La Immaculada Concepció de
la Verge Maria
Confirmacions Confirmacions al Santuari de la Mare de Déu de Gràcia de la Font Santa de Jafre
Dissabte 7 de desembre de 2023
Gn 3,9-15.20; Salm 97,1.2-3ab.3c-4; Fl 1,4-6, 8-11 i Lc 1,26-38
«La solemnitat de María Inmaculada, se situa en
el context de l'Advent, un temps d'espera: Déu complirà el que ens ha promès.
Però en la festa d'avui se'ns anuncia alguna cosa que ja ha succeït, en la
persona i en la vida de la Mare de Déu. El dia d'avui el considerem el començament
d'aquest compliment, que és fins i tot abans del naixement de la Mare del
Senyor. De fet, la seva immaculada concepció ens porta a aquest precís moment
en el qual la vida de María va començar a palpitar en el si de la seva mare
santa Anna: quan ja existia l'amor santificant de Déu, preservant-la del
contagi del mal, que és herència comuna de la família humana.» (Papa Francesc 8
de desembre de 2019).
Celebrem avui a aquella dona que sense voler-ho,
sense aspirar mai a res, ho rebé tot de Déu, rebé al mateix Déu en el seu
ventre. Ella ens és un model en la fe, avui estimades germanes que confirmeu la
vostra fe, amb l’ajut de l’Esperit Sant renoveu davant d’aquesta assemblea la
vostra voluntat de seguir a Jesucrist. Ho feu quan l’Església celebra la
solemnitat de la Immaculada Concepció de la Mare de Déu, ella que fou la
primera deixeble de Crist, d’aquell que era el seu fill, al qui va portar en
les seves entranyes, al qui va criar, al qui va educar i al qui va seguir des
de ben aviat, perquè ella estava certa de que Jesús, el fill del fuster per als
seus veïns de Natzaret, era vertaderament el fill de Déu.
Renoveu la vostra fe a les portes del Nadal,
quan celebrem l’encarnació del Fill de Déu. Aquell qui tenint-ho tot volgué
venir al món, nasqué en un pessebre i morí en una creu; així als ulls del món
no hi podia haver fracàs més gran; nascut pobre i sense llar i mort públicament
i abandonat per quasi tots. Hi havia algú però al seu costat, la seva mare,
traspassada de dolor al calvari, com impotent havia vist que no tenia altra
camí que donar al llum al seu fill en una establia. Maria és la dona de
l’acceptació, accepta rebre en les seves entranyes al fill de Déu tot i que no
acaba d’entendre com pot ser tot allò, tot i sentir-se torbada i amb por. Maria
accepta donar a llum de manera precària, allí on han trobat aixopluc i ben humil;
Maria accepta fugir a Egipte davant l’amenaça del rei Herodes; Maria ho va
acceptant tot fins al suprem sacrifici de perdre al seu fill únic.
Això que als ulls dels homes i dones del seu
entorn representava un gran fracàs als ulls de Déu era la mostra fefaent de la
seva fe. A vegades viure la nostra fe no es ben entès pel nostre món que davant
de Crist és molts cops indiferent. La vida del cristià és una vida
contracorrent, quasi podríem dir que antisistema, perquè no respon als criteris
mundans d’avui. Però no hem de patir, ja Maria ho visqué així, la gent del seu
voltant la veia com aquella que de sobte havia concebut un fill, aquella que
s’havia vist obligada a posar al seu fill nounat en una menjadora, aquella a
qui el fill, un cop iniciada la seva vida pública, uns el seguien, pocs,
d’altres l’escoltaven, uns quants més, i molts el blasmaven o el volien fins i
tot mort; Maria fou aquella dona adolorida als peus de la creu amb un cor
traspassat pel dolor.
Però Maria, to i que de fet no li calia pas, era
amb els apòstols quan aquella primera Pentecosta l’Esperit davallà sobre
aquells que s’havien reunit en nom de Crist, tal com nosaltres ho estem avui
aquí. Cadascun de nosaltres amb les nostres febleses, perquè no som pas fets de
la fusta de Maria, som més esporuguits i ens torbem encara més que ella; som
més semblants als deixebles que a vegades no entenien, a vegades fugien o a
vegades s’embravien sense massa seguretat. Per això ens cal la força de
l’Esperit Sant, aquella que avui rebreu i que necessitem tots plegats. La fe és
un regal, un do de Déu; alegrem-nos tots de compartir-la avui amb aquestes germanes
nostres i que a tots nosaltres no ens manqui mai el coratge per viure la fe amb
sinceritat, caritat i esperança.