Mare
de Déu dels Dolors
Exèquies
de Mossèn Josep Clavaguera i Canet
Parròquia
de Santa Maria de Vilert
Dilluns
15 de setembre de 2025
He
5,7-9; Salm 30 i Jo 19,25-27
En
aquesta església parroquial Mossèn Josep va donar els seus primers passos en la
fe i ara acabat el seu camí per aquesta vida, que no és pas la definitiva, aquí
també donem gràcies per tot el que ens ha donat, pel seu servei a l’Església de
Girona i l’encomanem en la nostra pregària.
Mossèn Josep també s’adreçà durant la seva vida mortal a Déu, estava cert de que el podia salvar de la mort i avui aquí demanem al Senyor que Déu l’hagi escoltat i l’aculli en el seu Regne.
La vida de Mossèn Josep ha esta marcada pels seus prop de noranta anys de vida dels quals seixanta-sis els visqué dedicat en cos i ànima al seu ministeri sacerdotal.
De com visqué aquest ministeri primer com a vicari de Sant Feliu de Pallerols i, l’any següent, com a vicari de Cassà de la Selva. Més endavant com a regent de Monells i encarregat de Castell d’Empordà i Madremanya. També com a rector de Llançà i de Colera. I fins i tot, després de jubilar-se, assumint l’administració de les parròquies de Galliners, Orfes, Sant Marçal de Quarantella, Terradelles, Vilademuls i Parets, fins a la seva jubilació ja definitiva per problemes de salut passant a residir a la residència sacerdotal Bisbe Sivilla de Girona, on ha mort plàcidament.
De la seva tasca, de la seva bona manera de fer i del seu arrelament en cadascun dels seus destins en dona fe el record que hi deixà i els reconeixements que rebé, dels que Llançà o Vilademuls, en son tant sols un exemple perquè allí on exercí el seu ministeri encara el recorden i l’estimen per la seva proximitat, per acompanyar-los pastoralment i per animar a la responsabilitat pastoral de cuidar els temples i les persones allí on va poder ser present i exercint també entre les comunitats que li foren assignades una altra de les seves vocacions, la d’historiador.
El definia un dels seus successors com un prevere bo i delicat que va tenir cura de les ovelles amb olor d'ovella, que vivia la seva tasca animant als fidels a reunir-se cada setmana per celebrar el dia del Senyor tot fent comunitat i promovent l’agrupació de celebracions de l’Eucaristia per poder viure-les així millor i amb més intensitat.
Mossèn Josep ha estat un prevere que ha viscut el Concili Vaticà II i el temps postconciliar, va viure èpoques en que les esglésies de cada poble estaven plenes i èpoques en que la presència minvava. En tota ocasió va exercir el seu ministeri amb generositat i mirant d’actuar sempre amb fidelitat i de la millor manera possible.
Avui que celebrem la Mare de Déu dels Dolors, Mossèn Josep torna aquí amb la seva mare, amb el seu pare i amb els seus. Pot dir-los en el moment del rencontre que ha lliurat un noble combat i que enmig dels avatars de la història de l’Església i els del nostre poble, s’ha mantingut fidel quan potser no era tant fàcil mantenir-s’hi.
Què ens queda de Mossèn Josep? A vegades ens pot semblar que la mort és un punt i final, que resta tant sols un record que es va esvaint amb el pas del temps, quan els qui l’han conegut vagin també arribant a la fi de la seva vida. Sabem però que no és així, sabem que el nostre germà, com deia Jesús a la porta del sepulcre del seu amic Llàtzer, no ha mort, simplement ha completat una etapa que no ens podem estalviar, un tram de camí que no sempre resulta agradable de recórrer perquè sovint hi trobem pedres d’ensopec, i Mossèn Josep afrontà les seves pròpies i ajudà a molts altres a afrontar les que es trobaven al llarg del camí.
També Maria, la Mare de Déu i mare nostra va patir amb espases de dolor clavades al seu cor, va pagar així ser la mare d’aquella senyera combatuda motiu de que uns s’alcessin i que d’altres caiguessin.
Si Mossèn Josep n’ha trobat alguna de pedra d’ensopec, de ben segur que el seu servei a l’Església de Crist li ha compensat i per això ara, aquí, quan les seves restes retornen amb els seus, demanem al Senyor que la seva ànima, que és el que perdura i dona sentit a la nostra vida mortal, sigui rebuda a la casa del Pare.
Ho
demanem per ell que acompanyà a tants malalts, a tanta gent gran i a tants
fidels en cerimònies exequials com aquesta que avui celebrem en memòria seva.
Mossèn Josep s’emparà en el Senyor i avui li demanem a Déu que no en tingui ara un desengany, que trobi en el Senyor la seva roca salvadora, que trobi en el cel el seu castell inexpugnable, perquè confià en el Senyor com el seu penyal i plaça forta.
Mossèn Josep confià el seu darrer alè a les mans del Pare, i també en cada moment de la seva vida; ara demanem al Pare que pugui gaudir d’aquella felicitat que reserva als seus fidels, li demanem perquè Mossèn Josep fou fidel a Crist i a l’Església al llarg de tota la seva vida, s’arrecerà sempre en el Senyor i ara confiats demanem al Pare que aquest recer sigui ja per sempre més.
Perquè així sigui, demanem-li al Senyor amb fe i esperança.