Nadal del Senyor
Missa de
la vigília de Nadal
24 de desembre de 2024
Centre Penitenciari Puig de les Basses
Is 9,1-6; Salm 95; Tt 2,11-14; Lc
2,1-14
Tots
tenim dret a esperar la vida eterna, ens ha dit l’apòstol sant Pau, perquè Déu
no es mou per les obres que nosaltres puguem fer, Déu sempre es mou per la seva
bondat, pel seu amor i Ell ens estima a tots. Aquell infant a qui els pastors
anaren a veure tot seguit de ser-hi convocats per l’àngel, malgrat la seva
petitesa, malgrat ser tant feble i desvalgut, és també aquell qui esdevé el
nostre salvador, aquell qui ens estima fins a l’extrem. Aquest és el misteri
del Nadal, l’amor de Déu cap a nosaltres és tant gran que s’ha fet home, s’ha
fet un de nosaltres per tal de compartir les nostres penes, les nostres
angoixes, els nostres neguits. Déu sap que viure és dur, sap de les dificultats
que comporta, sap que molts cops necessitem ser ajudats i per tot això, per
compartir tot això, va venir al món fent-se home, un com nosaltres, llevat del
pecat.
Aquest
Fill de Déu no nasqué en un palau, ni va ser anunciat a tocs de trompeta, ni va
ser rebut per nobles o per un gran exèrcit; va néixer com un sensellar, no va
trobar altre aixopluc que una establia i per adoradors a uns pastors, això sí
voluntariosos per veure amb els seus propis ulls el que un àngel els havia dit
d’aquell infant. Del Messies el profeta Isaïes havia dit que vindria a portar
la bona nova als desvalguts, a curar els cors adolorits, a proclamar als
captius la llibertat, i als presos el retorn de la llum, a proclamar l’any de
gràcia del Senyor (Cf. Is 61,1-2). Aquestes mateixes paraules Jesús se les
va fer seves a l’inici del seu ministeri, declarant que ell mateix era el
compliment de l’any de gràcia del Senyor (cf. Lc 4,18-19).
Donar
esperança, viure l’esperança és el que el papa Francesc ens convida en aquest
any de gràcia, en aquest any jubilar 2025 que ell mateix obrirà aquest vespre a
la basílica de Sant Pere de Roma. Per viure-la aquesta esperança ens cal a tots
plegats confiar-nos al Senyor, fins i tot quan tot sembla que va malament, quan
tot sembla que no pot anar pitjor, quan no veiem sortida. Aquesta esperança ha
d’arribar a tots els racons de la terra, a totes les persones, molt
especialment a aquells a qui la vida no ha tractat bé, que sofreixen per la
malaltia, per la manca de recursos suficients, per la manca de llibertat.
El
papa Francesc en la butlla, el document en que convoca aquest any sant ens diu:
«Per a oferir als presos un signe concret de proximitat, desitjo obrir jo
mateix una Porta Santa en una presó, per tal que sigui per a ells un símbol que
convidi a mirar al futur amb esperança i amb un renovat compromís de vida.»
Tots tenim dret a l’esperança, a una vida digna, a rectificar els nostres
errors i a aixecar-nos per seguir caminant sempre endavant. Aquest infant que avui
tot just és nat feia que tothom que sentia parlar d’Ell es meravellés. Aturem-nos
una mica en recordar el seu naixement, meditem una mica tots aquests records,
com ho feu Maria la seva mare, que també com nosaltres avui no acabava de saber
com seria tot allò. El cert és, que aquest infant ha vingut ha portar la pau i
la reconciliació, el perdó que neix de l’amor.
El
papa Francesc ens diu «Perdonar no canvia el passat, no pot modificar el que ja
ha passat; i, tanmateix, el perdó pot permetre que canviï el futur i es visqui
d’una manera diferent, sense rancor, ira ni venjança. El futur il·luminat pel
perdó fa possible que el passat es llegeixi amb uns altres ulls, més serens,
encara que estiguin solcats per les llàgrimes.» (Spes non confundit, 23)
Que
aquest Nadal i l’any del jubileu que està a punt de començar, siguin per a tots
nosaltres ocasió de retrobar-nos i d’avançar cap a aquella bondat que salva,
una amor que Déu, que aquest infant que és a la menjadora, porta a mans plenes.