Festa
de la Minerva
Parròquia
de Santa Maria i Sant Nicolau a Calella
Dimarts
23 de setembre de 2025
Col
3,9b-17; Salm 33 i Jn 1,29-34
Recordem
avui l’origen de la vostra comunitat posada sota la protecció de Santa Maria i de
sant Nicolau; recordem quan es va traslladar solemnement en processó l’Eucaristia
des de Pineda de Mar fins aquí a Calella. La presència real de Crist a través
del misteri de l’Eucaristia esdevingué signe visible i sensible de la
constitució de la nova comunitat que adquiria així vida eclesial pròpia aquí. Una presència la del Senyor que es fa present
en cada celebració perquè ens reunim aquí en el seu nom i Ell ens va dir que
«on n'hi ha dos o tres de reunits en el meu nom, jo soc
allí enmig d'ells.» (Mt 18,20). Una presència que esdevé real, única, destacada
i central quan el pa i el vi es transformem en el seu cos i en la seva sang.
Crist és l’anyell de Déu, aquell sobre qui davallà l’Esperit Sant i que és el Fill de Déu. Seria ben pobre el contingut de l’Eucaristia, del misteri eucarístic, si oblidéssim que en ell trobem l’aliment que ens dona vida, la vida per sempre. Potser ens pot semblar que l’Eucaristia és una simple trobada, un memorial, la reunió dels qui professem una mateixa fe; certament és això però alhora és molt més que això. Està clara la presència real de Crist en l’Eucaristia, una presència sacramental, però Crist no s’hi fa present perquè sí; hi és present sobretot perquè Ell mateix és ofrena; el sacrifici de la creu, la més gran realitat de la història de la salvació, es fa present en cada Eucaristia, es renova sobre l’altar per estar amb nosaltres, enmig dels seus.
Si per
a viure certament ens cal menjar i beure; per a viure espiritualment, per a
viure la nostra fe ens cal menjar el seu cos i beure la seva sang. La comunió
és font de vida eterna, de la vida vertadera, per això l’accent del text del
quart evangelista està posat en el mot veritat. Jesús parla amb tota veritat,
la seva carn és un veritable menjar i la seva sang una veritable beguda; per
això els qui mengen d’aquest pa viuran per sempre i han de ser testimonis de la
veritat.
La
característica central de l’Eucaristia és la comunió amb Crist, viure gràcies a
Crist, tal com Crist viu gràcies al Pare. La nostra societat és esquerpa davant
del misteri, necessita certeses, realitats palpables. L’Eucaristia és pa de
vida i calze de salvació; menjar que alimenta la nostra vida però ho és tant
sols si fem comunitat, si estem en comunió amb Crist, per la fe i per la
gràcia. El pa i el vi que el representen, són també fruit del nostre treball, del
treball de l’home i de la dona; fins a esdevenir pa i vi, han estat segats i
veremats; pastats o premsats, cuits al forn o elaborats en cups. Així quan
presentem el pa i el vi sobre la taula de l’Eucaristia compartim en certa
manera el sofriment de Crist; nosaltres hi posem quelcom que ens ha costat suor
i fatiga elaborar; mentre que Jesús hi posa la seva pròpia vida.
L’Eucaristia
està en relació molt directe amb el misteri de la passió, mort i resurrecció de
Crist. La celebrem amb solemnitat els diumenges, dia per excel·lència de record
de la resurrecció, perquè el diumenge és el dia del Senyor, el dia en que Crist
vencé la mort i, en cert sentit, cada diumenge celebrem la Pasqua. Per aquesta
raó l’Eucaristia ha de transformar la nostra vida. En ella ens reunim en nom de
Crist, escoltem la seva paraula, se’ns fa present el seu cos i la seva sang, a
partir del pa i del vi; però cal que també nosaltres el fem present, cal que
cada Eucaristia ens transformi en missatgers de la Paraula i de la resurrecció
de Crist i tant sols podrem transmetre-ho si és l’amor el que ens guia, el que
ens motiva, el que ens mou, el que ens alimenta. Compartir amb Crist el seu cos
i la seva sang és voler compartir Crist amb els nostres germans; amb tots: amb
els qui creuen i els qui no, amb els que
són d’un color o d’un altre; amb els qui tenen una religió o no creuen en res;
amb els rics i amb els pobres; amb les víctimes de les guerres injustes i amb
els seus botxins, als que qui sap si Crist pot canviar el cor, amb els
poderosos i amb els qui es juguen i massa sovint perden la vida navegant en una
pastera o saltant una balla construïda per nosaltres mateixos per preservar-nos
de la seva fam de justícia. Compartir l’Eucaristia ha de significar compartir
la nostra fe i compartir la nostra fe no ho podem fer d’altra manera que
compartint el nostre amor amb tots els homes i dones, amb tots els fills de Déu,
constituint comunitat.
En una
bella catequesis el Papa Francesc (21 de març de 2018) ens deia que celebrem l'Eucaristia
per nodrir-nos de Crist, que se'ns dona a si mateix, tant en la Paraula com en
el sagrament de l'altar. Som nosaltres els qui ens apropem a l’altar per rebre
el seu cos i la seva sang¸ però en realitat és Crist qui ve a trobar-nos.
Perquè quan rebem l'Eucaristia ens convertim en cos de Crist. La comunió ens
uneix a Crist, arrencant-nos dels nostres egoismes, i sols aleshores la comunió
ens obre als altres i ens uneix a tots aquells que són una sola cosa en Ell. És
el misteri de l’Eucaristia, de la comunió; ens convertim en el que rebem. Per
això tot just després de rebre a Crist, ens hi ajuda el silenci, l'oració
silenciosa o algun cant; allargant aquest moment de silenci, parlant amb Jesús
en el nostre cor. Així l'Eucaristia ens fa forts per donar fruits de bones
obres per viure com a cristians, per compartir-la amb els nostres germans i
germanes, que són tots els homes i dones del món sencer.
Ens
cal ser testimonis de la veritat. Que els qui ens tracten ens preguntin, per
què viviu així? I amb el testimoniatge apareixerà la resposta, perquè així es
transmet la fe. Tenim fe, perquè seguim les petjades de Crist, perquè som la
comunitat de Crist. Vivint-la amb sentiments de comprensió, de bondat, d’humilitat,
de dolcesa i de paciència, com ens diu sant Pau.
Visquem
germans i germanes en plenitud cada Eucaristia, apropem-nos a l’altar amb joia
i amb voluntat de ser emplenats per Crist i que aquesta participació del seu
cos ens transformi cada dia més, per fer-nos testimonis de Crist en el món que
ens envolta. Aquest Crist fet Eucaristia que va arribar aquí un dia com avui per
restar ja per sempre més entre vosaltres, la seva comunitat, els seus, us
demana que sigueu testimonis seus entre els vostres conciutadans.
Tant sols aleshores podrem clamar amb plenitud com Jacob, també plens de temor com ell: «que n'és, de venerable, aquest lloc! És la casa de Déu i la porta del cel.» (Gn 28,17).