Dijous
de la setmana XXV durant l'any / I
Parròquia de Sant Vicenç a Tossa de
Mar
Dijous 25 de setembre de 2025
Ag 1,1-8; Salm 149,1-2.3-4.5-6a i 9b
i Lc 9,7-9
Herodes intrigat tenies ganes de
veure a Jesús. Donar a conèixer a Jesús és la nostra tasca com a cristians, com
a creients; donar-lo a conèixer mitjançant una paraula, un gest i especialment
amb la nostra vida, que qui ens conegui i tracti sàpiga reconèixer que en la
nostra vida hi ha una força que ens mou.
Viure la fe és viure per Crist i la
fe l’hem de viure en comunitat, la fe no la podem viure tot sols. Cert que
cadascun de nosaltres fa una experiència concreta i determinada de Crist, però
units en comunitat en fem experiència eclesial. L’Església de Crist està
formada per la gran comunitat estesa arreu del món i unida entorn de la figura
del successor de Pere, avui el papa Lleó XIV. Aquesta Església universal a la
vegada està formada pel conjunt de les esglésies particulars, que son les
diòcesis, en el nostre cas l’Església de Girona.
Les esglésies particulars estan aleshores
formades per comunitats parroquials o religioses i aquestes per les que podríem
dir esglésies familiars, perquè cada família on s’hi viu la fe forma una petita
església, no reconeguda pel dret com a tal, però si que és un lloc, un entorn
on viure i sobretot on créixer en la fe.
Durant el seu viatge a Terra Santa,
sant Pau VI a Natzaret deia: «Ensenyi Natzaret el que és la família, la seva
comunió d'amor, la seva senzilla i austera bellesa, el seu caràcter sagrat i
inviolable; ensenyi el dolç i insubstituïble que és la seva pedagogia; ensenyi
el fonamental i insuperable de la seva sociologia.» (5 de gener de 1964).
I si la família és la primera escola
de fe, la parroquia és la segona. Així el papa Francesc escrivia que «Mai
arribarem a ser Església sinodal i missionera si les comunitats parroquials no
fan de la participació de tots els batejats en l'única missió d'anunciar
l'Evangeli el tret característic de les seves vides. Si les parròquies no són
sinodals i missioneres, tampoc ho serà l'Església.» (2 de maig de 2024). Una
parròquia sinodal és una parroquia oberta, participativa, inclusiva i alhora respectuosa
amb la diversitat de carismes i de sensibilitats que integren l’Església, sols
així esdevindrà el lloc on el Senyor s’hi complagui i en pugui fer un lloc
gloriós, com ens ha dit el text del profeta Ageu.
Avui és un dia important per aquesta
comunitat parroquial de Tossa de Mar, posada sota la protecció de sant Vicenç.
Malgrat la fragilitat de ministres que viu la nostra església diocesana teniu a
partir d’avui un nou rector que compaginarà el seu ministeri amb Lloret de Mar.
Tot donant gràcies pel ministeri que ha exercit Mossèn Esteve Sureda amb
l’ajuda de Mossèn Joan Robé, avui rebeu un bon pastor, amb una gran experiència
i que a Lloret, ara, i en les altres parròquies que abans ha tingut confiades,
ha fet un gran servei. Confieu en ell perquè arriba amb el desig de servir-vos
i de formar tot junts aquesta comunitat parroquial sinodal i missionera que
somiava el papa Francesc, ara que iniciem la fase d’aplicació del Sínode ens
cal per viure la fe units, afrontant les dificultats i els reptes que ens
presenta la nostra societat.
L'Església no podria anar endavant
sense el vostre compromís i servei; és tan obvi que dir-ho sona a reiteratiu,
però això no treu que calgui reconèixer la tasca de la vostra comunitat. A una
comunitat parroquial li cal un rector que coneixent tot això molt bé,
conegui la vida del Poble de Déu des de
dins, les seves fatigues i les seves joies, les seves necessitats i les seves
riqueses. Per això cal un rector; sense ell mai podrem aprendre prou a caminar
junts, mai podrem recórrer aquest camí de la sinodalitat que «és el camí que
Déu espera de l'Església del tercer mil·lenni» en paraules del papa Francesc
adreçades al membres del Sínode per a la sinodalitat.
El profeta Ageu transmeté al poble
allò que el Senyor li deia: «Aquest poble creu que encara no ha arribat el
moment de reconstruir el temple del Senyor.» abans de convidar-lo a anar a
tallar fusta i reconstruir el temple. A vosaltres no us cal reconstruir-lo
materialment aquest temple, però si que us pertoca, juntament amb el vostre nou
rector, mantenir-lo espiritualment, com a pedres vives que sou de l’Església de
Crist i aquesta tasca no és fàcil.
Obriu la porta a qui hi truqui preguntant
per Crist, a tots aquells que cerquen el vertader sentit de la vida, a aquells
que havien format part de la vostra comunitat i se n’havien allunyat i volen de
nou tornar-hi; als nou vinguts que comparteixen la nostra mateixa fe, a tots,
qui sap que vol d’ells el Senyor.
En som tots ben conscients de les
dificultats, de la pobresa i de la migradesa personal que vivim en el conjunt
de l’Església i en la nostra diòcesis en particular; que això no us faci perdre
la il·lusió, l’alegria de viure la fe en cadascuna de les vostres famílies i
aquí a la vostra comunitat.
Deia el papa Benet XVI a les
acaballes del seu pontificat que hi ha «un element que es troba una mica amagat
fins i tot en el Concili mateix, és a dir: el nexe entre Poble de Déu i Cos de
Crist és precisament la comunió amb Crist en la unió eucarística. Aquí ens
convertim en Cos de Crist.» (14 de febrer de 2013).
Que sigui doncs Crist el centre de la vostra vida i la celebració de l’Eucaristia el centre de la vostra comunitat.