Celebració comunitària de la penitència
Dijous 19 de
desembre de 2024
Parròquia de la
Mare de Déu dels Àngels de Sant Feliu de Guíxols
Mt 11,28-30
Davant la proximitat del Nadal, solemnitat en
la que commemoren el naixement del Fill de Déu fet home, encara en temps d’Advent
ens reunim per preparar els nostres cors i les nostres ànimes. El dia a dia de
la nostra vida ens mou a vegades a actuar d’una manera que no es correspon a com
ha de viure un cristià. Per obra, acció o omissió deixem de fer aquell bé que
sabem i que ens agradaria de fer tothora, per obrar no tant bé i així fem mal
als qui ens envolten i en definitiva ens fem mal a nosaltres mateixos i al
Senyor que és amor. Per això quan no estimem amb totes les forces de que som
capaços i ens allunyem dels altres malmetem la nostra relació amb Déu.
Déu però és un pare pacient i sempre misericordiós que com aquell pare de la paràbola del fill pròdig, ens espera triguem el que triguem a tornar vers Ell. Déu sempre espera i quan decidim rectificar i sobretot ens fem el ferm propòsit de no tornar a faltar, ens acull misericordiosament. No ens ha de fer basarda, ni encara menys por reconèixer que som tant capaços d’obrar bé com d’obrar malament, i la raó per perdre la por i examinar les nostres consciències, de verbalitzar les nostres mancances és que ho fem davant del Senyor que ens estima fins a l’extrem.
Déu no es cansa mai de perdonar, ens ha repetit moltes vegades el papa Francesc i ens ha dit també que cal que «no renunciem al perdó de Déu, al sagrament de la Reconciliació: no és una pràctica de devoció, sinó el fonament de l'existència cristiana; no és qüestió de saber dir bé els pecats, sinó de reconèixer-nos pecadors i de llançar-nos als braços de Jesús crucificat per a ser alliberats; no és un gest moralista, sinó la resurrecció del cor.» (8 de març de 2024).
Per cercar aquesta resurrecció del cor, de la que ens parla el papa Francesc, l’Església estableix els ritus penitencials individuals i també comunitaris, que són de gran utilitat per a l'esmena de vida; és aquesta per tant una celebració durant la qual fent la confessió individual rebem cadascun l'absolució del confessor que ha escoltat les nostres faltes. (Cf. Normes pastorals sobre l’absolució general sacramental, 16 de juny de 1972)
Rebre aquest sagrament ens ajudarà a viure amb més intensitat, amb més joia i amb més plenitud el Nadal. Déu es feu home, naixent a Betlem, per compartir la nostra humanitat. Ell que no tenia pecat es feu home per ajudar-nos a fer camí enmig de les nostres dificultats, dels nostres mancaments. L’amor mogué a Déu a viure com un de nosaltres i aquest amor seu el mou a esperar-nos sempre i a acollir-nos quan nosaltres ens penedim i de nou el cerquem. Com ens deia aquests dimecres el papa Francesc: «sobretot, donem gràcies a Déu, que, a través de la Mare Església, ens ha generat a la vida eterna, a la vida de Jesús, que és la nostra esperança.» (Audiència general, 18 de desembre de 2024).