Fèries privilegiades d’Advent
Dijous 19 de
desembre de 2024
Parròquia de la
Mare de Déu dels Àngels de Sant Feliu de Guíxols
Jt
13,2-7.24-25a; Salm 70,3-4a.5-6ab.16-17 i Lc 1,5-25
Ens acostem al Nadal, estem en la vuitada prèvia a la celebració del
Nadal i l’Església ens proposa uns textos bíblics relacionats amb altres
personatges en el naixement i la vida dels quals la mà de Déu si feu present. Avui
se’ns parla de dos naixements imprevisibles, donat que les mares eren ja
considerades ja estèrils. En primer lloc tenim la història de Samsó, l’home
fort que perdé la seva fortalesa caigut a mans de Judit, però que des de la
seva mateixa concepció havia estat destinat per Déu al seu servei i el Senyor
l’havia beneït, per això fou un home que s’abstingué de beure o de menjar res
d’impur i no es tallava els cabells, de fet fou quan els perdé que també perdé el favor del Senyor i la seva
fortalesa. Joan Baptista és el segon personatge, ell fou concebut per Zacaries
i Elisabeth, un home i una dona ja vells però justos i irreprensibles davant
del Senyor. Joan fou també destinat a no beure res impur i a seguir la voluntat
de Déu, escollit per ser aquell qui havia de preparar el camí al Messies. Dos
homes, Samsó i Joan, consagrats a Déu des d'abans de néixer fins al dia de la
seva mort. Vides també les de Zacaries i Elisabet, Manoè i la seva dona que es
veieren de cop transformades per l’acció de la mà del Senyor que els concedí
aquella paternitat i maternitat que tant havien desitjat i que fins llavors
se’ls havia negat.
Déu actua en les nostres vides i nosaltres a vegades no entenem que ens vol dir o bé directament ens resistim a fer la voluntat del Senyor, no creiem com Zacaries, i quedem inactius, muts, sense paraules perquè no acabem d’entendre que vol el Senyor de nosaltres. Ja a les portes del Nadal obrim-nos per escoltar la Paraula del Senyor per poder respondre a la pregunta que es feia Zacaries: «com sabré que això és veritat?». Ho sabrem parant l’orella a la seva veu.
Avui hem celebrat el sagrament de la penitència, és la manera que té establerta l’Església per ajudar-nos a recuperar la sintonia amb el Senyor. Sempre hi ha marge per a l’error de pensament, paraula, obra o omissió; però Déu és un amant de les segones oportunitats i així com Zacaries recuperà la veu quan tingué al Baptista en braços, així també nosaltres recuperem la bona relació amb el Senyor quan ens reconciliem amb Ell.
Que aquests dies ja tant propers al Nadal siguin per a nosaltres ocasió de trobada amb el Senyor i per trobar-lo ho tenim molt més fàcil del que ens pot semblar a primer cop d’ull; el Senyor és a prop del que sofreix, del qui està sol, del qui és rebutjat; i d’aquests segur que en tenim coneixement i els tenim a l’abast. Joan Baptista, el fill de Zacaries i Elisabet, vingué per preparar al poble, perquè aquest tingués un cor ben disposat per acollir al Senyor. Preparem els nostres de cors per celebrar aquella seva primera vinguda quan compartí la nostra humanitat, per preparar la seva vinguda en els nostres cors, una vinguda individual que necessita d’uns cors oberts al seu amor. Com ens diu el papa Francesc: «la veritable aventura personal és la que es construeix des del cor. Al final de la vida contarà només això.» (Dilexit nos, 11).