Diumenge
de Pentecosta. Cicle A
Confirmacions d'adults a la Catedral de Girona
Diumenge 24 de maig de 2026
Fets 2,1-11; Salm 103,1ab i
24ac.29bc-30.31 i 34; 1Co 12:3b-7. 12-13 i Jo 20:19-23
Els apòstols que han estat cridats
per Jesús, que l’han seguit, escoltat i vist obrar miracles, que han escoltat
de la seva pròpia boca l’anunci de la vinguda del Regne i de l’Esperit, que
l’han abandonat al moment clau de la creu i han fet experiència del
ressuscitat, amb tot aquest bagatge es trobàvem reunits tots junts, en un
mateix lloc a Jerusalem.
De repent se sentí un so com d’una
ventada, unes llengües de foc es feren presents damunt dels seus caps i aquells
pobres homes als qui la por als jueus havia fet recloure amb les portes ben
tancades, començaren a parlar en moltes llengües. Ell que succeïa és que havien
quedat plens de l’Esperit Sant.
Avui estem com els apòstols reunits
en nom de Crist, ens hi trobem ara i aquí en aquesta catedral. Com ells
nosaltres també som víctimes de pors i no acabem d’entendre que ens vol dir
Jesús a través de l’Evangeli. No som pas massa diferents dels apòstols tot i
que avui el més probable és que no començarem a parlar de sobte altres llegües,
ni tampoc una ventada forta ens sacsejarà. Però el qui sí compartim amb ells és
que l’Esperit davallarà avui sobre vosaltres i la força de l’Esperit vingui amb
una ventada o vingui de manera assossegada, transforma els cors i enrobusteix
la fe.
La nostra fe s’arrela en l’Evangeli,
en Jesús, en la seva divinitat i la seva humanitat, en la seva vida que va de
l’encarnació a la resurrecció i culmina fins ara en l’ascensió. La nostra fe s’emmiralla
també en aquella comunitat de Jerusalem, l’Església més primitiva i apostòlica.
I la nostra fe, com la dels apòstols, mira també cap endavant, cap a
l’evangelització que tots tenim encomanada i ho fa ajudada també per l’Esperit
de la veritat.
L’Esperit il·lumina la nostra fe, no
veiem realment en Jesús de Natzaret al Senyor, al Salvador del món, sinó és pel
do de l’Esperit Sant. De la mateixa manera com aquell diumenge quan s’aparegué
Jesús travessant les portes tancades i es posa enmig de l’assemblea i parlà als
deixebles, quan ells encara no acabaven de veure-ho clar, ja que fins i tot,
tot just abans de pujar al cel per seure a la dreta del Pare, encara
preguntaven si seria llavors quan s’instauraria el Regne i no pensaven pas en el
regne celestial.
Ells estaven desconcertats, però tot
i així Crist els envià a predicar l’Evangeli, els hi confia la missió per la
qual els havia preparat i per tal de poder portar-la a terme els hi dona la
força de l’Esperit Sant, perquè sabia ben bé de les seves mancances, de les
seves debilitats i sabia també que sols ajudats per l’Esperit podrien afrontar
amb èxit el que els qui calia fer. Certament ho van aconseguir perdent les pors
fins al límit no tenir recança a donar la vida.
La Pentecosta és una experiència
comunitària, eclesial. La comunitat es troba reunida el primer dia de la
setmana, junts amb les portes tancades. És quan la comunitat està reunida que
Jesús s’hi fa present enmig d’ells, és allà amb el seus, amb els qui ha
escollit i el que no hi és, Tomàs, no creu, potser volent remarcar que qui no
forma part de la comunitat, qui no hi participa, no pot creure o si més no, ho
té bastant més difícil per creure.
Jesús els comunicà en primer la
missió que el Pare els hi ha confiat; en segon lloc per complir aquesta missió
alena l’Esperit Sant sobre ells i això els dona finalment la potestat de
perdonar i retenir els pecats, la més gran de les potestats. «Qui
pot perdonar els pecats sinó Déu?» es preguntaven els mestres
de la llei i «a l'instant, Jesús s'adonà que pensaven així i els digué: Per què
penseu això dins vostre? (...) ara sabreu que el Fill de l'home té el
poder de perdonar els pecats aquí a la terra.» (Mc 2).
