Naixement de la Benaurada Verge Maria
Santuari de la Mare de Déu del Tura a Olot
8 de setembre de 2025
Mi 5,1-4a, Salm 12,6ab.6cd.,
Rm 8,28-30 i Mt 1,1-25
Maria és vida, dolcesa i esperança
nostra com cantem a la Salve. Aquesta pregària mariana de salutació a Maria ens presenta tres
aspectes fonamentals de maria, que son fonamentals en la nostra vida.
Maria és vida per a nosaltres. La
vida de Maria fou una vida per als altres, en ella tot estava predestinat a
tenir un paper fonamental en la història de la salvació perquè a través d’ella
vingué aquell que canviaria la nostra situació de manera radical. Des de la
petitesa de Maria, petita com aquella petita vila de Judà que fou Betlem, que
no era ni tant sols digne de figurar entre les famílies de Judà i on nasqué
David el rei per excel·lència d’Israel, un rei però humà i pecador que si bé va
realitzar grans gestes no fou capaç de portar la salvació; ell no era qui ho
havia de fer, ni tant sols va ser considerat per Déu digne d’aixecar-li un
temple.
Però anys a venir un altre rei, que
molts no reconegueren i molts altres rebutjaren, naixeria a la petita Betlem i
seria aquest pastor dotat amb la majestat i la gloria de Déu que havia anunciat
el profeta.
Déu actua a través de la humilitat,
no estima les grans manifestacions sinó que tria per actuar un escenari discret
com Betlem o com Natzaret i uns actors que no semblava que tindrien cap paper
central per a la gran història com Maria. Però aquella noia de Natzaret que
portava una vida ben discreta i poc destacada, per la que ningú hauria cregut
que acabaria essent la mare del Fill de Déu esdevingué mare de la vida en ser
Mare de Déu i mare nostre.
Avui celebrem la nativitat de Maria, quan
els olotins pregonen la seva gloria de llevant fins a ponent. La litúrgia ens
situa aquesta festa nou mesos abans de la de la immaculada concepció i ens vol
mostrar així que Déu anava escrivint en la vida de Maria el que havia de ser la
seva vida, ho feia poc a poc, seguint tot allò que implica la vida i el camí
cap a ella.
Tot i que a Maria Déu l’havia
escollida per a una missió singular, no destacà per res fins que un dia a
Natzaret entrà en la seva vida el camí de Déu i es convertí en qui havia de
portar en el seu ventre al salvador. Maria no cercà mai de destacar, ans al
contrari ni abans ni després de l’anunci de l’àngel es tingué per privilegiada
davant dels altres tot i que ben bé s’hauria pogut considerar gran d’un cap a
l’altre de la terra.
Maria es mare de dolcesa. Se’ns fa
ben present a tots la imatge de Maria com a mare, amb l’infant a la falda o
acaronant-lo o amanyagant-lo. La veiem com una mare dolça i sempre prompte a
mostra el seu amor pel fill que si bé no era desitjat fou acceptat de bon grat
i amb amor des del primer moment en que l’àngel li va anunciar aquella
concepció que no atenia a raons humanes i s’escapava de tota lògica habitual.
Aquesta dolcesa de Maria acompanyà a
Jesús del ventre al bressol, del bressol a la infància i no l’abandonà ja mai.
Com entendre sinó la imatge de Maria amanyagant de nou a Crist un cop davallat
de la creu, allí en aquell moment de nou la dolcesa de la mare es fa present.
Fou un moment dramàtic, no hi ha dolor més gran per a una mare que veure la
mort d’un fill i així fou el de Maria que havia acompanyat a Jesús també a la
creu, silenciosa, de nou discreta, però amb aquella espasa de dolor que la
travessava com un foc roent. Així com María va acompanyar a Jesús en el seu
camí al Calvari, ella ens acompanya en els nostres moments de dificultat.
L'esperança cristiana no significa
absència de dolor, sinó la certesa de que Déu camina amb nosaltres i ens
enforteix en les nostres lluites. Demanem avui a la Mare de Déu del Tura la
seva intercessió pels malalts, per les seves famílies i per tots els qui
pateixen per les dificultats de la vida o per la pèrdua d’un ésser estimat,
perquè ella que sap ben bé que és patir ens doni des de la seva fe el consol i
la fortalesa per a seguir endavant.
Per això Maria ens mira amb dolcesa
quan nosaltres ens adrecem a ella en els moments de dolor i d’angoixa. Ho feu
vosaltres olotins dirigint-vos a la Mare de Déu del Tura que us acompanya en
els bons moments i en els dolents i per a cadascun de vosaltres té una mirada
de dolcesa que us arriba a l’ànima i us consola. Ella és mare de tendresa i a
qui al seu altar s’acosta troba en ell consolació.
Maria és la mare de l’esperança. Ho
recordem avui aquí en aquest santuari que juntament amb la basílica de sant
Esteve és temple jubilar. Estem vivint l’any jubilar de l’esperança i en ell
els santuaris on venerem a Maria son llocs d’acollida i de pelegrinatge.
Ens ho dia el papa Francesc en la
butlla de convocatòria: «Un missatge es grava als cors en tants santuaris
marians escampats pel món, metes de nombrosos pelegrins, que confien a la Mare
de Déu preocupacions, dolors i esperances. Que en aquest Any jubilar els
santuaris siguin llocs sants d’acollida i espais privilegiats per a generar
esperança.» (Spes non confundit, 24).
Maria és vida, dolcesa i esperança
per als olotins. Ho és des del segle XV, quan segons la tradició un bou
anava cada dia a rascar el terra, prop del mas Caritat, fins que un dia el llaurador, amo del bou, estranyat de la
insistència de l'animal va cavar al lloc i va trobar la imatge de la Mare de
Déu. Així Maria forma part de la vostra terra com una més, sempre propera i
sempre atent als qui li demanen consol i ajut. Sempre disposada a consolar als
olotins.
Demanem-li, com veia el papa Francesc que ens ajudi també a retrobar la confiança necessària, tant en l’Església com en la societat, tant en les relacions interpersonals, com en les relacions internacionals, tant en la promoció de la dignitat de tota persona com en el respecte de la creació. Que ens ajudi a que el nostre testimoni creient pugui ser en el món llevat d’esperança genuïna, anunci de cels nous i terra nova (cf. 2Pe 3,13), esperança de que la justícia i la concòrdia entre els pobles s’orienti cap al compliment de la promesa del Senyor. (Cf. Spes non confundit, 25).