Pentecosta Cicle A
Confirmacions a la Parròquia de Sant Martí de Tours a
Cassà de la Selva i
Dissabte 23 i diumenge 24 de maig de 2026
Fets 2,1-11; Salm 103,1ab i 24ac.29bc-30.31 i 34; 1C 12,3b-7,12-13; Jo 20,19-23
Els apòstols es trobàvem
tots junts, en un mateix lloc, com ens hi trobem ara nosaltres, avui, aquí reunits com a Església. A Jerusalem tot va passar de sobte, un so com
d’una ventada, unes llengües de foc i de cop aquells pobres homes començaren a
parlar en moltes llengües. Ell que succeïa és que havien quedat plens de
l’Esperit Sant.
Avui estem com els apòstols
reunits en nom de Crist, també som víctimes de pors, com ells ho eren, i
segurament avui no començarem a parlar de sobte altres llegües, si no les hem
estudiades prèviament, ni una ventada forta ens sacsejarà. Però el qui sí
compartim amb ells és que l’Esperit davallarà avui sobre vosaltres.
La nostra fe mira enrere,
s’arrela en la vida de Jesús, en la seva divinitat i la seva humanitat, de l’encarnació a
la resurrecció, s’emmiralla en aquella comunitat de Jerusalem, l’Església més
primitiva i apostòlica. La nostra fe mira també endavant i ho fa ajudada per
l’Esperit de la veritat.
L’Esperit il·lumina la
nostra fe, no veiem realment en Jesús de Natzaret al Senyor, al salvador del món, sinó
és pel do de l’Esperit Sant. Com aquell diumenge quan s’aparegué Jesús travessant
les portes tancades i es posa enmig de l’assemblea i parlà als deixebles. Ells
estaven desconcertats i Jesús els envià a predicar l’Evangeli, els hi confia la
missió per la qual els havia preparat i per tal de poder portar-la a terme els hi
dona la força de l’Esperit Sant.
La Pentecosta és una
experiència comunitària, eclesial. La comunitat es troba reunida el primer dia
de la setmana, junts amb les portes tancades. És quan la comunitat està reunida
que Jesús s’hi fa present enmig d’ells, és allà amb el seus, i el que no hi és,
Tomàs, no creu, potser volent remarcar que qui no forma part de la comunitat,
qui no hi participa, no pot creure o si més no, ho té bastant més difícil per
creure. Jesús els comunica en primer la missió que el Pare els hi ha confiat,
Pare que ara ho és de tots; en segon lloc per complir aquesta missió alena
l’Esperit Sant sobre ells i això els dona finalment la potestat de perdonar i
retenir els pecats. És per la força de l’Esperit Sant que la comunitat rep les
forces necessàries per acomplir la missió encomanada i obté el poder suficient
per perdonar els pecats.
La fe la vivim de manera
personal i de manera comunitària, són els dos marcs per viure la fe, però és
realment fe quan la vivim de manera comunitària, és llavors quan podem rebre
l’Esperit Sant, com avui vosaltres. L’Esperit Sant fa universal, és a dir catòlica,
l’Església, perquè l’Esperit obre l’Església a la universalitat, seguint el
manament de Jesús: «com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a
vosaltres». La catolicitat significa també que l’Esperit obre les nostres ments
i els nostres cors a la totalitat de la veritat.
Ens ho ha dit l’Apòstol
Pau, ningú no pot confessar que Jesús és el Senyor si no és per un do de
l’Esperit. Un Esperit que actua en la petita part de la creació que som
cadascun de nosaltres, atorgant-nos dons diversos, confiant-nos serveis
diversos, que cal que posem en bé de tots, en bé d’aquest cos que és l’Església
i que té a Crist per cap. La pau, l’alegria ompli als apòstols quan
reconegueren a Jesús, i aquest els confià el servei d’anar per tot arreu
proclamant la bona nova de l’Evangeli i perdonant o retenint els pecats. La
força per a fer-ho els vingué per l’Esperit.
Avui
la litúrgia ens condueix de nou a demanar que vingui damunt nostre l’Esperit
Sant i així com els apòstols poder donar testimoni de la
nostra fe davant de la comunitat, avui us toca a vosaltres fer-ho. Ho feu en un
dia que és molt especial, celebrem la Pentecosta, la festa de l’Esperit i avui
la força de l’Esperit Sant davallarà sobre vostre, de la mateixa manera que ho
va fer sobre Pere i Joan el dia de la Pentecosta, és el mateix Esperit que rebé
Pau que escriu que «l'Esperit mateix s'uneix al
nostre esperit per donar testimoni que som fills de Déu.» (Rm 8,16) Avui
vosaltres sou cridats a donar testimoni de que sou i voleu ser sempre fills de
Déu, que això ho creieu fermament i que ho voleu manifestar públicament.
Proclamareu la vostra fe en
Déu: Pare. Fill i Esperit Sant, refermareu la vostra fe en l’Església i en
acabar aquesta vostra manifestació tots direm que aquesta és la nostra fe que
ens gloriem de professar en Crist. Fixeu-vos-hi bé, és la nostra fe i ens
gloriem de professar-la. La fe és com una llàntia que fa llum i ens diu Jesús que
«ningú no encén una llàntia per posar-la sota una mesura, sinó en el
portallànties, perquè faci llum a tots els qui són a la casa». (Mt
5,15).
No amagueu la vostra fe,
mostreu-la i com podeu mostrar-la millor? Estimant a Déu i als altres, és el
gran manament de Crist i és la millor manera de donar a conèixer la nostra fe,
sense complexos, sense pors, sense recança, sense mandra; dient sí quan és sí i
no quan és no (Cf. Jm 5,12).
Deia el papa Lleó fa ben
pocs dies que conferir la confirmació és una de les majors alegries del bisbe,
però que hi ha una altra cosa que ens omple de tristesa i és que a vegades, el
bisbe confereix la confirmació, el do de l'Esperit Sant i ja no es veu més als
joves a l’església.
El Papa els demanava o jo
us demano també avui que presteu una especial atenció a un dels dons de
l'Esperit Sant anomenat perseverança. La fe no la vivim sols, la vivim junts,
en comunitat, i viure-la així ens ajuda a viure la fe amb perseverança com a
deixebles de Jesús. (16 de maig de 2026).
Persevereu en la joia que
avui viviu, no deixeu de viure la fe amb joia, en cada moment de la vostra
vida. No hi ha millor evangelitzador que aquell que viu la fe amb alegria,
perquè si la vivim ensopits, rutinàriament i amb grisor, no és vertaderament
fe.
Què l’Esperit Sant davalli
sobre vosaltres i sobre la nostra assemblea aplegada en nom de Crist, que davalli
sobre tota l’Església hereva i continuadora de la comunitat apostòlica i ens
doni la força necessària a per mantenir-nos fidels en la fe. L’Esperit que dona
vida, ve de Déu i per això els qui l’adoren ho fan en Esperit i en veritat.