Fèries d’Advent
18 de
desembre
Mare de
Déu de l’Esperança
Santa Maria
de Cadaqués
Jr 23,5-8;
Salm 71,1-2.12-13.18-19 i Mt 1,18-24
«Tot això va succeir perquè s’acomplís el que el Senyor havia anunciat»,
ens ha dit l’Evangeli. I el que va succeir va començar succeint per Maria i en
Maria. Estem a punt d’iniciar un any jubilar que el papa Francesc ha posat sota
el signe de l’esperança. En la butlla de convocatòria el Papa escriu que: «L’esperança
troba en la Mare de Déu el seu testimoni més alt. En ella
veiem que l’esperança no és un fútil optimisme, sinó un do de gràcia en el
realisme de la vida.» (Spes non confundit, 24). Maria és el model de l’esperança,
ella no demanava res, ni esperava res per a ella mateixa però va rebre amb
escreix els dons de Déu. Maria és la dona esperançada per als altres, la porta
de l’esperança per a tota la humanitat ja que portà en les seves entranyes,
donà a llum i crià al qui és la vertadera esperança Crist, fill de Déu i fill
de Maria.
El papa Francesc ens diu que l’esperança no defrauda, però sovint sorprèn, surt d’allò que nosaltres tenim per model ja que Déu sempre és sorprenent. La mateixa gestació del seu fill fou sorprenent, aquell «vingué al món d’aquesta manera» del que ens ha parlat l’evangelista sant Mateu, defuig de tota lògica humana i s’adapta tant sols a la lògica de Déu, que actua sempre mogut per l’amor i trenca estereotips i models humans per arribar a fons en aquest seu amor per a nosaltres. En el ventre de Maria s’acompliren les paraules del profeta Jeremies, hi germinà un rebrot legítim del llinatge de David, un rei excel·lent designat per regnar amb justícia i amb bondat. Maria portà dins les seves entranyes a aquell qui és l’amor i l’esperança perquè «l’esperança efectivament neix de l’amor i es funda en l’amor que brolla del Cor de Jesús.» (Spes non confundit, 3).
I amb Maria al costat de Maria Josep que és per a nosaltres un altre exemple de fidelitat a la voluntat de Déu, aquell home bo que pensava en com havia anat tot allò, que fins i tot es proposava de desfer l’acord matrimonial amb Maria; escoltà la veu de l’àngel que li transmetia el que Déu volia d’ell i perdé la por i acollí a Maria i al nen que havia de venir; sabent que no seria un infant qualsevol ja que havia de ser el Déu que és amb nosaltres. El misteri del Nadal és el misteri de l’esperança, una noia com qualsevol altre als ulls de la gent, un promès que se sent burlat i un infant que naixerà pobre i desvalgut formen el marc del misteri de la salvació on neix la nostra esperança.
De la mà de Maria preparem-nos per a viure el Nadal amb intensitat a les portes d’aquest any jubilar, vivint-lo amb fe, amb caritat i amb esperança, essent-ne testimonis. «Per a testimoniar de manera creïble i atraient la fe i l’amor que portem al cor; perquè la fe sigui joiosa i la caritat entusiasta; perquè cadascú sigui capaç de donar ni que sigui un somriure, un gest d’amistat, una mirada fraterna, una escolta sincera, un servei gratuït, sabent que, en l’Esperit de Jesús, això pot convertir-se en una llavor fecunda d’esperança per a qui ho rep.» (Spes non confundit, 18). Ser sembradors d’esperança no és segurament fàcil enmig d’un món desesperançat, però sens dubte el repte al que ens convida el Senyor és atraient, apassionant per a nosaltres; com ho fou per Maria que no l’assumí pas com quelcom personal, sinó com un servei al seu fill, un servei en definitiva a Déu ja que Jesús és l’Emmanuel.
«Tot això va succeir perquè s’acomplís el que el Senyor havia anunciat», tot succeí perquè l’esperança arribés al món, no ja tant sols a una part del món, a un poble en concret, sinó arreu i a tots. «En virtut de l’esperança en la que hem estat salvats, mirant al temps que passa, tenim la certesa que la història de la humanitat i la de cada un de nosaltres no es dirigeixen cap a un punt cec o un abisme fosc, sinó que s’orienten a l’encontre amb el Senyor de la glòria.» (Spes non confundit, 19). Aquest encontre, l’encontre que una Maria esperançada visqué, esdevé la nostra esperança.