divendres, 5 de setembre del 2025

Divendres de la setmana XXII durant l'any / II

 

Divendres de la setmana XXII durant l'any / II

Capella de Sant Joan Baptista de la Salle

Pelegrinatge diocesà de l'Esperança a Roma

Divendres 5 de setembre de 2025

Col 1,15-20; Salm 99,2.3.4.5 i Lc 5,33-39

Arribem a la fi del nostre pelegrinatge que va tenir ahir al matí el seu centre amb la celebració de l’Eucaristia a la cripta vaticana i la peregrinació per la Ia de la Conciliació fins travessar la porta santa i arribar davant la tomba de sant Pere per proclamar la nostra fe. Hem recordat aquets dies les figures de sant Pau, l’apòstol de la gentilitat i que tant vinculat està a la nostra terra i a l’arribada de la fe a casa nostra; als màrtirs que son les arrels més profundes de la nostra fe i a Maria, Mare de Déu i mare nostra; tot concloent amb la visita a la tomba de Pere el primer dels apòstols i símbol de la comunió eclesial.

Ens deia el papa Francesc que el pelegrinatge d’un any sant no pot limitar-se a ser un viatge turístic és i ha de ser una experiència de fe, profunda, intensa i mai superficial. Ens fixem molt en les formes, en les aparences, sembla que en la nostra societat és la imatge el que preval. Veiem avui que això no és pas nou, ja en temps de Jesús els fariseus i els mestres de la llei, que el mateix Crist definia com a sepulcres blanquejats i hipòcrites, s’escandalitzaven per les formes dels apòstols, pel seu no dejuni ignorant que aquell a qui tenien al costat, el nuvi, era el Fill de Déu. Tant preocupats per les formes oblidaven el més fonamental, el caràcter messiànic de Crist que negaven un cop i un altre i que a la fi no dubtaren en voler erradicar de la manera més violenta possible, a la creu hi ha l’oblació d Crist en fer la voluntat del Pare però hi ha alhora molta enveja i molta misèria humana per part dels instigadors de la seva mort.

Sempre tenim necessitat d’aprofundir en la nostra fe, en el misteri de Crist i un any jubilar, una peregrinació com la que hem viscut ha de ser ocasió d’aprofundir en la nostra fe, alguna cosa ha de canviar en nosaltres si realment l’hem viscut de manera intensa, reconciliant-nos amb Déu i fent propòsit d’esmena respecte als nostres pecats passats. El caràcter de reconciliació d’un any sant no ens pot passar inadvertit, ans al contrari, ha de ser una part important del mateix.

Viure l’any jubilar ens ajuda en el nostre camí de fe si el vivim amb intensitat, ens acosta a  Crist que com ens ha dit sant Pau existeix abans que tot, i tot es manté unit gràcies a ell¸ és també el cap del cos, que és l'Església. n'és l'origen, és la primícia dels qui retornen d'entre els morts, perquè ell ha de ser en tot el primer per això Déu volgué que residís en ell la plenitud de tot el que existeix i per ell Déu volgut reconciliar-se tot l'univers. Reconciliació a la que ens convida l’Església en aquest temps.

Avui torneu a les vostres llars, amb les vostres famílies, companys de treball o veïns. Els heu de fer partícips de la vostra experiència de fe, aquesta ha de servir per esdevenir, en la mesura de les vostres possibilitats, evangelitzadors. És tant important per a nosaltres creure en Crist que ens en podem estar de fer-ne partícips als altres. Ens ho deia el papa Lleó durant l’audiència a la que vam assistir el passat dimecres a la plaça de sant Pere: «La set de Jesús en la creu és també la nostra. És el crit de la humanitat ferida que continua buscant aigua viva. I aquesta set no ens allunya de Déu, sinó que ens uneix a Ell. Si tenim el valor de reconèixer-la, podem descobrir que també la nostra fragilitat és un pont cap al cel. Precisament en el demanar —no en el posseir— s'obre un camí de llibertat, perquè deixem de pretendre ser suficients per a nosaltres mateixos.»

Saciar la nostra set de Déu i ajudar a saciar la dels altres en el dia a dia perquè «en la vida senzilla, en l'art de demanar sense vergonya i d'oferir sense càlcul, s'amaga una alegria que el món no coneix. Una alegria que ens retorna a la veritat original del nostre ésser: som criatures fetes per a donar i rebre amor.» (Audiència general 3 de setembre de 2025).