el continuen anomenant "el
Obispado". A més la parròquia de Santa Teresa durant molt de temps va ser
l'ànima del barri acollint entitats i activitats quan aquestes no podien actuar
lliurament o no tenien recursos per fer-ho.
Tot
plegat ens porta a donar un gran
agraïment a totes les persones que han col·laborat en la vida parroquial:
Mn. Josep Romans que fou vicari de Santa Maria i va ser el primer capellà a
atendre pastoralment el barri, mort prematurament; Mossèn Robert Gelabertó el
primer capellà que va viure a la parròquia; Mossèn Salvador Testart a qui es
recorda com a promotor del futbol al barri; Mossèn Josep Claparols, “Pepe” que
va treballar amb el jovent) i a Mossèn Fèlix Mussoll i Mossèn Josep Perich que
avui ens acompanyen en aquesta acció de gràcies. Tots ells l’han servit amb zel
pastoral i hi ha deixat la seva petjada.
Durant
aquests cinquanta anys han passat per aquesta parròquia sacerdots, catequistes,
voluntaris, famílies, nens, joves i ancians. Alguns ja han partit a la casa del
Pare. Uns altres continuen entre nosaltres. Tots han deixat una petjada. Tots
han contribuït a construir una història que no és solament una història humana,
sinó una història de gràcia.
Avui
donem gràcies pels baptismes celebrats, pels matrimonis beneïts, per les
primeres comunions, per les confirmacions, per tantes persones acompanyades en
moments d'alegria i també de dolor. Donem gràcies pels qui van obrir les portes
de la parròquia quan tot començava, pels qui han col·laborat en ella, els seus
catequistes, els que han rebut catequesis, els que han format, en definitiva
aquesta comunitat, i pels qui avui continuen mantenint visqui la flama de la
fe.
La
Trinitat ens recorda que ningú se salva només. Vam ser creats per a la relació,
per a la fraternitat, per a caminar junts. Una parròquia compleix la seva
missió quan reflexa alguna cosa d'aquest misteri diví: quan ningú se sent
estrany, quan tots troben acolliment, quan les diferències no divideixen, sinó
que enriqueixen.
En una
societat marcada tantes vegades per l'individualisme, la parròquia està cridada
a ser un signe profètic. Un lloc on les persones es coneixen pel seu nom, on es
comparteix l'esperança, on la fe es viu en comunitat i on l'Evangeli es fa
concret en el servei als altres.
En
celebrar aquest aniversari, no mirem solament al passat. La gratitud pel viscut
ha d'impulsar-nos cap al futur. La pregunta no és únicament què va fer aquesta
parròquia durant cinquanta anys, sinó què vol Déu d'ella avui i en els pròxims
cinquanta.
Que Santa Teresa, mestra d'oració i dona apassionada per Déu, ens ensenyi a viure amb un cor obert. Que ella ens ajudi a mantenir viva l'amistat amb Crist i a construir una comunitat cada vegada més unida, més fraterna i més missionera.