Dia 1 de gener
Octava de Nadal
Solemnitat de la Mare de Déu
Parròquia
de Santa Susanna del Mercadal
Dimarts
31 de desembre de 2024
Nm
6,22-27; Salm 66,2-3.5.6 i 8; Ga 4,4-7 i Lc 2,16-21
Iniciem l’any civil celebrant la
solemnitat de Maria com a Mare de Déu. Aquesta és una de les advocacions de
Maria de Natzaret, definida al Concili d’Efes l’any 431, que ens mostra la
maternitat real de Maria com a mare de Jesús, el seu fill, i alhora Mare de Déu
en tant que aquest fill és el Fill de Déu. Així avui l'Església venera
especialment la maternitat de María; tanquem així l’octava de Nadal amb aquest
missatge final que ens recorda que el naixement fa referència sempre a qui ha
engendrat, a qui dona la vida, a qui dona al món a l'home que no és altra que
la mare.
El temps de Nadal te un ritme propi en
l’any litúrgic, s’inicia la vigília de Nadal al vespre i es tanca el diumenge
del baptisme del Senyor i en el seu començament tenim aquesta octava, tal com
celebrem també l’octava del dia de Pasqua, que remarca que la nativitat del
Senyor és una de les dues solemnitats més importants per als creients. Déu es
fa home, Crist pateix la seva passió, mort a la creu i ressuscita; aquest és el
nucli de la nostra fe.
Aquesta obra de la redempció té una peça
clau i aquesta és Maria, ella dona a llum a Bet-Lèhem i ella està també als
peus de la creu acompanyant al seu fill. Mare al pessebre, mare també al
calvari on Jesús li confia al seu deixeble estimat i per extensió a tots
nosaltres. A les nostres contrades
aquesta denominació de Maria com a Mare de Déu ens resulta ben familiar, així
la denominem de manera habitual sota les diverses advocacions. Maria, la Mare
de Déu esdevé quelcom proper, quasi podríem dir una veïna que tenim al costat
de casa perquè pocs són els llocs on no hi hagi un santuari, una ermita, una
capella dedicada a la Mare de Déu.
Una de les advocacions amb que la
recordem és també la de Reina de la pau. Aquesta circumstància la vincula a la
Jornada Mundial de la Pau que celebrem també avui, en la seva 58è edició des de
que fou instaurada l’any 1967 pel papa
sant Pau VI. Aquest any el papa Francesc ens convida a que: «cerquem la
veritable pau, que és donada per Déu a un cor desarmat: un cor que no
s'entossudeix a calcular el que és meu i el que és teu; un cor que dissipa
l'egoisme en la promptitud d'anar a l'encontre dels altres; un cor que no dubta
a reconèixer-se deutor respecte a Déu i per això està disposat a perdonar els
deutes que oprimeixen al proïsme; un cor que supera el desànim pel futur amb
l'esperança que tota persona és un bé per a aquest món.»
Tenim en Maria sempre un exemple per
caminar cap a la pau. Ella va compartir moltes vegades al llarg de la seva vida
els efectes del dolor humà com l’exili, la persecució i l’execució del seu fill
a la creu. La seva confiança tothora en Déu, la seva absoluta disponibilitat a
fer la voluntat de Déu l’ajudaren a superar conflictes i a acceptar, no de
manera resignada sinó confiada, les vicissituds de la vida. Hi ha coses però en
les que l’home hi té alguna cosa a dir, alguna cosa a fer i la pau n’és una de ben
concreta. No hi ha conflicte bèl·lic o armat sense que hi hagi darrera
ambicions, interessos econòmics o polítics, injustícies o lluites pel poder.
Tot això està a les nostres mans evitar-ho o promoure-ho. La pau no es
construeix sola, la pau necessita de totes les mans per a ser construïda. Com
ens diu el papa Francesc: «El desarmament del cor és un gest que involucra a
tots, als primers i als últims, als petits i als grans, als rics i als pobres.
A vegades, és suficient una cosa senzilla, com un somriure, un gest d'amistat,
una mirada fraterna, una escolta sincera, un servei gratuït.» Gestos humils com
els de Maria, aquella dona que conservava els records en el seu cor i els
meditava.