És per l’Esperit Sant que la
comunitat apostòlica rebé les forces necessàries per acomplir la missió
encomanada i obtingué així el poder suficient per perdonar els pecats, un poder
reservat a Déu i al qui actua en el seu nom.
La fe la vivim de manera personal i
de manera comunitària, són els dos marcs per viure la fe, però és realment fe
quan la vivim en comunitat, és llavors quan podem rebre l’Esperit Sant, com
avui vosaltres el rebeu. L’Esperit Sant fa universal, és a dir catòlica,
l’Església, perquè l’Esperit obre l’Església a la universalitat, seguint el
manament de Jesús: «com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a
vosaltres». I la catolicitat significa també que l’Esperit obre les nostres
ments i els nostres cors a la totalitat de la veritat.
Ens ho ha dit l’Apòstol sant Pau,
ningú no pot confessar que Jesús és el Senyor si no és per un do de l’Esperit.
Un Esperit que actua en la petita part de la creació que som cadascun de
nosaltres, atorgant-nos dons diversos, confiant-nos serveis diversos, que cal
que posem en bé de tots, en bé d’aquest cos que és l’Església i que té a Crist
per cap. La pau, l’alegria ompli als apòstols quan reconegueren a Jesús, i
aquest els confià el servei d’anar per tot arreu proclamant la bona nova de
l’Evangeli i perdonant o retenint els pecats. La força per a poder fer-ho no
els vingué de les seves habilitats o coneixements, els vingué per l’Esperit.
Avui demanem
que vingui damunt vostre l’Esperit Sant i que com els apòstols pugueu donar testimoni de la vostra
fe davant de la comunitat, avui us toca a vosaltres fer-ho, com a partir d’aquella
Pentecosta als apòstols.
Ho feu en un dia que és molt
especial, ja que avui celebrem la Pentecosta, la festa de l’Esperit i avui la
força de l’Esperit Sant que davallarà sobre vostre, ho farà de la mateixa
manera que ho va fer sobre Pere o Joan el dia de la Pentecosta i és el mateix
Esperit que rebé Pau que escriu que «l'Esperit mateix s'uneix al
nostre esperit per donar testimoni que som fills de Déu.» (Rm 8,16)
Avui sou vosaltres els cridats a
donar testimoni de que sou i voleu ser sempre fills de Déu, que això ho creieu
fermament i que ho voleu manifestar públicament a qui us demani raó de la
vostra fe. Com escriu sant Pere: «Reconegueu en els vostres cors el Crist com a
Senyor; estigueu sempre a punt per a donar una resposta a tothom qui us
demani raó de la vostra esperança.» (1Pe 3,15).
Proclamareu la vostra fe en Déu:
Pare. Fill i Esperit Sant, refermareu la vostra fe en l’Església i en acabar
aquesta vostra manifestació tots direm que aquesta és la nostra fe que ens
gloriem de professar en Crist. Fixeu-vos-hi bé, és la nostra fe i ens gloriem
de professar-la. La fe és com una llàntia que fa llum i ens diu Jesús que
«ningú no encén una llàntia per posar-la sota una mesura, sinó en el
portallànties, perquè faci llum a tots els qui són a la casa». (Mt
5,15).
No amagueu doncs la vostra fe,
mostreu-la sense complexos, sense pors, sense recança, sense mandra; dient sí
quan és sí i no quan és no (Cf. Jm 5,12).
Demanava el papa Lleó fa ben pocs
dies i jo us demano també avui que presteu una especial atenció a un dels dons
de l'Esperit Sant anomenat perseverança. Us hi ajudarà, us hi ha d’0ajudar la
comunitat, perquè la fe no la vivim sols, la vivim junts, en comunitat, i
viure-la així ens ajuda a viure-la amb perseverança com a vertaders deixebles
de Jesús. (16 de maig de 2026).
Persevereu en la joia que avui viviu,
no deixeu de viure la fe amb joia, en cada moment de la vostra vida. No hi ha
millor evangelitzador que aquell que viu la fe amb alegria, perquè si la vivim
ensopits, rutinàriament i amb grisor, no és vertaderament fe.
Que us hi ajudi l’Esperit Sant que avui davallarà sobre vosaltres i sobre la nostra assemblea aplegada en nom de Crist, és l’Esperit que dona vida, que ve de Déu i que ens dona forces per adorar-lo en Esperit i en veritat.