Dimarts
de la setmana XXII durant l'any / II
Basílica
de Sant Sebastià
Pelegrinatge
diocesà de l'Esperança a Roma
Dimarts
2 de setembre de 2025
1Te
5,1-6.9-11; Salm 26,1.4.13-14 i Lc 4,31-37
Celebrem avui
l'Eucaristia en un lloc emblemàtic, aquí es va viure la fe en els primers anys
de presència del cristianisme a Roma quan creure en Crist implicava jugar-se la
vida.
Aquest matí
visitàvem el Coliseu, on a part de ser lloc de jocs i d'entreteniment, perderen
la vida molts cristians a causa de la seva fe. A ells la mort els vingué de
sobte, semblava que era devastació i dolors de part, però això era sols
aparença. A aquests primers cristians, a aquests germans nostres en la fe, Déu
no els havia destinat al càstig, sinó a ser llavor de nous cristians.
A vegades ens
sembla que vivim de nou un cristianisme, una fe de catacumbes, de sagristia es
diu sovint, quan no ens atrevim a manifestar la nostra fe en públic,
proclamar-la en veu alta i sobretot amb joia.
No hauria mai de
ser així, la nostra fe, la fe en Crist, l'hem de viure sempre de cara, mai
d'amagat, ans al contrari, l'hem de fer ben present enmig de nostre món, amb
respecte, certament, però sense renúncies gratuïtes; sols així serà llavor de
nous cristians.
Viure la fe amb
joia, amb la certesa de que estem cridats a viure la bondat que ens te el
Senyor, com ens ha dit sant Pau. El Senyor els parlava amb autoritat, ensenyava
en públic i tampoc no ho tenia fàcil perquè la gent s'estranyava del seu
ensenyament i els esperits malignes, és a dir el mal, mirava de cridar més fort
que Ell per tal de que la seva veu no se sentís.
Malgrat la
resistència, al seva anomenada s'escampava per tota la terra, perquè per
Crist anunciar el Regne calia fer-ho amb rotunditat i amb
fermesa.
No hem de tenir
por de viure pr Crist, de viure la nostra fe amb aquesta rotunditat, com ho
feren Pere i Pau, com ho feu sant Sebastià i tants altres màrtirs. Posem tota
la nostra esperança en el Senyor i siguem valents, com ho foren ells.
Ens ho deia el
papa Francesc el testimoni dels màrtirs és el més convincent d'aquesta
esperança que ve de Crist.
Demanem-li al
Senyor la fermesa, la sol·licitud i l'esperança de ser testimonis de la fe
enmig del nostre món; avui els testimonis som nosaltres.
Certs sempre de
que el Senyor ens il·lumina i ens salva.