Diumenge IV d'Advent / Cicle C
Jornada Gaudete
de joves del bisbat
Parròquia de
Sant Llorenç de Maçanet de la Selva
Dissabte 21
de desembre de 2024
Mi 5,1-4a;
Salm 79,2ac i 3b.15-16.18-19; He 10,5-10 i Lc 1,39-45
Som a les portes
del Nadal, falten podríem dir poques hores. El Nadal el vivim molts cops com
una rutina, contents de reunir la família i els amics però de la riquesa i la
joia que això suposa sols ens n’adonem quan ens falta algú per absència,
malaltia o qualsevol altra causa. Cada Nadal hauria de tenir alguna cosa d’especial
per a nosaltres, de fet celebrem la segona gran festa de la nostra fe, ja que
la primera és sempre la Pasqua.
Avui heu
treballat, us heu fixat en com alguns personatges es preparaven o vivien aquell
primer Nadal. Els profetes per exemple, foren aquells que de fet no visqueren el
Nadal però que al llarg dels segles l’anunciaren i encara més prepararen a la
gent pel Nadal, per la vinguda del Messies. El darrer dels profetes fou un
altre personatge que avui us ha acompanyat, Joan Baptista, que fou l’encarregat
de preparar els camins al Senyor.
Lligat a Joan
baptista hi han Zacaries i Elisabet, els seus pares, un matrimoni gran que quan
havia perdut tota esperança de tenir fills els anuncià el Senyor que en
tindrien un. Fins i tot el pare, Zacaries, desconfià, no s’ho acabava de creure
i quedà mut fins que el nen nasqué. Ells foren de fet uns pares generosos perquè
Joan Baptista quan es feu gran marxà de casa i es dedicà a anunciar al Messies,
fins i tot el batejà al riu Jordà, aquell bateig incomplert que anunciava el
que Jesús ens portaria, que és el que hem rebut tots nosaltres.
Heu conegut
també uns mags que representen que allò que Jesús anunciaria s’entendria per
tota la terra. I ells sí participaren del primer Nadal i conegueren a Maria i a
Josep, que si bé no són els protagonistes del Nadal són els qui estan més a
prop de Jesús. Potser ens ha quedat alguna cosa de cadascun d’aquests
personatges, d’uns una i d’altres una altra. Cert que ens són llunyans però de
fet en totes les èpoques els homes i les dones som si fa o no fa iguals, amb
els mateixos problemes i els mateixos neguits.
Ells tenien
també una lluita contra la mandra, el passotisme, la covardia, la comoditat o
la injustícia. Els profetes no deixaren de denunciar les injustícies del seu
temps ni que aquelles paraules que deien no els agradessin als poderosos; Elisabet
i Zacaries estaven desesperançats per no tenir un fill i en tingueren un tot i
ser vells; els mags no tingueren mandra d’emprendre un llarg camí fins a trobar
l’infant que els anunciava una estrella; Joan Baptista deixà la seva comoditat i
cregué que havia de viure al desert i dedicar-se a anunciar al Messies; Josep podia
haver passat de tot, rebutjar a Maria i desentendre’s d’aquell nen que de fet
no sabia ni d’on venia; Maria perdé la por quan l’àngel li anuncià que tindria
un fill per obra de l’Esperit Sant. Tots ells podrien haver tingut una vida més
tranquil·la i sense tantes complicacions si no haguessin fet cas del que el
Senyor els hi demanava.
Cada Nadal hauríem
de viure alguna cosa d’aquestes, perdre una mica la mandra o la por, avançar
una mica més cap la justícia ni que perdem una mica de la nostra comoditat; en
definitiva no podem passar del Nadal. En podem passar tant si ens
tanquem del tot a celebrar-lo i no volem recordar-lo, com si el vivim una mica
a mig gas, sense masses ganes, amb rutina, sense aprofundir-hi. El Nadal per a nosaltres
és per viure’l amb esperança i com ens diu el papa Francesc la força de
l’esperança ha d’omplir el nostre present.