Naixement de la Benaurada Verge Maria
Santuari de la Mare de Déu de la Misericòrdia de
Canet de Mar
8 de setembre de 2025
Mi 5,1-4a, Salm 12,6ab.6cd.,
Rm 8,28-30 i Mt 1,1-25
Si per Eva
ens vingué l’engany i la mort, per Maria ens ha vingut la veritat i la vida; si
per Adam ens vingué el pecat i la por, per Jesucrist ens ha vingut l’esperança
i el perdó. La història de la humanitat canvià tot d’una el seu rumb quan el
pla de la nostra salvació començà a acomplir-se. Fou d’una manera quieta i
discreta. Com de sobte, un àngel fou enviat a Natzaret, entrà en una casa i
torbà a una noia que encara no tenia
marit. Res més humà que ser mare, res més diví que engendrar per obra de l’Esperit
Sant al Fill de Déu fet home. A Déu res li és impossible, la qui és tinguda per
estèril infantarà un fill que clamarà en el desert perquè s’obri una ruta al
Senyor; la qui és i romandrà verge tindrà un fill a qui posarà per nom Jesús, a
qui anomenaran Fill de l’Altíssim, aquell a qui Déu donarà el tron de David per
ser rei per sempre en un regnat que no tindrà fi; perquè el que ens ve a portar
és la vida eterna, la victòria sobre la mort, la filiació divina.
Per a la
humanitat tot ve de sobte, però per a Déu tot estava previst, Déu no improvisa
perquè el seu és un amor etern. Per això havia escollit a Maria abans de crear
al món, perquè fos santa i irreprensible als ulls de Déu. Per això essent
concebuda immaculada, sense màcula, sense pecat, la preparà com a arca de la
nova aliança, una aliança feta carn en la persona del Fill, Jesucrist nostre
Senyor.
Maria,
plena de gràcia, és la primera en creure, ella torbada i pensativa, és la
capdavantera en la fe en Jesucrist, es confià a que en ella s’acomplissin les
paraules de Déu, tot i no saber ben bé com podria esdevenir això, tot i
torbar-se. Maria és la porta de la vida
perquè per ella, en les seves entranyes, el Salvador del món vingué a la vida.
És d’ella de qui aquella dona digué «sortoses les entranyes que et van dur i
els pits que vas mamar» (Lc 11,27). Però Jesús sabia que Maria, la seva mare
era sortosa per haver cregut en la Paraula de Déu i haver-la guardat. Mare i
creient, Maria és la primera en creure, en deixar-se omplir de l’Esperit Sant i
en ser salvada.
Tota la
vida de Maria és dolcesa com tant sols ho pot ser l’amor d’una mare. Rebé amb
dolcesa l’àngel enviat per Déu; donà a llum amb la mateixa dolcesa amb la que
educà al seu fill i amb dolcesa, compartí la vida i la pregària amb els
deixebles, quan després de que una espasa li hagués travessat el cor de dolor
en veure al seu Fill mort a la creu, la joia de saber-lo ressuscitat ni tant
sols li comportà la necessitat de veure’l perquè ella de sempre ha sabut i ha
cregut en el pla de Déu, que per ella passava i amb ella comptava. Maria és la
dona de la virginal dolcesa, perquè el Senyor és amb ella.
Maria és la
dona de l’esperança, perquè el Senyor li ha concedit el seu favor. Sap esperar
que les paraules de l’àngel s’acompleixin en ella, sap esperar que arribi
l’hora del seu Fill, sap esperar que aquest un cop crucificat i sepultat
trenqui les cadenes de la mort, sap esperar que la cridi al seu costat en cos i
ànima. No és la seva una espera tranquil·la, sofreix, pateix, espases de dolor
li traspassen l’anima, però sap que per damunt de tot aquest immens dolor hi ha
esperança. Déu des de sempre ha volgut que Maria fos lloança de la seva
grandesa, l’ha omplert de gràcia i d’esperança perquè sigui per a nosaltres
model de confiança.
Ens ho dia el papa Francesc en la
butlla de convocatòria: «Un missatge es grava als cors en tants santuaris
marians escampats pel món, metes de nombrosos pelegrins, que confien a la Mare
de Déu preocupacions, dolors i esperances. Que en aquest Any jubilar els
santuaris siguin llocs sants d’acollida i espais privilegiats per a generar
esperança.» (Spes non confundit, 24).
María és «signe de futura esperança i de consolació,
fins que arribi el dia del Senyor» (LG 68). Ella és capdavantera de la fe i de
la salvació; aquella en la qual s'ha dut a terme ja la redempció. María
«glorificada ja en cos i ànima» (LG 68), és motiu d’esperança en la vida
eterna. Una esperança, fundada en la fe, en l’acompliment de la voluntat de
Déu. María esdevé així «imatge i prefiguració de l'Església que haurà de tenir
el seu compliment al temps futur» (LG 68).
Per Maria tot començà quan un àngel entrà a casa seva i li digué el que Déu li havia encarregat de dir-li. Per Déu tot havia començat als inicis dels temps. Per a nosaltres tot comença cada dia, cada any. Maria plena de gràcia ha estat preservada del pecat i concebuda immaculada, el Senyor ha estat amb ella per preservar-li la virginitat i li ha concedit el seu favor essent assumpta al cel en cos i ànima preservant-la de la corrupció de la carn. Posem com ella en Crist la nostra esperança, en aquell qui tot ho du a terme d’acord amb la decisió de la seva voluntat. Maria ens hi acosta, Ella la verge que tindrà un fill al qui donarà la vida, Ella la nascuda sense pecat i que per això esdevé font de la dolcesa, Ella l’assumpta en cos i ànima al cel per obrir-nos la porta a l’esperança.