Divendres
de la setmana XXII durant l'any / II
Capella
de Sant Joan Baptista de la Salle
Pelegrinatge
diocesà de l'Esperança a Roma
Divendres
5 de setembre de 2025
Col
1,15-20; Salm 99,2.3.4.5 i Lc 5,33-39
Arribem a la fi
del nostre pelegrinatge que va tenir ahir al matí el seu centre amb la
celebració de l’Eucaristia a la cripta vaticana i la peregrinació per la Ia de
la Conciliació fins travessar la porta santa i arribar davant la tomba de sant
Pere per proclamar la nostra fe. Hem recordat aquets dies les figures de sant
Pau, l’apòstol de la gentilitat i que tant vinculat està a la nostra terra i a
l’arribada de la fe a casa nostra; als màrtirs que son les arrels més profundes
de la nostra fe i a Maria, Mare de Déu i mare nostra; tot concloent amb la
visita a la tomba de Pere el primer dels apòstols i símbol de la comunió
eclesial.
Ens deia el papa
Francesc que el pelegrinatge d’un any sant no pot limitar-se a ser un viatge
turístic és i ha de ser una experiència de fe, profunda, intensa i mai
superficial. Ens fixem molt en les formes, en les aparences, sembla que en la
nostra societat és la imatge el que preval. Veiem avui que això no és pas nou,
ja en temps de Jesús els fariseus i els mestres de la llei, que el mateix Crist
definia com a sepulcres blanquejats i hipòcrites, s’escandalitzaven per les
formes dels apòstols, pel seu no dejuni ignorant que aquell a qui tenien al
costat, el nuvi, era el Fill de Déu. Tant preocupats per les formes oblidaven
el més fonamental, el caràcter messiànic de Crist que negaven un cop i un altre
i que a la fi no dubtaren en voler erradicar de la manera més violenta
possible, a la creu hi ha l’oblació d Crist en fer la voluntat del Pare però hi
ha alhora molta enveja i molta misèria humana per part dels instigadors de la
seva mort.
Sempre tenim
necessitat d’aprofundir en la nostra fe, en el misteri de Crist i un any jubilar,
una peregrinació com la que hem viscut ha de ser ocasió d’aprofundir en la
nostra fe, alguna cosa ha de canviar en nosaltres si realment l’hem viscut de
manera intensa, reconciliant-nos amb Déu i fent propòsit d’esmena respecte als
nostres pecats passats. El caràcter de reconciliació d’un any sant no ens pot
passar inadvertit, ans al contrari, ha de ser una part important del mateix.
Viure l’any
jubilar ens ajuda en el nostre camí de fe si el vivim amb intensitat, ens
acosta a Crist que com ens ha dit sant
Pau existeix abans que tot, i tot es manté unit gràcies a ell¸ és també el cap
del cos, que és l'Església. n'és l'origen, és la primícia dels qui retornen
d'entre els morts, perquè ell ha de ser en tot el primer per això Déu volgué
que residís en ell la plenitud de tot el que existeix i per ell Déu volgut
reconciliar-se tot l'univers. Reconciliació a la que ens convida l’Església en
aquest temps.
Avui torneu a
les vostres llars, amb les vostres famílies, companys de treball o veïns. Els
heu de fer partícips de la vostra experiència de fe, aquesta ha de servir per
esdevenir, en la mesura de les vostres possibilitats, evangelitzadors. És tant important
per a nosaltres creure en Crist que ens en podem estar de fer-ne partícips als
altres. Ens ho deia el papa Lleó durant l’audiència a la que vam assistir el
passat dimecres a la plaça de sant Pere: «La set de Jesús en la creu és també
la nostra. És el crit de la humanitat ferida que continua buscant aigua viva. I
aquesta set no ens allunya de Déu, sinó que ens uneix a Ell. Si tenim el valor
de reconèixer-la, podem descobrir que també la nostra fragilitat és un pont cap
al cel. Precisament en el demanar —no en el posseir— s'obre un camí de
llibertat, perquè deixem de pretendre ser suficients per a nosaltres mateixos.»
Saciar la nostra set de Déu i ajudar a saciar la dels altres en el dia a dia perquè «en la vida senzilla, en l'art de demanar sense vergonya i d'oferir sense càlcul, s'amaga una alegria que el món no coneix. Una alegria que ens retorna a la veritat original del nostre ésser: som criatures fetes per a donar i rebre amor.» (Audiència general 3 de setembre de 2025).